Guangzhou es una mes de les moltes ciutats que conformen la nova Xina, aquesta que aixeca tants comentaris positius com negatius.
Jo hi he estat aquesta setmana passada i volia explicar algunes coses d'aquest país. Poc abans de marxar va sortir publicat a La Vanguardia, un article del Sr Nueno on defenia fortament aquest país i els seus dirigents i la seva evolució, encara que sigui a costa de no tenir alguns dels valors que nosaltres, els d'Occident, considerem básics.
En primer lloc anar a Guangzhou, no es encara anar a la Xina "profunda" perquè es nomes a un parell d'hores de tren de Hong Kong, es a dir molt a prop d'occident. Tot i això es una ciutat pràcticament desconeguda per tots nosaltres, jo el primer.
Total son mes de sis milions d'habitants...... en una regió de mes d'onze milions, es a dir quasi el doble de Catalunya, i no sabem ni on es.
Tenen una torre de comunicacions enorme i força impressionant i un munt d'edificis que deixen en ridícul els nostres edificis mes alts. Es a dir han tingut un creixement exponencial i nosaltres sense saber ho.
Ara hi ha coses que no acaben de quadrar me:
- gran ciutat, enormes avingudes, edificis altíssims però els carrers son buits, poca gent que no semblen justificar tal dispendi constructiu.
- la gran diferència entre els mateixos xinesos. Es massa freqüent veure persones que semblen programades per fer una sola cosa. Sembla que com la ma d'obra es sobrera els utilitzen a cadascun d'ells per fer nomes una cosa. Exemple: En el moment de registrar me per entrar a la fira (per cert la mes gran que he vist mai, i n'he vist unes quantes), hi havia tres (3) per escriure el meu nom al ordinador!!!, un que picava, una que rellegia i una que ho mirava, i no exagero.
- hi ha masses xinesos que son senzills en el millor sentit de la paraula i no semblen tenir la capacitat de raonar per si mateixos, nomes saben obeir.
A pesar d'això no se'ls pot treure el mèrit, en una mateixa fira vaig poder veure com les figures africanes que un pot comprar a qualsevol país africà, son els xinesos que las fabriquen, la majoria dels productes que un veu a casa nostre son ells qui els fabriquen, es a dir que, encara que el seu sistema productiu sembla arcaic (i potser ho es) ells son la fàbrica del mon.
Ja seguirem parlant, la Xina es molt gran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada