ja els tenim aquí

Son com les estacions, cada tan apareixen i omplen els nostres carrers. Recorden la tardor perquè darrera d'ells el terra queda cobert de papers com les fulles del arbre. Omplen el silenci dels ciutadans de paraules buides però paraules amables. Duen un somriure fals e hipòcrita que t'afalaga, tan fals com que la resta del temps no hi es pas, quan tu els busques.

Son com els bolets que nomes apareixen  l'època de pluja, ells només apareixen cada quatre anys (sort d'això).

En diuen polítics i son uns individus que cada quatre anys es vesteixen de ciutadans, van al mercat, parlen amb la gent, van a peu!!!, caminen amb un somriure permanent, i sobretot s'adrecen a la gent gran, serà perquè son els únics que es paren o son massa lents per esquivar los.

Son uns éssers especials perquè mai parlen d'ells mateixos, tenen una vista i una ment excepcional perquè saben els pensaments més ocults dels seus oponents i preveuen tot el que els altres podrien fer però en canvi son incapaços d'explicar el que ells realment faran.

Tenen un petit defecte, tots ells pateixen amnèsia. Cap d'ells recorda el que feia abans o el que ha fet fins ara. Cap recorda el que va dir en el passat i si algú té el mal acudit de recordar li llavors es que es va mal interpretar.

Son incombustibles i no es gasten. A les fotos apareixen sempre amb uns quants anys menys dels que tenen i si tens la sort de no veure'ls en persona llavors et penses que tots els polítics tenen entre 30 i 40 anys. 

Aquest cap de setmana, al mercadillo de Valldoreix hi eren tots amb la seva paradeta. Entre llegums i fruites, entre formatges i olives, allà els teníem, uns fins i tot oferien un trocet de coca.

El dia 22 marxaran, es retiraran als seus despatxos, les seves poltrones i si llavors els vols veure, preparat, segurament no podràs i es que ells son els polítics que governen, ens governen i nosaltres només els fem falta un cop cada quatre anys.

Igual que els bolets, quan s'acaba la temporada ja no els trobes enlloc, ni en conserva.