Ahir era a una de las cafeteries del aeroport fent cua per pagar el meu esmorzar. La noia de la caixa es va oblidar, a l'hora de cobrar, un entrepà que havia agafat i jo li vaig recordar que es deixava de cobrar-me'l.
Ella m'ho va agrair i jo li vaig dir que entre nosaltres no ens teníem que enganyar.
Llavors, una veu darrera meu em va dir, vostè no es pas polític.
Jo em vaig mirar l'home que m'acabava de dir això i tots dos varem somriure.
Aquí va acabar l'historia però al cap d'uns segons, sempre reacciono tard, vaig pensar, quina pena de país on tots estem d'acord com a mínim en una cosa:
que tots els polítics ens enganyen....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada