Avui estic deprimit. En principi no hauria de ser així perquè hem tingut un cap de setmana llarg i això ha estat força positiu. El temps ha estat bo i això també ajuda però un torna a la feina i veu que les coses no estan fàcils per a ningú i tots hem de resoldre un problema darrera l'altre i això ja complica una mica el dia a dia.
Però un espera que, dins la desgràcia, els qui se suposa que dirigeixen el País, donin exemple i siguin curosos en la seva gestió. Dons no, no nomes no, sinó que no amb "retintin".
Ahir surt un decret llei amb urgència impedint que, a partir d'avui, els ajuntaments ja no poden endeutar se mes fins a la fi del 2011. Això se'n diu, en el meu país, "alevosia" i nocturnitat però be, assumint que el Govern aspira a agafar los amb els pixats al ventre, ja ho fa be.
Ahir, a corre cuita tots els ajuntaments que estaven "al loro", com el de Sant Cugat, varen fer un ple per aprovar la sol.licitut urgent del crèdit necessari per aguantar fins finals del 2011.
Avui, el BOE ens publica el desmentit de lo anunciat ahir i rectifiquen el decret i ara els donen fins a final del 2010 per demanar aquests crèdits. Ull que no han passat ni 24 hores.
Fins aquí seria un nou capítol del que aquest Govern Estatal ja ens te acostumats i em podríeu dir que no hi ha motiu per a depressió amb tan poca cosa.
Ho accepto, soc un exagerat, al cap i la fi es el de cada dia, no tenen ni P... idea del que decideixen i, en funció del nivell de protesta que generen corregeixen i ja esta be...
Ara be, la gota que ha fet vessar el meu got ha estat la Vicepresidenta del Govern quan ha dit, tota tranquil·la que amb una llei tan "complicada" es normal que hi hagi errors i ja està resolt el tema.
Ho he sentit a la radio aquest matí i ja no m'ho he pogut treure del cap en tot el dia.
Si la Vicepresidenta ECONÒMICA, la que se suposa que mes hi entén de números, diu que la llei es complicada i errors així son normals com se suposa que un ha de fer front a la tempesta que tenim al davant cada dia que passa.
Una llagrimeta de desencís m'ha rodolat per la galta tot recordant al George Clooney a la Tempesta perfecta quan veu venir la gran onada i sap que per molt esforç que ell i el seu equip hi posin, per molta lluita en condicions desavantatjoses, per moltes penúries prèvies,
per molta raó que poguessin tenir per estar en aquell lloc en aquell moment, l'onada de la incompetència no la podran saltar.
Estic deprimit però una miqueta menys, per dos motius, una perquè ho he escrit i això m'ha alleugerit una mica i dues perquè jo, com en Clooney, m'ha cagat en tots ells i he dit, si hem de morir serè lluitant perquè ells mai no podran amb nosaltres.
Bona setmana
2 comentaris:
No sé perquè et deprimeixes, sembla que ara descobreixis la sopa d’all. Apa, repeteix amb mi, "estem en males mans!". No només és un dir, és la nostra trista realitat, i el pitjor de tot és que les males mans són no només a Madrid sinó també a la plaça de Sant Jaume, banda mar i banda muntanya. Estem rodejats d’incompetents per totes bandes.
estem en males mans, estem en males mans, estem en males mans, quants cops ho he d'escriure perquè sigui perdonat el meu pecat i així desapareixin tots ells????
Publica un comentari a l'entrada