dilluns, 23 de maig del 2011

els indignats

Per a mi sona fins i tot malament. Per què se'ls ha de batejar, perquè sinó els mitjans no saben que fer amb ells? els polítics no els poden enquibir enlloc?
He sentit comentaris gloriosos com els de Intereconomía que deien que hi ha pudor de "porros" (evident, oi?) o que son Kumbas (en honor als Kumbaya de fa molts anys?).
Renoi, som simplistes i no saben viure sinó col·loquem les coses en el eu suposat lloc, i dic suposat perquè jo no crec que se'ls pugui ubicar enlloc, segons els canons tradicionals i em sembla que superats fa una estona.
Ara bé ja que tothom i pot dir la seva jo també hi afegiré e meu granet de sorra.
Em sembla que ningú els ha convocat sinó que tots ells s'han trobat de cop i sobta allà, a  la Plaça Catalunya o a la Puerta del sol.
Qui ha estat el primer, no importa, el missatge ha corregut com corren ara les notícies i les convocatòries. Em sembla que així se'n munten moltes i segur que moltes es desmunten perquè no tenen consistència però en aquest cas tots ells han trobat un punt en comú sense tenir, ells mateixos res en comú, no estan d'acord.
No estan d'acord amb com se'ns esprem per garantir que uns pocs, molt pocs, mantinguin els seus status polítics i econòmics.
Hi podeu posar moltes formes i noms però em sembla que aquest es el denominador comú.
Podem trobar nois sense ofici ni benefici reivindicant no saben ben be que però també  hi ha empresaris que estan farts de ser ignorats, llicenciats sense feina, jubilats sense pensió, hi ha de tot i tots s'apleguen al mateix lloc esperant qui sap què.
Hi han un altre element important: no hi ha cap líder, les xarxes tenen això, els missatges neixen, es multipliquen i s'extenen però ningú sap qui es l'origen si es que n'hi ha cap.
La gent no estem acostumats a moure'ns sense algú al capdavant i aquest es un element que les xarxes socials no han resolt.
Ara tots ens podem trobar seguint una idea però hem d'aprendre a moure'ns sols, sense líder, espontàniament. No es nou, això ja existia, se'n deia cooperativisme. Cadascú assumeix un rol en funció del que sap fer i la cooperativa funciona....
Jo felicito a tots els qui han estat allà, lluitant per un no sabem que, però es que tampoc fa falta saber ho, lluiten per millorar unes estructures que fan una mica de pudor. Ja no fa falta sortir al carrer amb barricades i tirar trets ni matar ningú.
Els homes i dones ara tenim la paraula i els mitjans de transmissió de la paraula i l'imatge, que també es molt important.
Visca la llibertat i la renovació.
Tan de bo, algunes coses puguin millorar gràcies als indignats, tenen el meu vot.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Els hi van posar "indignats" perquè diuen que el moviment va sorgir arran d'un llibre anomenat: "Indigneu-vos!" d'un autor francès. Això és tot el que puc aportar.

Segueixes escoltant Transanlantic?
Marc.

jordir ha dit...

no noi, massa per a mi