divendres, 21 de maig del 2010

llei vaticana

L'altre dia va sortir el ja famós judici per les obres d'art de la Franja de Ponent. Hi ha tot un seguit de coses en aquest judici que a mi em sobten i per el que veig nomes es a mi, lo qual deu voler dir que no deu ser rellevant.
En primer lloc i per evitar confusions posteriors vull deixar clar que no considero en cap cas que cap de les dues opcions tingui cap dret per sobre de l'altre, es a dir que ni els uns ni els altres.
En primer lloc la primera cosa sorprenent es que dos bisbats son els qui lluiten per unes obres d'art, entenc que dos bisbats catòlics i jo em pregunto, no es la religió catòlica la que pregona que no ens hem d'aferrar als bens materials, no diuen que donis al qui no tingui, que siguis generós amb els altres i que reparteixis els teus bens, etc.? 
Se'm fa estrany veure com els màxims representants locals de l'església catòlica no prediquin amb l'exemple de generositat, austeritat i fins i tot pobresa o es que ells també fan bo allò de fes el que jo dic però no el que jo faig.
Superat el primer escull ve el segon. El bisbat d'Aragó addueix que, segons la "llei vaticana" ells son els titulars de les obres. la "llei vaticana"!!!!, es que els religiosos també fan lleis i a mes lleis que ultrapassen territoris i estan per sobre las legislacions no religioses???
O es que els religiosos poden establir lleis diferents de la resta dels mortals. Un pensaria que llavors els casos de pederàstia poden quedar plenament emparats per aquesta legislació particular??
Finalment resulta, per el que he llegit, que un bisbat li va comprar las obres a l'altre i que això no si val.... no havíem quedat que no han de tenir res material, com es que compren obres d'art entre ells?
Finalment un petit comentari, perquè las esglésies tenen les portes tancades si son la casa del poble i el refugi dels desfavorits i dels qui no tenen casa.
No se tot això em revolta una mica perquè jo crec que Déu, si ens veu des d'allà dalt no es deu pas sentir gaire cofoi dels seus representants aquí baix.
Jo, com a mínim no me'n sento.