"Soy tu ahijada.......... Estoy bien y espero que tu tambien lo estes.
EStoy trabajando en el campo: Mi padre tuvo asma, fué al hospital de la FVF y tomó tratamiento. No va a trabajar, está en casa. Mi hermana ha dado a luz a un niño. Pero después de dos días se murió. Por eso estamos muy tristes.
Este año la cosecha de cacahuetes ha sido poca por las intensas lluvias. Aquí ha empezado el invierno desde Noviembre hasta Febrero. Hace mucho frío.
Muchas gracias por tu ayuda. Un beso de mi parte."
Es la carta que, de tant en tant, la Fundació Vicenç Ferrer ens envia a qui hem afillat una criatura. Ningú no ens va obligar i fa molts anys que ho varem començar i seguirem si podem.
Us he tramès l'escrit perquè crec que les paraules son sobreres.
Es una nena Índia. no se quants anys te però no es ni tan sols adolescent.
Parlem de crisi, parlem de problemes personals i llavors una nena t'envia aquesta carta i penses que els teus problemes no son res comparats amb els qui realment pateixen.
Jo no podré mai evitar las desgràcies però crec que aquest petit escrit us pot ajudar a veure les coses que passen al mon d'un altre manera.
El mon es molt gran i passen moltes coses que no surten als diaris.
No som el centre del mon, nomes som un entre milers de milions, no ho oblideu mai.
Per cert, si us sobren 15 o 20€ al mes, una criatura a l'altre banda de mon us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada