L'altre dia vaig anar a Londres i al tornar a Barcelona, al avió, vaig coincidir amb la Martina Klein. La Martina Klein es una model i per tant es una dona que ha sortit en moltes portades de revistes de tot tipus, lluint una gran bellesa. Jo, com la majoria dels homes, la mirava amb enveja i una certa admiració, provocada per aquella bellesa llunyana e impossible.
Ahir aquest mite es va trencar a trocets..
No es que no sigui maca, la senyora es maca però no es com la de las fotos. Es clar, totes les dones em diran que no anava maquillada i que el Fotoshop ho arregla tot, etc. Jo no seré tan dur, senzillament vaig veure una dona maca però que requereix tot un proces de transformació per transformar se en la que apareix quan fa de model.
En primer lloc li mancava poc per ser anorèxica, massa prima, escanyolida, sense "chicha".
En segon lloc, com que sempre la assocíes a una dona espectacular la realitat resulta crua i castigadora.
La meva conclusió va ser concloent, i valgui la redundància, i es que la meva dona, tot i no ser la Martina, es molt mes real i desitjable, un pel mes gran, això si, però es que un ja no es tampoc un nen....
Es una pena perquè un tenia un somni idealitzat i de vegades la realitat es massa crua, soc com un nen al qui li acaben de descobrir que els Reis son els pares....
O no era la Martina!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada