Un dels meus amics lectors, amic perquè ja ho era i lector perquè te mes paciència que un sant em va recordar que aguantar massa temps en una mateixa posició no es bo.
Avui podeu veure la postura de l'arbre.
Ni es fàcil ni difícil, senzillament requereix pràctica, paciència i concentració.
No es la primera posició que heu de posar en pràctica però es menys difícil del que sembla.
Un cop la saps fer descobreixes que amb concentració som capaços de obviar un equilibri aparentment inestable i obtenir un grau d'equilibri en un mateix força important.
En un temps on l'entorn només genera desànim i mal humor, he descobert que cuidar el propi cos i la ment es el millor que puc fer apart de seguir treballant.
Abans de dir que això no fa per a mi, us recomano un petit exercici:
- Quants anys tinc
- Quants anys puc esperar que em queden
- Estic convençut de que he aprofitat els anys viscuts o tinc el sentiment d'haver desaprofitat molt de temps
- Feu una llista del que voldrieu fer abans de morir
- Creieu que tindreu temps de fer ho tot?
- Us trobeu be de salut?
- Feu exercisi regularment?
- Creieu que algú us "donará" salut quan aquesta us manqui?
Si les respostes a aquestes preguntes son les que jo em puc imaginar ja es hora de que comenceu a dedicar una mica de temps a vosaltres mateixos.
Aquest es un consell d'amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada