Em fa una mica de vergonya admetre ho però no hi havia estat mai abans. Feia temps que hi anava darrera i "Carmen" ha estat l'excusa perfecte. Carmen de Bizet i en un muntatge de Calixto Bieito.
Si no hi heu anat mai, us ho recomano. Tard però no serà la darrera vegada que ho vagi.
De fet jo tenia un problema perquè l'òpera no m'agrada gaire però, en canvi, m'agrada molt la música clàssica. Sempre he escoltat trossos d'òperes importants però com no entenc mai el text em feia molta ràbia, estúpid però cert.
El muntatge, molt modern, em va agradar molt però vaig trobar extraordinari la força de la veu de tots ells sense micros. L'orquestra queda un pel desdibuixada perquè està amagada però suposo que es el normal per no treure protagonisme als cantants.
El teatre, fantàstic, tot el prestigi de la burgesia catalana llueix en el seu màxim esplendor.
Tot el personal d'atenció, de parla catalana, amb molt de nivell.
Molta gent barrejada entre lo mes ranci i lo mes actual, sense complexes però amb un respecte per un escenari i un espectacle digne.
També es cert que hi deu haver gent que hi va perquè es el Liceu però em va semblar que la majoria realment ho fruïa, potser soc jo que ho vaig veure amb bons ulls.
Dos detalls, per els qui, com jo, pensàveu que no us entera rieu de res, us equivoqueu, hi ha unes pantalletes qe et donen el text traduït al català....
L'altre detall, el primer que vaig pensar quan vaig ser dins va ser, aquí va explotar una bomba, no se perquè però es el que em va venir al cap.
Us ho recomano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada