Tranquils que no va de futbol, encara que també en podria parlar. No se si coneixeu un restaurant que està al carrer Aragó, quasi be cantonada amb el Passeig de Gràcia, acera de mar, es diu Madrid- Barcelona. Es, o millor dit, era un clàssic, un vell restaurant d'època on un podia recular molts anys en l'historia de Barcelona.
El seu passat es remunta a l'època on el tren circulava a cel obert per el carrer Aragó, si la meva informació no falla i així ho assenyalen les fotos.
L'altre dia vaig anar a dinar allà una mica per casualitat i una mica picat per la curiositat perquè la darrera vegada, fa anys, hi havia menjat prou be.
Sincerament, no hi aneu, no val la pena, si en teniu un bon record, deixeu ho així.
La cuina no val res, el servei pitjor i ara ja nomes es un restaurant per turistes on et tracten com a tal, es a dir malament i amb poques ganes.
Vaig sentir pena, rabia i vergonya aliena, pena per haver perdut un bon restaurant, rabia per veure com es deixa degradar un bon restaurant fins a deixar lo com un xiringuito de ciutat i vergonya aliena perquè un veu com tracten als turistes i a un mateix i la imatge que això projecta als qui venen de fora.
Algú hauria de vetllar per mantenir el nivell de la restauració si volem que Catalunya i Barcelona no es converteixin en ciutat de turista de garrafa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada