L'altre dia vaig agafar l'AVE per anar a Madrid a les 6h30 del matí. Era de nit quan vaig arribar a l'estació i era de nit quan varem sortir de Barcelona.
El tren era quasi be ple i la majoria llegia el diari, treballava amb el seu ordinador, xerrava amb el seu company, esmorzava, mirava la pel·lícula o senzillament dormia.
Jo també formava part d'aquest grup fins que, poc a poc, el dia es va començar a aixecar i vaig descobrir el paisatge del camp amb la llum de la matinada.
No se si recordeu com es la llum de la matinada sense llum artificial, sense fanals, sense cotxes, només amb alguna casa de tant en tant.
Em vaig sentir revifar en veure aquella llum increïble en uns turons àrids, en una naturalesa difícil i aspre. Només alguns molins de vent en moviment em recordaven que som en ple segle XXI.
No us fa falta agafar l'AVE per poder gaudir d'aquesta llum però si que us heu de llevar d'hora.
Us ho recomano
Jo també formava part d'aquest grup fins que, poc a poc, el dia es va començar a aixecar i vaig descobrir el paisatge del camp amb la llum de la matinada.
No se si recordeu com es la llum de la matinada sense llum artificial, sense fanals, sense cotxes, només amb alguna casa de tant en tant.
Em vaig sentir revifar en veure aquella llum increïble en uns turons àrids, en una naturalesa difícil i aspre. Només alguns molins de vent en moviment em recordaven que som en ple segle XXI.
No us fa falta agafar l'AVE per poder gaudir d'aquesta llum però si que us heu de llevar d'hora.
Us ho recomano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada