de fora vingueren......

Sap greu que hagin de ser els de fora qui ens donin lliçons però això de parlar clar i alt en un "foro" on hi ha els que mai escolten no està a l'abast de molts de nosaltres.

Així que benvingut sigui el consell donat per el Sr. Muir, DG de Seat davant del Sr. Montilla i altres amics.
"No saben venderse. Dejen de enviar aceitunas a Italia para que luego los italianos vendan el aceite como el mejor del mundo. Salgan a vender su vino. No dejen que se considere el jamón de Parma como el mejor del mundo. Tienen las mejores playas pero no los mejores hoteles. Tienen tiendas muy bonitas pero el mundo piensa que Zara y Mango son italianas ....salgan a vender España ( en el nostre cas Catalunya també) por el mundo".

Clar, concís no hi sobra ni una coma. En som uns quants que fa mooooooooolt de temps que ho proclamem als quatre vents i a qui ens vulgui escoltar però, es clar, aquí al nostre País , com som els millors del món, ens esperem que vinguin.

A mi em recorda molt a aquells venedors que no tenen ni idea de vendre i esperen que els vinguin a comprar i si algú ho fa diuen: que bó que soc, però quan toca VENDRE, en majúscules, llavors ja no serveixen per res i la culpa passa a ser del producte....

bon vespre

riure es sa

Diuen que riure es una de les millors teràpies per millorar la nostre salut. Avui una bona amiga m'ha passat un enllaç que val molts Gelocatils o molts Ibuprofenos.
si cliqueu aqui podreu aprendre que riure es  bona cosa.
No calen mes paraules, gràcies amiga i que rieu de gust

respiració

Sabeu respirar? teniu idea de lo malament que respirem i no en som conscients? Us heu parat a pensar que la respiració es l'única activitat del cos humà que es fa de manera automàtica i absolutament inconscient la majoria del temps durant tota la nostre vida sense parar?

Aprendre a  respirar es la primera de les coses que un ha de fer si vol millorar la seva salut de manera immediata i facilita la millora de la capacitat de concentració i rendiment psíquic.

Apreneu a respirar per el nas i a fer respiració conscient, controlar els temps de d'inspiració i expiració, a netejar els narius, i a alternar la respiració conscient amb la respiració inconscient.

I com diuen que una imatge val mes que mil paraules, us adjunto un link força descriptiu

http://www.youtube.com/watch?v=wctysO5Y5hM
Que tingueu una bona respiració!!

tardor a Sant Cugat

Jo, que soc de Barcelona de tota la vida, he d'admetre que vaig "renegar" de la meva ciutat per anar a viure a Sant Cugat ja fa set anys i he anat descobrint, poc a poc, el que significa viure fora de la ciutat. 

Evidentment ja no es pot dir que Sant Cugat sigui un poble perquè no ho es, però té una mida que ens permet, als qui hi vivim, de poder estar a la muntanya, al bosc, en pocs minuts de caminada.

Aquí, ara, a la tardor, gaudim d'una cosa que a Barcelona ja no es "disfruta", la caiguda de les fulles.

Pots passejar per carrers i camins coberts de fulles amb totes les tonalitats de grocs, marrons, vermells, gaudir de la tardor en el seu màxim esplendor i respirar un aire diferent, fresc que no fret, net de contaminació.
Pots estar lluny de tothom tot i estar aprop, pots passejar, respirar i fins i tot pensar mentre la teva gossa corre davant i darrera.
Mentre a Barcelona només reconeixes la tardor per els aparadors aqui son els arbres els qui t'expliquen a quina època del any som.
Tan lluny i tan a prop, us ho recomano, sortiu de Barcelona i conegueu Collserola i les muntanyes que teniu al voltant, hi ha molt mes que formigó, asfalt i ciment en aquesta vida....

Sr Carod

En el mon de l'empresa tenim una costum que es la de medir els resultats de les accions que hem fet per tal de medir si les despeses que han significat estan justificades o no.

Avui he llegit al diari els 34 viatges que el Sr. Carod ha fet en tant que membre del nostre Govern. Hi ha destinacions exòtiques com India i curioses com unes tribus centroamericanes.

Jo, com a ciutadà que paga impostos, estaria tranquil si algú del Govern fos capaç d'explicar nos quin ha estat el rendiment d'aquests viatges.

Puc confiar en que la despesa no ha estat només el caprici viatger del Sr. Carod? Puc creure que algun funcionari diligent em podrá contestar el meu blog i justificar el que em temo es injustificable.

A la meva petita empresa les despeses en viatges es miren amb lupa i ningú es passa.

Amb els cent i pico mil euros gastats en el viatge a Japó del Sr Carod jo en tinc per el pressopost de 2 anys en viatges i som 10 viatjant, inclouent viatges a EEUU, Hong Kong, Alemania, Regne Unit, Italia, França...ah, i Japó també.

A la Casa Gran, grans despeses o com diria el Sr. Benach, com ens posem per  mil punyeters euros!!.

Renoi, amb el que ens costa als no polítics guanyar aquests punyeters mil euros, em posa a cent veure com ells si que poden i a sobre volen donar lliçons.

nous negocis

Jo no he llegit però tinc entès que la llista Forbes inclou per primer cop un mafiós Mexicà en una posició superior a la de la majoria de dirigents Europeus i es queden tan amples.

Sembla clar que la nostre societat, de la ma dels mitjans de comunicació i altres "grups" de difícil denominació s'està fent una crosta cada cop més gruixuda que li permet acceptar coses senzillament inacceptables.

Només alguns exemples:

- la producció d'opi per països com ara Afganistán que son el nucli primigeni per un dels sectors industrials més importants del mon: la droga

- las anomenades "maquilas" o centres de treball esclavitzat si ho volem anomenar per el seu nom

- el segrest de persones o, tal i com ara es posa de moda; el segrest de vaixells per aparents "pirates", mers instruments d'una industria floreixen t i que no sabem quants pro homes amaga darrera.

- el tràfic d'armes, negoci bàsic que s'alimenta de la mort de milions de persones any rere any a qualsevol lloc del món, mentre no sigui a casa nostre.

Suposo que aquesta llista potser infinita.

En definitiva jo em resisteixo a pensar que la banalització del crim es, en si mateixa, una justificació.

Si puc, seguiré creient que nosaltres som, i en les nostres mans está que, poc a poc, recuperem el seny, si es que en algun moment l'hem tingut

Sr Rajoy

Tengo por costumbre escribir mi blog en catalán porque es mi lengua  materna y vehicular pero, en la secreta esperanza de que Ud pudiese leer mi blog al estar dirigido a Ud. ,me he permitido hacerlo en castellano y así facilitarle su lectura.

No quiero adoctrinar a nadie pero creo que es una mala praxis justificar los propios errores diciendo que el otro también lo ha hecho mal.

Hay un dicho castellano que dice algo así como "mal de muchos consuelo de tontos".

No podemos enfocar el futuro ni planificar con la eterna cantinela de que los anteriores también se equivocaron, o pecaron o malversaron porque, si así lo hacemos, todo estará permitido puesto que siempre habrá, en el pasado remoto o cercano, un mal ejemplo de un competidor que puede justificar cualquier futura actuación nuestra.

Si el Sr. Camps ha perdido los papeles hace tiempo y sus múltiples intervenciones públicas ya no se pueden tapar ni con una manta, Ud. no puede salir en su defensa y justificarle alegando que el Rey y el Sr. Pujol han hecho algo parecido. En primer lugar porque lo que está haciendo es poner a los tres al mismo nivel lo cual no deja de ser arriesgado si Ud. es monárquico.

En segundo lugar porque eso es una aceptación implícita de que el hecho está mal y solo encuentra justificación en que alguien YA lo hizo antes.

Acaso no le recuerda esto aquello de los niños en la escuela que justifican cualquier "trapalleria" alegando que el otro tambien lo ha hecho.

Acaso el delito, si lo hacen otros, ya es un atenuante para que lo haga yo?, no señor y Ud. lo debe saber.

Alguien me explicó un día que el mejor sistema de corregir una anomalía es analizar la causa y buscar en uno mismo si el error es nuestro.

Si es así aceptarlo dignifica pero sobretodo abre la puerta a una fácil solución. Negarlo es enquistar el error.

No sé que pensaran los Valencianos pero ver a su presidente paseando en un Ferrari ,como BenHur en el circo de la mano de su inseparable Rita, no creo que sea de lo más edificante sino que denota lo que algunos llaman un "talante".

Atentamente

la llum del matí

L'altre dia vaig agafar l'AVE per anar a Madrid a les 6h30 del matí. Era de nit quan vaig arribar a l'estació i era de nit quan varem sortir de Barcelona. 

El tren era quasi be ple i la majoria llegia el diari, treballava amb el seu ordinador, xerrava amb el seu company, esmorzava, mirava la pel·lícula o senzillament dormia. 
Jo també formava part d'aquest grup fins que, poc a poc, el dia es va començar a aixecar i vaig descobrir el paisatge del camp amb la llum de la matinada.
No se si recordeu com es la llum de la matinada sense llum artificial, sense fanals, sense cotxes, només amb alguna casa de tant en tant.
Em vaig sentir revifar en veure aquella llum increïble en uns turons àrids, en una naturalesa difícil i aspre. Només alguns molins de vent en moviment em recordaven que som en ple segle XXI.
No us fa falta agafar l'AVE per poder gaudir d'aquesta llum però si que us heu de llevar d'hora.
Us ho recomano

ioga 2

Un dels meus amics lectors, amic perquè ja ho era i lector perquè te mes paciència que un sant em va recordar que aguantar massa temps en una mateixa posició no es bo.

Avui podeu veure la postura de l'arbre.

Ni es fàcil ni difícil, senzillament requereix pràctica, paciència i concentració.

No es la primera posició que heu de posar en pràctica però es menys difícil del que sembla.

Un cop la saps fer descobreixes que amb concentració som capaços de obviar un equilibri aparentment inestable i obtenir un grau d'equilibri en un mateix força important.

En un temps on l'entorn només genera desànim i mal humor, he descobert que cuidar el propi cos i la ment es el millor que puc fer apart de seguir treballant.

Abans de dir que això no fa per a mi, us recomano un petit exercici:

- Quants anys tinc

- Quants anys puc esperar que em queden

- Estic convençut de que he aprofitat els anys viscuts o tinc el sentiment d'haver desaprofitat molt de temps

- Feu una llista del que voldrieu fer abans de morir

- Creieu que tindreu temps de fer ho tot?

- Us trobeu be de salut?

- Feu exercisi regularment?

- Creieu que algú us "donará" salut quan aquesta us manqui?

Si les respostes a aquestes preguntes son les que jo em puc imaginar ja es hora de que comenceu a dedicar una mica de temps a vosaltres mateixos.

Aquest es un consell d'amic.

la selecció Catalana

Em sembla que mai, en l'historia de la selecció Catalana, s'han reunit tants periodistes al voltant se. Però no ens enganyem, la noticia no ha estat la selecció Catalana sinó que un senyor que mai no s'ha dignat parlar en Català i mai no ha buscat cap integració personal es qui es fa càrrec de la selecció.

A partir d'ara seguirem sense tenir un equip reconegut però tindrem un entrenador Holandes.

Això si, el president del Parlament hi era a la presentació, així com el president del Barça i altres inclits personatges del nostre País.  Cap d'ells hi va ser quan l'entrenador escollit era el Pichi Alonso o en Caparrós, conclusió, lo important no es l'equip sino l'entrenador................. 

Tot s'hi val si el personatge forma part del "cercle virtuós", ah! i els mitjans no hi troben cap pega.

Ja ho sabeu, tot depen del color del "cristal con que se mira"

Sr. Laporta

Sr. Laporta, com a soci del FC Barcelona, suposo que tinc el mateix dret a opinar tal i com vostè barrejant naps i cols amb tota l'intenció del mon per tal d'aprofitar el càrec institucional que té al FC Barcelona.
La llibertat d'expressió es un dret inalienable i per tant jo no puc impedir que vostè digui que la detenció del sr Prenafeta o el sr. Alavedra es un atentat contra Catalunya i no ho faré.
Com a ciutadá de Catalunya puc opinar que em sembla una bajenada perquè tant si son innocents com culpables, això no te res a veure amb Catalunya, es la meva opinió tan respectable com la seva.
Com a soci del Barça també puc dir que vostè está fent us i abús del seu càrrec i vostè ha degradat l'imatge d'un club que, gràcies a Déu, s'alliberarà de vostè en uns pocs mesos.
Per cert, com advocat que diu que es em podria recordar com es diu quan una persona, fent us del seu càrrec públic, aprofita per treure un benefici particular i fins i tot perjudica la empresa a la qual representa??

llistes obertes

Fa uns díes demanava als polítics que, per regenerar el prestigi de la seva classe tal i com diuen, proposessin la creació de llistes obertes.

Abans de començar ja ens han deixat clar que no están disposats a ceidir els seus privilegis i el seu subconcient els traeix.

El Sr Mas, al Parlament se li escapà algo així com que "els ciutadans es pensin que trian el seu representant" i després el Sr. Montilla deia directament que NO a les llistes obertes i, evidentment ja ho han pactat.

Com que els ciutadans som estúpits ara ens dirán que triem el representant del barri o algo així mentre ells es blindan a si mateixos.

Això no es democracia, es una autocracia o algo pitjor.

Senyors, jo aniré a votar, com es el meu deure i dret però votaré en blanc per demostrar el meu rebutg a aquesta imposició.

 

càrrecs

Tinc força important per a mí. Soc el director de la meva petita empresa i us asseguro que faig mes hores qu'un rellotge per poder fer la feina raonablement be, sense masses errades importants. Aquest any fins i tot he fet mans i mànigues perquè la crisi no ens ha deixat ni respirar. Tinc una feina i tinc un càrrec i em manca temps tot i que tinc un equip darrera en qui delego moltes de les funcions.

Per tant, des d'aquí la meva admiració per les persones que poden tenir 14 o 41 càrrecs i em declaro incompetent perquè jo, amb un de sol quasi be no hi arribo.

M'agradara que aquestes persones ens expliquin com ho fan perquè estic convençut que la productivitat del nostre petit país es multiplicarà moltes vegades i ens posarem a la avantguarda dels països mes capdavanters del mon!!!
I si no em volen explicar com ho fan llavors que m'expliquin perquè acumulen tants de càrrecs, quin es el propòsit, quin es el resultat, quins els avantatges, i, finalment tant pocs son els professionals dels partits polítics que han de concentrar en quatre gats tots els càrrecs????? A mi em fa pudor de cremat.

sgae

Llegeixo al diari que la Sgae utilitza "agents" a comissió que entren als locals públics i amenacen als propietaris amb accions penals sinò pagan per tenir la radio amb música. El cas en concret aquest cop ha estat una perruqueria al barri de Sants i el propietari, "acollonit" i mancat de criteri per part de cap administració que no ha sapigut respondre a la seva demanda sobre si això es legal o no, es rendeix i decideix signar "per si un cas".

Em considero un defensor de la propietat intelectual i mai no he descarregat una pel.lícula de manera ilegal. Ho dic perque ningú no pensi que soc dels qui creuen que tot ha de ser gratuit però em sembla que això de la Sgae te mes d'impost revolucionari que de protecció a la propietat intelectual.

En primer lloc, perquè hem de pagar un canon genèric per la compra d'un suport tipus CD o DVD o USB, per exemple, a qui revertirá el que hagin recollit ?

Si el que recullen va directament a qui es el propietari d'aquell dret em sembla be, però es així com va la cosa?, NO.

Imaginem que l'home de la perruquería te conectat RAC 105, que te una programació específica, qui em garanteix que la Sgae recull aquesta emissió i paga religiosament als artistes que han estat reproduits i no que s'ho queden ells mateixos i/o ho reparteixen amb criteris arbitraris??

En definitiva qui els ha otorgat aquest dret que fa que tinguin aquesta "protecció" tácita però mai clarificada?

Ja que els polítics diuen ara que volen fer net del passat i regenerar la política perquè no obren aquesta "caixa"? Potser trobarem sorpreses i algo mes...

D'HOMES I DONES

Diuen que som diferents i això jo ja ho sabia però m'ha agradat veure una explicació molt expressiva de perquè homes i dones som diferents.

Son 10 minuts en anglès subtitulat

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=PlayList&p=5A08EC3E0564B8CC&playnext=1&playnext_from=PL&index=19 <http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=PlayList&p=5A08EC3E0564B8CC&playnext=1&playnext_from=PL&index=19>

es parla de regeneració política

Es parla de regeneració política i jo vull fer una proposta a tots els polítics si realment creuen en allò que des de fa uns dies repeteixen amb assiduïtat de la bondat de la política.

Si creieu sincerament en el que dieu feu que les properes eleccions las llistes siguin obertes.

Obertes perquè els ciutadans puguem realment votar a qui  nosaltres volguem.

Obertes perquè els partits no pugueu manipular el nostre vot per inserir a qui vosaltres vulgueu en contra de la nostre opinió

Obertes perquè el que guany sigui el qui governi i no els qui han perdut.

Obertes perquè amb una mica de sort veurem gent nova, honesta i amb projectes de futur per sobre dels status quo i reductes inmovilistes.

Obertes perquè ni germans, ni fills, ni amics surtin beneficiats injustament ja que els càrrecs en democràcia no son dinàstics.

Obertes perquè, en definitiva si creieu que sou dignes de nosaltres, heu de deixar que nosaltres i no vosaltres, decidim.

la perversió del sistema

La democracia es el millor dels sistemes o el menys dolent segons es volguí mirar. No es un tòpic, es una realitat. Es un sistema imperfecte que permet moltes vegades que les formes ens impedeixin atacar el problema de fons.

Aquí ja no jutgem si uns senyors han delinquit i quant de temps ens han pres el pel sinó que jutgem al jutge (que ve de Madrid) perquè ha ofès als detinguts (que son Catalans). Es a dir hi ha o no hi ha un fet diferencial perquè son Catalans en front del "poder de Madrid" i, hi ha o no un tracte diferencial perquè son prohoms del mon econòmic i polític.

Jo, em temo que la resposta es SI, als Catalans s'han revoltat (jo no) perquè consideren que un Sr. de Madrid no ens ha de venir a remenar la nostre merda i mes posar ho a la tele i si, la Burgesia Catalana es revolta perquè son i sempre han estat sagrats e intocables.

A mi tot això em fa un tuf de feudalisme i regionalisme important lluny d'una suposada maduresa democràtica i un esperit Europeu.

No he vist a cap, repeteixo a cap ni polític, ni periodista ni blogaire, dels qui han escrit sobre  lo lleig que ho han fet a Madrid que en canvi, fes el mateix tantes i tantes vegades com han sortit delinqüents comuns que també eren presumptes delinqüents però tothom ja els havia jutjat abans d'entrar al jutjat.

No he vist tampoc a cap Català expressar se en el mateix to, per exemple quan detenien al Bigotes o al Correa que no son Catalans.

No pot ser que tinguem la pell tan fina per algunes coses i siguem tan miops per d'altres.

Els delinqüents, de guants blancs o negres son sempre delinqüents i si nomes son presumptes tots han de tenir el mateix tracte.

L'època del serfs, dels senyors, del dret de pernada i tot allò ja ha passat, tots som iguals independentment del credo i la bandera.