funcionaris

Aquest es un escrit que no m'ajudarà a guanyar amics però com em vaig comprometre a dir el que penso, allà vaig.

Quan el Sr. Zapatero va anunciar el suposat pla d'ajust que vol posar en marxa, obligat per els mandataris reals de la política econòmica internacional, el primer col.lectiu que va sortir a la palestra ha estat el dels funcionaris. La majoria dels diaris i altres mitjans es varen apressar a fer reportatges on es preguntava a funcionaris de tot tipus, o millor dit d'alguns tipus específics, com ara metges i professors. Evidentment tots ells protestaven per el que consideren un atac i un greuge i es queixaven de la retallada.

Recordo una metge que protestava tot dient que ella portava molts anys fent de metge amb un sou congelat, un altre que deia que nomes guanya 1.300€ i ara li baixen 150 em sembla recordar. 

Anem a pams, d'entrada, hi ha dos grups menys recordats i mes necessitats dins d'aquest paquet: els jubilats i sobretot els grups de dependència. A aquests no se'ls demana gran cosa perquè quasi ve no tenen veu ni vot. Aquests dos grups es mereixen que ens caigui a tots la cara de vergonya perquè no hi a cap raó que justifiqui que els nostres progenitors, desprès de tota una vida de treball, ara no puguin ni viure amb dignitat. Tampoc que els qui no poden valdre's per si mateixos, també se'ls arraconi com si no fos cosa nostre.

Dit això i tornant al que ens ocupa ara, venen els funcionaris.

Jo no ho puc evitar i sempre els hi vull preguntar: si no esteu contents amb el sou de funcionari i considereu que us tracten injustament, perquè no renuncieu (ull, he dit renunciar, no demanar una excedència per tornar el dia que vulguis) i baixeu  a "l'arena" de la resta de treballadors  on hi podeu trobar un munt d'oportunitats amb sous molt mes alts i cap limitació. No us entenc qui us obliga a quedar vos en una feina tan poc agraïda, darrera una finestreta  sense fer res profitós i criticats per tots i a sobre tan poc remunerada..........

Poca broma, els funcionaris tenen tots un punt en comú, no renuncien ni en pintura a la seva feina.

No els hem vist pas sortir al carrer per dir que donaven una part del seu sou als 4 milions d'aturats, o als que siguin que no cobrin del PER, ni treballin en negre.

Per cert, als petits empresaris, cruels i depravats, tampoc hi ha ningú que els ajudi a aguantar els seus negocis en marxa i quan vagin petant, els respectius treballadors aniran al carrer i aquest ningú els compta.

Be, ja ho he dit, es discutible, potser, però em sembla que no es cap mentida el que he dit tot i que sigui desagradable. Ja em perdonareu, bon vespre.