Heu pensat mai en la necessitat de ser auto indulgents amb nosaltres mateixos com a pas previ per poder ser ho amb els altres.
Heu pensat mai que si no sou capaços de jutjar vos amb una certa indulgència no sereu capaços de fer ho amb els altres.
Nosaltres no som màquines perfectes que mai no fallen. Som mes aviat sers imperfectes carregats de defectes i falles però gràcies a elles som capaços de poder corregir i rectificar i aquest es precisament lo bo que nosaltres tenim en nosaltres, la capacitat de rectificar.
I, si nosaltres arribem a entendre que nosaltres ens podem equivocar i corregir, llavors també entendrem que els qui son al voltant nostre també son imperfectes i també es poden equivocar i rectificar.
Llavors també descobrireu una nova paraula, generositat. I si sou generosos haureu descobert la capacitat de perdonar sense cap humil.liació, ni per vosaltres ni per els altres, perquè perdonar es acceptar que l'altre hagi fet "algo" malament i no per això se l'ha de castigar eternament.
No es fàcil, res del que acabo de dir es fàcil però us asseguro que es una teràpia increïble que es posa en marxa en les petites coses de cada dia. Un exemple: quan aquell inútil et faci una maniobra imprudent i fins i tot perillosa amb el cotxe, en lloc de posar hi el morro e impedir ho, deixa'l fer. Notaràs un benestar difícil d'explicar. Quan l'altre digui o faci allò que no hauria de fer, en lloc d'insultar lo o contra atacar, poseu el fre i deixeu ho córrer.
Us parlo des de la posició d'algú que ha après a intentar ho, i dic be intentar ho perquè no sempre ho aconsegueixo, costa, però val la pena.
Accepteu que us equivoqueu i veureu que tot es una mica més fàcil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada