Ara tothom parla de les eleccions però, i que passarà l'endemà, es a dir el dia desprès, quan uns hagin guanyat i els altres perdut. Be, perdre no perdrà ningú que aquí mai no perd ningú.
Avui em ve de gust fer política ficció perquè no tinc res millor a fer.
Som hi doncs:
El dia 28 poc després de les 9 del vespre començaran a aparèixer els diferents caps polítics.
Parteixo de la base que CIU seran els qui mes vots tindran així que el Felip Puig, si la cosa va molt clara apareixerà amb un somriure de bat a bat i dirà que no pot dir res però "tot sembla indicar que el poble de Catalunya ha votat per un canvi" i es mossegarà els punys per no començar a saltar. En Mas, en Duran i en Pujol s'estaran al Majestic just al davant del balcó esperant el moment en que tècnicament puguin sortir al balcó i saludar amb un cert aire de suficiència, mentre per dins un d'ells com a mínim pensarà: Uff a la tercera per fi sinó em feien fora, l'altre no sabrà si tornar de Madrid o veure les venir i el tercer, frisarà per la seva conselleria.
El Puigcercòs es cagarà en el Laporta i començarà a esquitxar merda cap on pugui per evitar que tothom digui el que pensa, que ni carn ni peix i que masses vegades ha dit blanc i fet negre o ni l'un ni l'altre.
El Sr. Herrera dirà que no entén que els Catalans no hagin vist tot lo fantàstic que ho ha fet el Saura ensenyant nos a conduir a poc a poc, ensenyant nos com no s'ha de dirigir la conselleria d'interior, etc, agafarà la seva bici i tornarà cap a casa.
En Joaquim Nadal, un dels qui apareixerà dirà que hem d'esperar al recompte final tot just per evitar lo inevitable i el Sr. Montilla esperarà fins el darrer moment per reconèixer amb elegància la seva derrota.
Fins aquí res d'estrany, es el mes fàcil si la victòria no depèn de l'aritmètica política.
Però per mi lo bo comença després.
On van el Saura, en Baltasar, en Carod Rovira, en Huguet, i la resta???
Quantes direccions generals, presidències d'empreses, càrrecs "diplomàtics", s'estan preparant per acollir aquests culs insignes?
Quantes vacants s'han de crear per acollir los?
Quantes empreses hauran de suportar aquest tribut?
Quines retribucions tindran tots ells, seran proporcionals a la crisi que tots suportem o hi hauran aquells famosos "ponts de plata" per evitar que es mullin els peus.
Tindrem un nou president de Caixa Catalunya??? o de Caixa Girona???
Hi haurà un silenci silenciós (valgui la redundància) per evitar que ningú s'hi fixi, que els diaris, la radio i la tele no en parlin. I els mitjans callaran, si senyor.
Alguns, els qui encara no tenen cap càrrec, o els qui no son prou importants i no compten hauran de treure la seva capacitat de canviar de costat prou ràpid, i aquí veurem a un Puig cercós acostant se a CIU tot reivindicant que nomes ell pot dur el país a l'in dependència.
I en Laporta i en Carretero, dons res que res no son.
Be, ja es fa tard i toca plegar.
Llegeixo aquest divertiment i veig el que crec que passarà o potser el que vull que passi.
En qualsevol cas, en una cosa no m'equivoco, tots els que pleguin no patiran el que patiran tots els qui demà perderan la seva feina.
I es que hi ha dos tipus de Catalans, ells i nosaltres.
Bona nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada