Quan un mira un anunci i veu una foto d'una dona increïble, amb una pell sense màcula, un cos perfecte, un deixa volar l'imaginació, si vol, i pensa en un ideal femení, el mateix passa quan veus un home amb unes xocolatines a l'estomac i imagines el que deuen pensar les dones. Tot això es un engany que pot ser mes o menys innocu si ho deixes aquí.
Quan això es fa amb un personatge popular la cosa ja no es tan correcte perquè sembla que unes envellim mentre que altres segueixen sempre joves. La veritat, com diuen els castellans: "con su pan se lo coman" però no deixa de ser poc ètic perquè comencem a utilitzar l'engany per agradar e interessar.
Ara bé, quan del que es tracta es de comprar ètica, honradesa, fiabilitat, sinceritat, confiança i que el venedor sigui una persona que te deu anys mes que la foto o quinze quilos de mes o papada, o unes dents que no te, llavors em sembla que ja hi som amb allò de que tot s'hi val per un vot, amb o sense engany.
NO us perdeu la Vanguardia del diumenge, pàgina 30 i trieu quin d'aquests es el estafador mes gran, perdó, el candidat mes atractiu. N'hi ha de tots els colors i mides i segur que no hi son tots. Homes i dones son tots ells més joves i atractius.
Un podria pensar que aquest comparatiu que es fa entre com son i com aparenten no es mes que una foto extremadament real del que diuen que son i el que ens trobarem el dia després, es a dir no s'assemblen en res......
Tot s'hi val?, pots manipular fins i tot la teva imatge per vendre el que no ets? Si tots ho fan ja es lícit?
Jo no ho compro, bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada