dissabte, 24 d’abril del 2010

Sant Jordi

Sant Jordi es la meva festa perquè em dic Jordi i perquè m'agrada tot el que significa i comporta tot i que també es una festa que, a casa, re interpretem a la nostre manera.
En primer lloc els llibres (que no un) els compro un parell de dies abans a la meva llibretera. Per mi comprar un llibre es una litúrgia i un plaer. La llibretera ens coneix i petem la xerrada  a mes de ajudar nos a triar els llibres. El descompte ens el fa igual sigui o no sigui Sant Jordi, així que el toc econòmic queda resolt. 
No m'agrada això de que m'apretin per tot arreu mentre he de triar un llibre per força, així que la part del llibre, el 23 ja la tinc feta. Tampoc m'agrada que em digui el que he de comprar i encara menys el "ranking" que tots els mitjans busquen apassionadament com si vendre mes que l'altre signifiqués gran cosa. Sabíeu que Carrefour es la major llibreria del Estat, això es el que significa ser el que vendre mes.....
M'agrada comprar la rosa, dues perquè hi ha la filla, i també ho faig amb el florista, amic de fa 25 anys, amb qui també la petem mentre em tria la flor.
No m'agrada que la venda de roses sembli la borsa amb una cotització a la baixa segons l'hora del día i com el esforç d'uns queda desdibuixat per l'oportunisme d'altres.
Aquesta es la nostre festa, la dels Catalans.
N'hi ha un altre on només hi van els polítics i homes de "pro" al Palau de Pedralbes, on a nosaltres no hi som convidats encara que la paguem entre tots.
N'hi ha tot un altre seguit que han sortit a la TV amb el Montilla de protagonista recitant versos i els mateixos de sempre que hi son darrera o al costat o entregant premis a qui faci falta i on tampoc ens conviden.
Jo em quedo amb la nostre festa al carrer tot i que al carrer o hi cabíem però tant se val, es la nostre.

2 comentaris:

rosa ha dit...

Diuen que cada sant te la seva vuitada, per tant, moltes felicitats!!! Ja sé que vaig amb una mica de retard, ja ho sé, però “más vale tarde que nunca”.

jordir ha dit...

hombre!!! benvinguda al mon dels comentaris.
aprofito i et recomano: Hijos del ancho mundo de Abraham Verghese,
molt bo