Si intentes entrar als Túnels de Vallvidrera qualsevol dia laborable, cap a les 8 del matí, un es pot trobar amb dos tipus d'individus quan estas al carril d'accés: 1) el qui fa veure que no et veu i, evidentment, no et deixa entrar tot i posar una cara de concentrat i al qui nomes traeix el fet que ha d'accelerar per enganxar se al cotxe de davant i se li veuen els llums de fre activats quan entres darrera seu. 2) el qui et deixa entrar perquè, al cap i la fi, un cotxe mes o menys davant no hi fa res. Afortunadament n'hi ha mes dels segons però deu n'hi do els eixerits del primer grup.
Un cop dins els Túnels has de passar el peatge (hi hagi cua o no) i després del peatge hem de passar d'una dotzena de carrils a dos!!! i aqui trobem altre cop dos grupets de conductors:1) els qui entenen que un darrera l'altre i donant pas altern al del costat, ara tu, ara jo i 2) els espavilats que diuen que l'ordre no va per ells i busquen guanyar unes posicions per avançar tres o quatre cotxes..........quin èxit. Quan t'han adelantat tampoc miren, de fet t'ignoren que es el que millor saben fer.
Quan arribem a Barcelona hi ha el carril de la dreta que es col·lapsa un kilòmetre abans de la sortida que empalma amb les Rondes, per culpa de les Rondes precisament.
Tornem a tenir dos grupets: 1) els qui estan a la cua i esperen fins que poden sortir i 2) els qui no saben que la cua es fa per esperar el seu torn i avancen fins al darrer metre per colar se al final tot clavant el morro del seu cotxe. La gràcia d'aquest grup es que obliga a frenar el carril de l'esquerra mentre troba el forat per colar se i a mes demostra un considerable menyspreu per els qui esperen correctament.
Si ho fas cada dia, això et permetrà acumular, abans d'arribar a Barcelona, una certa mala llet, o be un ha d'aprendre a ignorar aquests galifardeus.
Si has superat airosament aquesta prova i també el carrer Vergós i els pares que deixen els nens i el cotxe on volen, encara tens l'oportunitat de baixar per Capità Arenas i descobrir com, un fantàstic carrer amb 3 carrils de pas i dos d'aparcament, s'ha convertit davant del bar Dole, en un menys fantàstic carrer amb 4 carrils d'aparcament i un de circulació. I es que l'esmorzar es sagrat i no val la pena aparcar, ja es "foteran" els altres.
I, si amb això encara voleu una miqueta mes de marro, nomes us cal seguir fins a Maria Cristina, on podreu gaudir de l'espectacle del semàfor de la plaça, venint de Carlos III i entrant a Capità Arenas. Com a mínim hi ha tres o quatre cotxes que, a cada canvi de color del semàfor, es saltaran el semàfor vermell per tal de guanyar un torn i evidentment ignorant als qui baixen per Capità Arenas.
Bé, si heu superat la prova ja esteu llestos per integrar vos al trànsit de Barcelona i anar a treballar.
Visca el FCG si tinguéssim parada, algun dia hi serà.
Apa fins la propera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada