El terratrèmol de Lorca ens ha deixat moltes imatges difícils de pair i encara mes imatges que fan que un pensi que hi ha països del primer mon i altres que no, encara que ho puguin semblar.
L'estat espanyol es encara un d'aquells que sembla però en els moments de veritat no es.
Resulta que al esta hi ha una normativa a l'hora d'edificar tenint en compte els terratrèmols. Resulta que aquesta norma no la compleix ningú, ni els de Lorca ni els de Catalunya, començant per els polítics i seguits per constructors, arquitectes, aparelladors, etc. fins arribar als compradors que, per ignorància, o per estalvi, tampoc exigim.
Bé, ja han mort 9 persones i ara tothom corra a buscar en quin calaix es varen guardar les normes. Ells, els morts, ja han pagat el preu de l'in competència amb la seva vida.
Ara tothom diu que revisaran les normes, per què, per guardar les al calaix altre cop, o ara si que les farem servir.
Mes del 40% dels edificis no son recuperables..... Jo em moro casa meva i penso que passaria si aquesta desgràcia passes a Catalunya, no tinc la resposta però no em fa gaire gràcia.
Però aquí no acaba la cosa. A Lorca ara han aparegut desenes o centenars de persones que no son d'allà, per poder menjar de franc els àpats que serveixen a qui s'han quedat sense casa i han tingut que obligar a presentar el carnet d'identitat per poder menjar.
Heu vist l'aspecte dels campaments on han hagut de ubicar els damnificats????
Ara recupereu les imatges del terratrèmol del Japó, amb quasi be el doble d'intensitat fa poques setmanes.
Edificis damnificats, poquets, molt poquets. Morts, em sembla que cap, gent fent us de la picaresca, ningú, tots fent cua disciplinadament. Els campaments, cap ni un, tots ubicats a poliesportius o locals grans i amplis on tothom es a cobert.
Allò es un país civilitzat, nosaltres, no n'estic segur.
1 comentari:
He estat a Lorca dotzenes de vegades i sempre n’he tret la sensació que allò és un altre món. No m’estranya res del que llegeixo aquests dies. Allà conviuen els rics-rics amb els immigrants que no tenen res de res. No m’estranya gens que si pels pobles dels voltants senten que si van a Lorca els donaran un bocata o una ampolla d’aigua, hi vagin sense dubtar-ho. Per tant comparar cóm s’ha reaccionat al Japó amb cóm es reacciona a Lorca davant d’un fenomen similar és un exercici de voluntarisme impossible.
Publica un comentari a l'entrada