Ho he llegit avui a l'Expansión. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid considera que no es causa de "despido" el fet que un treballador, en hores de feina, mires pàgines pornogràfiques i, de passada poses en perill el sistema informàtic de l'empresa per obrir el servidor a atacs de virus informàtics. De fet, la cosa es va descobrir perquè un virus va atacar el sistema i semblaria ser que una possible porta va ser el accés a pàgines web porno.
El treballador adduïa, tot i que instruccions escrites de l'empresa ho prohibien, que "la conducta del empresario, al ejercer las facultades de control y vigilancia, chocó con la intimidad personal".........
Bé, jo no soc jurista però si soc empresari i com a tal em pregunto, com puc controlar a algú si per el fet de controlar tinc que, inevitablement, xocar contra la intimitat del treballador? Dic jo que, si un treballador mira pàgines porno, o de qualsevol altre mena, en horari laboral, significa que no està treballant i si no treballa llavors l'hem de felicitar??
Diuen que els empresaris som molt dolents, suposo que jo soc molt dolent però quan llegeixo aquest tipus de noticia penso que els empresaris poden ser dolents però molts devem ser masoquistes per allò de cornut i pagar el beure.
Vivim en un estat tan regulat que, a la fi, tot es punible en funció de com es miri i com hi ha coses obvies, que l'empresari es dolent i el treballador un oprimit, sempre acaben guanyant els mateixos.
No se com es deu sentir l'empresari en qüestió quan es deu mirar la cara del treballador que ara pot seguir mirant el que vulgui en hores de feina i ell no hi pugui dir res. Si se com em sentiria jo.
Després plorem perquè les empreses tanquen i fugen del estat, de vegades jo també hi penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada