dimecres, 21 d’abril del 2010

colleja

Una "colleja" es mes o menys un calbot però em sona mes e com a paraula. Una colleja es el que la naturalesa ens ha donat amb el famós volcà Islandès.
Es un recordatori de que, per molt tecnificats, sofisticats, evolucionats que puguem ser, la naturalesa es molt mes poderosa que nosaltres i ens ho segueix demostrant dia a dia. Ara ha estat un volcà, fa uns mesos un terratrèmol a Haití, abans un tsunami per parlar dels grossos. Però las pluges insospitades que provoquen inundacions, les sequeres que ens agafen amb els pixats al ventre son senzilles mostres de que la naturalesa ens supera un i un altre cop.
El problema es que nosaltres seguim vivint d'esquena a aquesta naturalesa i no aprenem de las seves lliçons magistrals. Estem encaparrats en transformar la i adaptar la als nostres interessos enlloc d'intentar entendre la i ser nosaltres els qui ens adaptem a ella.
Ens hem acostumat tant a tenir ho tot al moment, en el moment i on volem que qualsevol cosa que s'aparti d'aquest model ens supera instantàniament.
El tema del volcà ha demostrat lo indefensos que estem davant un senzill núvol de cendra. Tot el mon ha quedat trastocat, ha provocat pèrdues milionarias i tot allò i mes que pugueu imaginar.
Benvolguda Natura, perdona la nostre supèrbia i sigues benevolent amb aquesta humanitat tan estúpida. La majoria no ho fem de mala fe.