dissabte, 12 de març del 2011

Japó

Tenia i tinc altres temes que vull tractar però en aquests moments crec que tot es pot esperar i poder donar un missatge de suport per el poble Japonès.
Un terratrèmol, el mes gran de la seva història, es un terrible daltabaix però ells son un poble extremadament preparat i disciplinat i el terratrèmol no els ha pogut ferir de manera important.
El tsunami però es un element de la naturalesa que ni tan sols ells, els millors en aquest tipus de situacions, han pogut dominar.
Les imatges de l'aigua plena de fang negre arrastrant tot, cases, edificis, vehicles, cobrint tot un aeroport provoquen una barreja de por, pena, impotència que encongeixen el cor.
M'ha impactat, sobretot, les imatges d'un poble que, disciplinadament ha evacuat les seves coses i han fugit turó amunt, des d'on han pogut veure com el tsunami arrasava amb tot. Imagino que el primer que deuen haver pensat es que s'han salvat però imagino que el segon pensament deu ser i ara que?
A tots els Japonesos, una forta abraçada de suport i un desig que la fí d'aquesta desgràcia sigui propera i que el nombre de morts sigui el menor possible.
Estic convençut que, econòmicament el poble Japonès se'n sortirà però les pèrdues humanes aquestes ningú les podrà evitar.
Diuen que els Japonesos son molt "raros" i molta gent se'n riu però jo crec que son un poble admirable i, en moltes coses, un model a imitar.
Sort.