Aparentment el castellà es una llengua oprimida a casa nostre, es a dir a Catalunya i, per això, el TSJC, fent us de la seva interpretació de la llei i corretgida per l'Estatut escapçat o triturat, han sancionat el que s'estava fent.
Es just, no, es legal, sembla que si si no no ho farien, dic jo, però es clar que hi ha elements en el que fem a Catalunya per potenciar el us del català, que segurament nosaltres tampoc acceptaríem si ens ho fessin amb el castellà. HI ha una dita que diu que que sembra vents recull tempestes i em temo que la famosa immersió, de vegades es passa de frenada.
M'explico, utilitzar la prohibició o l'obligació de fer una cosa no sols ser el millor camí per aconseguir res.
Obligar a retolar en català o qualsevol altre obligació, sancionar amb multes, etc. es posar nos al mateix nivell que els qui sempre hem criticat.
A mi em varen ensenyar que posar se al mateix nivell que els qui ens oprimeixen no demostra intel·ligència ni seny.
Jo sempre he cregut que les llengües son eines que ajuden a unir i comunicar i no s'han de fer servir per dividir o separar.
La imposició mai no ens farà mes lliures ni ens reportarà res de positiu, ans ens reportarà mes enemics dels que ja tenim.
Si realment volem que el català sobrevisqui haurem de ser mes intel.ligents que ells i no tan barroers com ells.
Estimo el català però també se conviure amb altres llengües i faré us de la llengua per guanyar simpaties i, si puc, gent que pugui entendre i estimar el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada