La mentida es una pràctica cada cop mes freqüent perquè el seu efecte pot arribar a ser notori i en canvi la seva conseqüència, per qui la diu, cada cop es menys significativa.
Per tant podem dir amb tota tranquil.litat que la mentida sol sortir a compte.
Hi ha col.lectius que tenen en la mentida el seu pa de cada dia com ara els polítics, i els seus òrgans de difusió, els periodistes. Podríem dir que polítics i periodistes poden arribar a ser mentiders compulsius perquè fan de la mentida el seu modus vivendi.
El problema es que les hemeroteques i els jutjats no son a l'alçada de corregir aquesta praxis.
La mentida te unes característiques peculiars.
La primera, sens dubte la mes important: la reiteració. Una mentida repetida un miler de vegades fa que el mentider se la cregui, se la fa seva, i el que es pitjor, fa que un munt de persones que ho hagin sentit aquest miler de vegades, a la fi també s'ho creu.
Hi ha que menteixen perquè tenen mala fe. Son els qui ho fan expressament per tapar una veritat. Aquests son els perillosos perquè volen, amb la seva mentida, alterar el que, amb la veritat, seria diferent.
Hi ha que menteixen perquè no arriben mes enllà. Son els estúpids, per no utilitzar un altre qualificatiu. Normalment no son perillosos però son, des afortunadament, massa freqüents.
Hi ha els qui menteixen per tapar la seva pròpia incompetència. Saben que son incompetents però intenten camuflar aquesta incompetència amb una mentida.
Fa molts anys que no he dit cap mentida, com a minim de manera conscient.
Això ha fet que les meves paraules, al davant de la gent que em coneix, tinguin un grau de credibilitat notable. Això em fa sentir orgullós de mi mateix.
El meu pare sempre m'ha dit que es mes fàcil agafar un mentider que un coix. El temps m'ha descobert que te tota la raó del mon.
La pena es que avui, agafar a un mentider ja no significa esmenar lo. Alguns mentiders se't tornen a la cara i et miren tot dient, i?
Només et queda agafar la llista on el tenies posat al costat dels qui respectaves, l'esborres i el passes a l'altre costat, els qui no respectes, des afortunadament cada cop mes llarga.
No parlaré de polítics, quasi be tots son a la segona llista.
El Sr. Wenger, entrenador del Arsenal era un home que, per molts, era a la primera llista. L'altre dia va perdre amb el Barça i va perdre també el respecte en si mateix. Es va agafar a una mentida per justificar lo injustificable i així tapar la seva pròpia incompetència. Alguns diaris li han fet una certa campana de ressò però la resta del mon ha somrigut amb pena.
Si tan sols hagués admès la seva inferioritat hagués contribuït a fer mes gran el seu equip, un gran equip que ha perdut amb un altre gran equip. Ara ha quedat en ridícul davant de milions de persones, ha perdut, i a mes també ha perdut el següent partit amb un altre equip.
Ara tindrà feina per trobar un altre excusa.
La mentida pot ser rendible a curt termini però mai a llarg, no ho oblideu, tard o d'hora quedarà al descobert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada