Ahir jo vaig ser a la platja i no vaig arribar a temps per anar a votar. Com jo, tots els qui vàrem trobar una caravana important a la AP7, milers de cotxes.
Quants d'aquells no tenien cap intenció de votar, no ho sé i no pretenc, com fan els polítics, de fer política ficció i endevinar el que tots aquells individus pensaven. Molts, segur, estaven mes preocupats per el que trigarien que per cap altre cosa, altres escoltàvem la radio per conèixer de primera ma, com avançava la cosa.
Curiós sentir com, fins el dia abans, tots es veien en disposició de valorar el que els "indignats", ja estan batejats, feien a Plaça Catalunya o a la Puerta del sol i tots ells escombraven cap a casa a l'hora de raonar el perquè d'aquest moviment.
Curiós sentir avui a la radio com ja tothom a oblidat la jornada d'ahir i avui només es parla de pactes, ara ja no ens fa falta la gent i ni tan sols els mitjans de comunicació, ara nomes hem de sumar i restar per veure si hem quedo o no la cadira d'alcalde. Tot el que ahir era banys de multituds i milers de promeses ara ja torna a la seva normalitat fins d'aquí a quatre anys.
Entre tant allò de les llistes obertes que s'ha plantejat aquests dies al carrer ho guardem al calaix, no fos cas que la gent pugui decidir qui ha de guanyar.
Ahir, per primera vegada en molts anys no vaig anar a votar. Si hagués arribat a temps ho hauria fet però tampoc em sap greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada