dimarts, 29 de març del 2011

a l'enemic ni aigua

Cito al Sr. Jordi Barbeta a La Vanguardia del diumenge com a comentari de la cimera del divendres: "es una degeneració democràtica que les urgències electorals s'imposin a les decisions que afecten al interès general".
Aquest es el gran pecat capital de tots els polítics, d'aquí i d'allà.
Veus a la Sra. Merkel que canvia decisions que afecten a la seguretat de tots els seus ciutadans, com pot ser el tema de les nuclears només en funció del baròmetre electoral i ella es la que ens mana a tots ara. Imagineu un misèries com el sr. Nadal que , ara que es oposició i està a punt de rebre un altre daltabaix el mes de maig i es capaç de vendre la seva ànima i perjudicar directament a 7 milions de Catalans, no fos cas que el Mas en tregues profit. Tots ells fan una mica de pena. El primer el Sr. Mas, a qui jo he votat perquè d'ell espero major decisió i fortalesa i que no es deixi arronsar per els altres, els del tripartit perquè van a pinyó fixe i resulta que ens estem carregant l'estat del benestar, encara que aquest no es pugui pagar, es igual, els del PP be, uns altres que tampoc sumen, en definitiva seguim com sempre.
D'alguns no s'espera gran cosa però d'altres, un somiava que tenien un mínim de sentit de país.
Com diu el Sr. Barbeta: "el gran repte del nou socialisme Català no serà tenir o no grup propi a Madrid, sinó convèncer als Catalans que veuran retallada la seva sanitat o el seu ensenyament mentre que han de seguir pagant la sanitat i ensenyament dels altres".
Realment serà curiós de veure com ho fan.