Amagat perquè ni ells mateixos eren conscients de ser un país fins fa menys de 100 anys i perquè no ha sortit pràcticament mai en un titular de diari, es a dir que no existeix.
De fet si que han sortit no fa gaire perquè han encunyat el concepte de felicitat per càpita com una unitat de mesura de la felicitat d'aquest poble. Hem estat allà fa pocs dies i realment ha estat una experiència singular. Bhutan es un país que encara viu al segle passat i fins i tot mes aprop del XIX que del XX. Potser per això encara parlen de felicitat en una manera que no necessàriament encaixaria en l'actual concepte de felicitat de la societat.
Bhutan, capital Timphu es un petit país de 700.000 persones en total, a 3.000 metres d'alçada de mitjana, que només te una carretera en condicions, la que va de Timphu a Paro, on es l'aeroport, on tota la economia depèn de l'agricultura per subsistir, on la única font d'ingressos son una central hidroelèctrica que permet vendre energia a la Índia i una incipient i molt selectiva indústria turística.
Selectiva e incipient perquè fa menys de 5 anys només entraven 10.000 persones/any i ara nomes permeten 28.000 turistes/any. Això sí, volen tenir fins a 100.000 en els propers deu anys. Selectiva perquè has de pagar un impost diari per poder estar allà i no es petit.
Bhutan es una monarquia reverencial, be això es un qualificatiu que he afegit jo per justificar que els Bhutanesos tot ho agraeixen al Rei i la seva família que son qui els ha donat tot el que tenen....
El que ells no saben es que en el fons viuen en un pseudo estat feudal on tot pertany a la reialesa o al govern, que també depèn del rei. Es clar, quan no tens res i tot t'ho dona el rei, i creus que això es tot, un se sent feliç. També son feliços perquè la tele encara no ha complert 10 anys de vida (si, si, no hi ha error, deu). També son feliços perquè la paraula consum no existeix i per tant no existeix el neguit per ambicionar el que no es coneix o no es pot tenir.
Per mi ha estat un viatge a través del temps i us puc dir que ha estat una experiència memorable. No estic pas tan segur que la seva vida sigui pitjor que la nostre. Diferent, si, sense tantes coses, també, però sense tantes altres coses que nomes son problemes, també.
Amb una profunda creença religiosa budista, els Buthanesos viuen en un entorn on tot es "nou". els Tzong, els temples on viuen els monjos i que representen el màxim símbol arquitectònic del país, no tenen 100 anys la majoria. Alguns poden tenir quatre o cinc segles però normalment han estat destruïts per el foc i reconstruïts, ja que tot es fusta i fang. No estan construïts amb pedra.
El paisatge es increïble, amb boscos infinits ( a 3.000 metres), després la cosa es queda sense res mes que pedra i neu.
Les banderes d'oracions, semblants al Nepal son una constant arreu donant una nota de color.
Ja us aniré explicant mes coses d'aquest país tan petit que el mon encara no l'ha descobert, per sort per ells.
Per cert, la pista d'aterratge no es apta per als qui no agraden les "virgueríes" dels pilots i es que es en una vall molt estreta a la que nomes es pot accedir després d'un gir de 90º....
Seguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada