Jo, que soc de Barcelona de tota la vida, he d'admetre que vaig "renegar" de la meva ciutat per anar a viure a Sant Cugat ja fa set anys i he anat descobrint, poc a poc, el que significa viure fora de la ciutat.
Evidentment ja no es pot dir que Sant Cugat sigui un poble perquè no ho es, però té una mida que ens permet, als qui hi vivim, de poder estar a la muntanya, al bosc, en pocs minuts de caminada.
Aquí, ara, a la tardor, gaudim d'una cosa que a Barcelona ja no es "disfruta", la caiguda de les fulles.
Pots passejar per carrers i camins coberts de fulles amb totes les tonalitats de grocs, marrons, vermells, gaudir de la tardor en el seu màxim esplendor i respirar un aire diferent, fresc que no fret, net de contaminació.Pots estar lluny de tothom tot i estar aprop, pots passejar, respirar i fins i tot pensar mentre la teva gossa corre davant i darrera.
Mentre a Barcelona només reconeixes la tardor per els aparadors aqui son els arbres els qui t'expliquen a quina època del any som.
Tan lluny i tan a prop, us ho recomano, sortiu de Barcelona i conegueu Collserola i les muntanyes que teniu al voltant, hi ha molt mes que formigó, asfalt i ciment en aquesta vida....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada