dilluns, 30 de desembre del 2013

encara hi ha temps

Ahir pensava que la cosa s'havia acabat però avui encara hem tingut temps d'anar a la Fageda d'en Jordà, un lloc fantàstic on, de passada, t'hi pots perdre si ets tan despistat com jo.
La imatge de dalt es una pobre imatge del que avui hem gaudit, arbres i fulles per tot arreu,  una simfonia de colors d'hivern.
A més, la imatge es una gran al·legoria que no hem d'oblidar: que els arbres no us impedeixin veure el bosc.....
Apa, ara si que us deixo fins l'any que vé.
Ull amb el raïm, raïm amb el que després es produeix el cava amb el que brindarem per el nou any (al estat veí menjaran grans de civada perquè després brindaran amb cervesa, oi??)
 

diumenge, 29 de desembre del 2013

Això s'acaba

2013 s'acaba i diuen que toca fer balanç del any, ufff!!! 
En la part familiar hem tingut un any que ha anat a millor i ha acabat força bé.
En la part feina ha estat sens dubte "annus horribilis" però encara som vius!!!!!
Els meus llibres avancen en la part de lectura, segueixen "atascats" en la part d'escritura, no arribo a posar en blanc i negre cap de les meves idees imaginàries o transcendentals. 
El meu blog ha creuat la frontera de les 10.000 visites, cosa inimaginable el dia que vaig començar, ara fins i tot "twitejo" sense gaire convenciment...
Els meus amics n'han vist de tots els colors: un ha perdut la mare, un fa ben poc ha perdut el pare i sobretot un tercer ha viscut, per primer cop, un "susto" d'aquells que et marquen un abans i un després en la teva vida per un problema de salut.
2013 haurà un any d'aprenentatge per a mi. Any de descobrir moltes petites coses que he ignorat massa temps i que verdaderament son les que compten.
Conceptes simples però no menys importants: "el passat es història, el futur no existeix, hem de viure el present".
Aquest any he madurat a cops de "sabatot" i no ha estat gens fàcil.
La malaltia d'aquest bon amic ha estat un cop sobtat que no puc ni vull ignorar. Ahir tot estava bé i avui, de cop tot queda penjat del resultat d'anàlisis i proves mèdiques. Tu deixes de control.lar per ser control.lat, tu ja no decideixes sinó que son els altres els qui determinen que pots fer i deixar de fer, menjar o no menjar, viure o no viure. Sembla que se t'acosta la teva fi i es com si això fos una novetat. 
Quan descobreixes que estàs més aprop del final que del començament et ve la pressa per fer tot allò que no has fet fins ara.
Ara es hora de que lo urgent deixi de ser important perquè lo important sigui lo urgent.
2014 es a tocar i es moment de plantejar el que val la pena fer:
- dedicar més temps a la familia
- dedicar més temps a mi mateix
- dedicar més temps als amics
- escriure i llegir
- començar a eliminar la part supèrflua de la meva vida
- descobrir aquells indrets petits i desconeguts que hi ha arreu del mon, viatjar
- ajudar a qui m'ho demani si puc i ajudar a qui pugui encara que no m'ho demani.
- treballar per poder deixar de treballar
- viure
Masses coses? us ho diré a finals del 14. En qualsevol cas ja es un que el poder posar ho per escrit, senyal de que soc capaç de fer el primer pas.....
Que el 2014 sigui un bon any per a tots....  

dimarts, 24 de desembre del 2013

Bon Nadal i millor 2014

Si algú pensava que no diria res, no em coneix prou. NO sabia ben bé el que havia de dir fins que no he trobat dues coses que m'han agradat lo suficient com perquè siguin el missatge que jo vull transmetre a tothom qui em vulgui llegir:
"L'ésser humà per la seva salut per guanyar diners i tot seguit perd els diners per recuperar la salut. Pensa en el futur fins a ignorar el present de tal manera que no viu ni el present ni el futur. 
Finalment viu com si mai no hagués de morir i mor com si mai no hagués viscut" (Dalai Lama)
"El Nadal acostuma a ser una festa sorollosa, ens aniria bé estar una mica en silenci, per sentir la veu del amor" (Francesc, Papa)
Dues grans persones, dos missatges força senzills però força adients en aquests temps.
Salut i felicitat en el 2014!!!

dilluns, 16 de desembre del 2013

escriure

Escriure per a mi no es només una activitat o un lleure. Escriure es tan important per a mi com el llegir però es, sobretot, un sentiment i una part del meu viure. No escric per agradar ni per interessar, ho faig perquè ho vull fer i ho he de fer, però escriure em costa molt perquè tinc un munt de coses dins i quasi mai soc capaç de treure ho com jo voldria.
De vegades penso que el meu problema es l'ordinador perquè enyoro el paper i la llibreta i la pluma mentre que trobo antipàtic el teclat. Això si, es més còmode....
Ho sento per els "quatre gats" que em llegeixen, per la paciència del qui espera un escrit que costa d'arribar però es que no vull escriure cercant una freqüència  ni una constància.
Tampoc vull seguir parlant de polítics ni corrupteles perquè arriba un moment que això cansa. La independència, si però passar tot el dia parlant d'ella, acabarem gastant la paraula...
Un dia seré capaç de posar en blanc i blau (escric en blau) el que vull i llavors ja veureu!
De moment aprenc a escriure i a fer menys faltes de les que feia, aprenc a expressar el munt de pensaments i idees que acumulo com una biblioteca desordenada.
Escriure es un plaer, una necessitat, es oxigen per respirar, es pa per menjar.
Escric i escriuré però també necessito pau i tranquil.litat d'esperit per fer ho i la crisi no ajuda a tenir aquesta pau.
Ara venen les Festes de Nadal i tot es remou cercant un retrobament i una felicitat amb els qui més estimes.
Poder tenir al voltant de la taula a tota la família sembla estúpid però es altament emotiu i permet recuperar, en el seu màxim exponent, les arrels del que som, i dona un sentit a la nostre vida.
Vull aprendre a analitzar sense jutjar, a viure en pau amb mi mateix per a poder ajudar als altres, vull estimar sense esperar res a canvi, vull ser.
Bones festes a tothom i bon any 2014!!!

dissabte, 7 de desembre del 2013

Sant Cugat 2

El dia 1 de Desembre vaig escriure denunciant i criticant el mal estat del Parc Central, en el tros més allunyat del centre, sobretot per uns perillosos ferros, indicadors de les preses de rec.
Avui he passejat altre cop per allà i els ferros ja no hi son, substituïts per unes pilones de fusta pintats en la seva part superior.
Serà casualitat o serà que algú del Ajuntament mira allò que s'escriu sobre Sant Cugat.
No diré que sigui la solució que més m'agradi però, en qualsevol cas, m'alegro que una primera cosa, la més perillosa, s'hagi arreglat.
 

divendres, 6 de desembre del 2013

un dia normal, o no?

A l'hora de dinar, en un restaurant de Barcelona, la parella del costat, tots dos amb el seu telèfon a les mans mirant no sé que, ni m'interessa, però em xoca que la parella prefereixi el seu aparell màgic que els connecta amb un mon virtual i els fa perdre de vista el mon real.
A la tarda, a una granja del carrer Petritxol, a la taula de l'esquerra una família amb tres fills, una nena d'uns sis anys menjant un "Suís", un petit que no sé que feia i un nen d'uns quatre anys jugant amb un I Pad tot fent volar un avió, segons semblava. El nen era i no era a la taula, li importava un "bledo" el que passava davant seu i als seus pares, prou enfeinats amb els altres dos, ja els estava bé.
A la taula de la dreta, un altre família amb dos fills, d'uns deu u onze anys el gran i uns vuit el segon. El Gran amb un I Phone i el petit també. La mare també, ella el més nou, i els fills cadascun amb el model més vell.
Que jo sàpigue el telèfon encara no serveix com a paper higiènic però poc li manca.
Jo mateix el miro massa però prefereixo a la meva dona que tinc davant o mirar el que passa amb els meus propis ulls molt més que mirar el mon a través duna petita pantalla.
M'estic fent gran, potser sí 

diumenge, 1 de desembre del 2013

Parc Central, Sant Cugat

Fa uns anys es va inaugurar el que se suposa es el parc urbà més llarg d'Europa sinó recordo malament. Es detalls no son gaire rellevants però si que ho es que el Sr. Recoder n'era l'alcalde i la Sra. Conesa la regidora del tema. Avui la regidora es l'alcaldesa i el parc, poc a poc, es degrada perquè els polítics s'apunten a les inauguracions i tallar cintes però pocs, molt pocs, tenen cura dels respectius manteniments, i aquesta alcaldessa no es pas una excepció.
Es clar que hi ha dos parts molt diferenciades del parc, la que es al bell mig de Sant Cugat i la que queda al nou barri anomenat parc Central.
La foto de l'esquerra ens ensenya una "preciosa" esquerda que te una amplada de 4 o 5 centímetres i una llargada indeterminada.......
La segona, més bucòlica ens mostren les diferents plantes que creixen al bell mig de les aceres que voregen el parc.
La tercera foto es menys divertida. Son els pals de ferro co arrugat, de més o menys 1 metre d'alçada, instal.lats al costat de totes les escomeses d'aigua que hi ha per tot el parc. N'hi ha un nombre indeterminat i j afa temps que vaig denunciar que, algun dia, algú prendrà mal, perquè son ferros rovellats que no veus fins que els tens al davant i que, de ben segur, no son objectes decoratius.
Finalment, la darrera foto ens ensenya el fantàstic color de la gespa que omple el parc i que fa que nens i grans puguin gaudir tot l'any. La foto es de fa més d'un mes.....
 Ah, un detall, indicadors demanant civisme als ciutadans, que els gossos no malmetin la gespa i altres indicacions cridant a la responsabilitat que l'Ajuntament no té, aquests no manquen.
 

democràcia

Democràcia, etimològicament, ve dels vocables grecs Demos, que significa Poble i Kratos, que significa Govern, es a dir que per democràcia entenem el govern exercit per el poble.
La Democràcia amb lletres majúscules es una forma d'ordenament polític, en el que cadascun dels seus integrants te la potestat de fer valer les seves idees i opinions, a més de poder decidir, en igualtat de condicions, sobre tots els assumptes que afectin al conjunt. 
La definició no es pas meva, no soc politòleg però m'ha interessat cercar d'on ve tot això que conforma el suposat sistema de govern que ens regeix.
Diuen que la democràcia es el menys dolent dels sistemes existents.
Per què hi ha democràcies i democràcies, per què pseudo dictadures s'amaguen darrera la paraula democràcia i ningú no hi diu res.
Democràcia es quan uns poden imposar el seu criteri als altres?, en teoria si si son majoria però i qui determina quina ha de ser la majoria
Avui, dinant amb uns amics hem parlat de democràcia i un meu amic ha dit, la democràcia només pot existir amb països que tenen cultura, perquè sinó la democràcia es converteix en democràcia popular o populista. I que significa això? doncs que no necessàriament les coses van com han d'anar sinó que uns pocs poden "manipular" les actituds de la majoria en el seu propi benefici, sobretot si aquesta majoria està, senzillament, poc preparada.
Alguns governs totalitaris han començat per votacions demòcrates, no ho oblidem: Hitler, Chavez, fins i tot Teodor Obiang Ngema, president "electe" de Guinea. 
Les democràcies absolutes tenen el enorme risc de caure en derives autocràtiques i gens autocrítiques.
"Eta ha estat derrotada per l'Estat de dret i no tornarà"."El fracàs de la banda terrorista queda demostrat perquè els etarres han estat equiparats als criminals i violadors en sèrie que també estan sent excarcerats" dixit el Sr Fernandez Diaz, ministre del estat espanyol.
"La unitat de la nació espanyola és una part principal del bé comú de la nostre societat que ha de ser tractada amb responsabilitat, amb el respecte de les normes bàsiques de convivència-la constitució espanyola-per part dels qui porten endavant l'acció política". "Ens preocupa que la unió fraterna entre tots els ciutadans de les diferents comunitats i territoris d'espanya, amb molts segles d'història comuna pugui arribar a trencar se" dixit el capellà Rouco Varela de la COPE.
Es això democràcia???
Un dels preceptes de la democràcia es que el poder legislatiu sigui independent i no supeditat al poder polític i resulta que el Consejo General del poder judicial s'acaba de nomenar amb membres afins a tots els partits majoritaris sense tenir en compte si son els adequats per fer la tasca judicial encomanada.
Diuen que un poble té el govern que es mereix i de vegades em fa por pensar que això es una gran veritat. 
Avui la gent protesta al carrer però fa dos anys justos el poble d'espanya va votar majoritàriament aquest govern, aquest govern que no té cap mena de capacitat d'autocrítica i que, fent servir una majoria absoluta i absolutista, està destruint els principis bàsics de la democràcia: una educació plural i objectiva (LOMCE), una justícia independent (renovació del constitucional i del CGPJ) i el dret a la lliure opinió i manifestació (llei Fernández Diaz).
Jo no vull ser part d'aquest estat i tot i que sé del cert que els polítics d'aquí no son pas gaire millors, com a mínim els costarà més tenir majoria absoluta i així les coses s'hauran de discutir.
Jo no soc nacionalista ni tan sols "ista", senzillament soc racional.
Bona setmana!!!

dijous, 28 de novembre del 2013

indecent

En primer lloc, volia demanar perdó, perdó perquè no he pogut escriure les darreres dues setmanes i es que, de vegades, la tecnología ens falla i ens deixa penjats. Bé, l'eina torna a funcionar i jo tinc feina acumulada.
Indecent es el títol d'aquest escrit perquè indecent es el que vaig llegir al Tot Sant Cugat de fa un parell de setmanes. Es tracta d'un anunci de feina que adjunto.
Ofereixen una feina que no remuneren, on es parla de compensacions que, unilateralment decidiran si s'assoleixen objectius.
Bé, jo, d'entrada, no penso encarregar mai res a aquesta empresa però em sembla indecent que una empresa es vulgui aprofitar de qui sigui i oferir feina sense pagar.
No es el mateix que els aprenents d'altres èpoques, això em recorda més l'esclavatge.
Jo soc empresari, petit i no sé encara si arribaré viu al final de la crisi però mai no faré una cosa així.
Bé, per això els empresaris tenen/tenim la fama que tenim, com a mínim alguns 

dijous, 14 de novembre del 2013

Parlament



De qui es el Parlament? Qui té dret a ser hi? Que es pot dir i que no es pot dir?
Que es pot fer al Parlament, al nostre Parlament?
Ahir llegia a La Vanguardia: “censura general dels insults de David Fernàndez a Rodrigo Rato”...”David Fernàndez va rebre una censura gairebé unànime de polítics, banquers i agents econòmics....”
I? Precisament aquests: banquers, polítics i agents econòmics son els qui han fet el 100% de les malifetes aquests darrers anys i ningú no els pot jutjar?
Per què es incorrecte l’ús de paraules malsonants i un to popular i, en canvi, si el president del Congrés diu que no li va agradar gens que insultessin Rato a qui considera amic!!!!!, el Sr Montoro considera “degradant per la vida parlamentaria” o el Sr.Homs lamenta que “es perdessin les maneres” o el Sr. Del PP que va elogiar al Sr. Rato tot dient que havia estat una peça clau en la economia d’Espanya.....
El Parlament es casa nostre, no d’ells i es cosa nostre, no d’ells per molt que Ells s’hagin apropiat del lloc i de tot el que s’hi diu.
Degradant es que avui, anys després tinguem un cas Palau no resolt, tinguem un cas Camarga tres quarts del mateix, el cas de Santa Coloma, els de tots els directius de les Caixes que o no sabien res, o no feien i que en cap cas eren responsables de res, tret de cobrar sous i indemnitzacions “ajustades al que es pagava per Europa”.
El Parlament es nostre i gràcies a Déu, sembla que hi comencen a sentir se veus a xarxes socials o senzillament al carrer on es comença a posar en tela de judici tot el que polítics, banquers i agents socials han estat manegant entre ells.
Ells volen que un cop cada quatre anys anem, votem i tornem a callar quatre anys més que per això se’n diu democràcia, però per ells democràcia es que la resta dels quatre anys, ells puguin fer el que vulguin i ningú no els pugui jutjar.
Jo crec que al nostre Parlament li manca una mica d’aire fresc, obrir les finestres i començar canviant la llei electoral, que ens permeti als ciutadans votar a QUI VOLGUEM, i no a una llista tancada on no hi coneixem a ningú tret del cap.
Al nostre Parlament hi manca transparència per part de tothom i sobretot i manca respecte per el poble.
No hem de deixar que Ells regulin les institucions al seu gust. Jo no tinc uns pits per ensenyar com varen fer aquelles noies no fa gaire però crec que elles son un bon toc d’atenció.
Els nostre mitjans son diferents i segurament poc convencionals però es que Ells, a més, controlen els mitjans de comunicació i els jutjats així que, com sinó podem fer sentir la nostre veu.
El que es un lladre es un lladre encara que dugui corbata.
Segur que si mirem a les presons trobarem persones condemnades per delictes econòmics de petit nivell però quan n’hi ha de directius de bancs o caixes. Però aquest ja serà un altre tema a tractar
El Parlament es nostre i l’hem de recuperar.

Jo abans mai no renegava, ara he descobert que un bon renec a temps ajuda a descarregar.

diumenge, 10 de novembre del 2013

El Born

Avui hem fet de guia per un "turista" vingut d'un poblet de Córdova". Hem fet Santa Caterina, Santa Maria del mar, El Born, Carrer Lladó, La Catedral, les sardanes, Portaferrissa.
Una bona passejada carregada d'història però la retrobada Barcelona de 1700 es tot una descoberta.
Hi hem passat una molt bona estona tot i que no hem "baixat" abaix. Nomes gaudir de les restes des de dalt et permet somiar i imaginar com era la nostre ciutat fa molts anys. Ja s'hi pot veure la diferència entre rics i pobres però es reconeix una ciutat carregada d'humanitat. 
Retrobar el passat de la meva ciutat es una experiència molt valuosa per a mí.
Conservar la estructura del Born amb imatges de com era la vida al born i recuperar la Barcelona del 1700 ha estat un encert.
Gràcies 

divendres, 1 de novembre del 2013

unio europea

Acabo de descobrir que ja no sé si vull formar part d'Europa i, per primer cop, em plantejaré si voto a favor d'Europa en aquestes eleccions.
Sempre havia considerat que la UE treballava i s'havia creat per la defensa dels ciutadans Europeus en tots els seus àmbits, per ajudar a construir la Europa de les regions.
Bé, està clar que no, ahir el cap de la Eurocàmara, el Sr. Schulz, alemany, em va dir que no es així. "la UE no pot fer de mitjancer en un litigi que no pot resoldre Brusel.les", "es una qüestió de política interna".....
No ho acabo d'entendre, la UE pot regular les fronteres, la sanitat, les lleis, la economia, pot decidir intervenir la economia d'alguns països (no tots), pot regular i ordenar la modificació de les constitucions per insertar allò que ells necessiten. Poden regular qui entra i qui no entra a la UE, poden fins i tot deixar morir les persones a les nostres fronteres tot i mirant cap un altre costat. Pot fins i tot la UE decidir quins països son o no part de la UE.
Ara bé, quan el que toca es decidir si els ciutadans d'un dels països de la UE poden, si volen, decidir el seu futur, llavors això queda fora del seu abast.
He sentit incoherències més grans però no tan estúpides.
Jo no vull una UE que només miri els diners i, en canvi, ignori els problemes de les persones, les seves opinions.NO vull una UE reguladora i ignorant del que passa als diferents pobles que la conformem.
No vull una UE que s'amaga i no sap prendre decisions i molt menys fer front als seus problemes.
Començo a entendre perquè els Suïssos, Danesos, Noruecs, no en volen formar part.
Potser nosaltres tampoc necessitem ser un d'aquests estels grocs que giren al voltant de no res .

dissabte, 19 d’octubre del 2013

emigrants, inmigrants

Aquesta setmana he anat, per primer cop, en el tren d'alta velocitat que creu el canal de la Mànega, des de Londres fins a París. Us ho recomano, dues hores i mitja i vas de Saint Pancras al mig de Londres fins la gare du Nord!!!!. Lo més sorprenent es que, com si res, un està travessant 35 km sota el mar i només ho saps perquè estàs dins un tunel. Felicitacions als enginyers que ho han fet possible.
Un túnel que permet comunicar dues grans ciutats, amb una enorme riquesa, un tren que ajuda a comunicar i a unir mons i cultures.
Però aquest es el mon de les nostres contradiccions perquè uns si que hi podem anar o tornar però d'altres no, es a dir qui hi ha ciutadans de primera i de segona, els qui podem anar i venir i els qui no poden.
Casualment els qui no poden mai no tenen diners. Els qui en tenen determinen el que poden fer els qui no en tenen.
El meu comentari no te res a veure amb el que ha succeït aquesta setmana a París sinó en el que passa cada dia a la mar Mediterrània on hi moren Sirians, Libians, Africans sub saharians i els Europeus fem lleis que castiguen als pescadors que els intenten salvar......
Si senyor, els mateixos europeus que, quan varen voler, varen anar on els va donar la gana, matant, conquerint i apropiant se del que volien sense demanar permís, Ara els seus nets diuen que es quedin a casa els qui ja no tenen recursos, i lo pitjor es qu ela majoria de la població hi està d'acord!!! això suma vots.
Jo passo molta vergonya de ser Europeu i no puc entendre aquesta actitud. El meu fill es emigrant a França, amics meus tenen els fills a Regne Unit, EEUU, Holanda i perquè aquí no hi ha feina i això es normal i, en canvi, quan es un Africà que vé del seu país on no es que no trobi feina sinó que no pot ni menjar, llavors això no està bé tot i que s'hi jugui la vida no hi fa res.
Creem mitjans per unir i escurçar distàncies i després posem tanques i murs per impedir als qui no ens agraden.
L'home d'avui està carregat de contradiccions i aquesta es una de les pitjors.
Passo de ser Europeu, jo només soc ciutadà del món.
Un dia us ensenyaré les fotos de la gent del món que he tingut el privilegi de conèixer i, gràcies a ells soc una persona.
 

diumenge, 29 de setembre del 2013

Barajas si, El Prat no

Ara si, ara si que tots ells es movilitzen, com pot ser que El Prat tingui més passatgers que Barajas!!!!!!
Portem l'AVE a Barajas, creem un comité de rutas perquè Barajas sigui el centre del mon, salvem l'ensenya del país, qui cuidarà l'espanyolitat d'Iberia....
Tot això i molt més es el que hem sentit ara que a Madrid han descobert per segona vegada en poc temps que quan les coses es duen per criteris empresarials i/o llògics o fins i tot racionals, Ells ja no guanyen.
Quan Ibèria va decidir o Ells varen decidir que marxaven d'El Prat, ningú no va dir res, tot era força normal i llògic. Es clar, com sempre partien, repartien i es quedaven amb la millor part. 
Ara la cosa ja no funciona així, ara trien d'altres i ells es queden amb no res.
Ja veure que poc trigaran a fer qualsevol parida perquè Barajas torni a estar per davant.
Aqui mateix els proposo una idea: obligar a passar per Madrid tots els avions que vulguin aterrar a Espanya, així segur que guanyen........
Una aposta, segur que ells tindran l'AVE a BArajas abans no arribi el metro al Prat.
In, Inde, Independència....

Espanya

La veritat es que ja no sé si m'ho posen fàcil, molt fàcil perquè no en saben més o es que, en veritat, descobrim una realitat que mai haviem volgut veure.
Aquest cap de setmana hem estat a Guadalajara, Castella La Manxa, i he pogut comprovar que en som de diferents.
De visita per Alcalà de Henares, a tocar de la catedral d'Alcalà hi havia una exposició força curiosa, com a mínim per a mi: Una exposició de vehicles de la Policia Nacional!!!!
Per a mi, la peça estrella era aquest Avia amb les mànegues d'aigua que els "grisos" varen utilitzar a finals del franquisme. També hi havia el "seat 1500" tot pintadet de gris.
Vehicles que a mi em desperten records amargs i difícils tot i que jo no ho vaig patir en primera persona lluien entre un públic encuriosit a qui li agraden aquests cossos.
No m'imagino aquesta exposició a Barcelona, oi?
El mateix dia el Sr Antonio Elorza publicava a El Pais, un d'aquells articles que estimulen l'independentisme. Parla l'home de "eufemisme" que significa el dret a decidir????? i que no cap el dret a decidir fora del ordenament jurídic, es a dir que la justicia es la qui decideix el que els individus podem o no votar...... Per acabar, i fent un fantàstic exercisi de creativitat ens regala una perla: "Todo vale, hasta en la publicidad donde la Generalitat enseña a "separar la basura". Separar."
Finalment, avui, els Bascos han dit que ells també estan per la autodeterminació. Si, si, els mateixos Bascos que s'amaguen al Parlament del Estat, els mateixos que voten en contra dels Catalans sempre que hi poden treure algo. Encara s'ens avançaran.....
Jo, he passat un molt bon cap de setmana però quan he arribat a casa he sentit més que mai que tornava a casa 

dilluns, 23 de setembre del 2013

Panrico

Panrico es una empresa que conec una mica perquè jo hi vaig treballar 8 anys. No només hi vaig treballar sinò que puc dir amb molt d'orgull que Panrico va ser la "meva" escola.
En primer lloc sempre estaré agraït a l'Albert Costafreda i al José Rivera, les dues persones que varen confiar en mi durant aquells anys i al Josep Fernández Royo que es qui em va fitxar.
A Panrico vaig assolir unes quantes fites. Crec que, en el seu moment vaig ser un dels directors de marketing més joves del país amb 30 anys però sobretot perquè amb tot l'equip varem llençar el pa de motlle, rellençar el Bollycao i els Donettes.
En aquella època varem arribar a vendre 1.000.000 de Bollycaos al dia. Avui em temo que no venen 50.000.....
Per què aquesta empresa està en aquesta situació de crisi i a punt de petar?
Es relativament senzill, El dia que els Costafreda varen vendre es va matar una manera de fer empresa, de construir, de crear, de treballar en equip, orientada al mercat, la producció i el marketing i es va substituir per una empresa sense cap mena de personalitat i únicament orientada a produir guanys a curt termini sense cap projecte de futur.
Que han aportat els "super" executius com el Sr Cornudella, Bardají o Casaponsa. El primer va ser tan brillant que va voler canviar el Donut.......També varen voler canviar el model de distribució, es a dir matar la essència de l'empresa, propera al consumidor.....Varen comprar Artiach que no te res a veure amb el que Panrico feia.
Això si, varen vendre fàbriques per fer calaix per els inversors.
Panrico tenia un parell de peculiaritats: producte fresc, del dia i capilaritat en la distribució.
Cap dels tres ho va entendre o millor dit, ho van senzillament ignorar i menysprear.
Avui, aquesta empresa ja no es aquella, avui no poden ni pagar les nómines, el Donut es ven enbossat i el Bollycao quasi ha desaparegut.
Si llegiu que les marques blanques son les culpables, no es cert. Panrico va saber fabircar per Dia i altres. Us diran que els productes no eren prou bons per els nens, no pas pitjors que molts altres que segueixen trionfant. 
No, la culpa es d'uns gestors ineficaços, diguem ho clar. El Sr Casaponsa encara ha tingut temps d'enfonsar Indo i el Sr Cornudella ara mana a Gallina Blanca sinò vaig errat.
La família Costafreda i la família Rivera varen aixecar un petit imperi. Oaktree i altres financeres l'acabaran d'enfonsar.
Es una llàstima però com a mínim que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

diumenge, 8 de setembre del 2013

Os han engañado

Os han engañado!, os dáis cuenta al fín de que a vosotros tambien os engañan?
Os han vendido que vuestra candidatura era la mejor, que lo teniais todo para ganar, que su equipo era el mejor y ahora solo saben decir que ha habido tongo.
Lo siento pero no, ni tongo ni nada que se le parezca.
El problema es que desde fuera nos ven muy distinto de como nos hacen creer que sois.
Aquí os pintan como una potencia mundial, como ganadores de todo y, por desgracia estais muy lejos de todo esto.
Por qué creeis que los Catalanes estamos tan hartos de todo esto, sencillamente porque ya hace mucho tiempo que lo sufrimos en carne propia. No os creais que aquí no nos sabe mal vuestra derrota. No puedo hablar por los demás pero a mi me sabe mal por vosotros pero no por esos dirigentes que se llenan la boca de grandilocuentes palabras y luego resultan vacíos de todo contenido.
Hubo una época, no hace mucho, a finales de los 80 donde el mundo creyó en un país capaz de salir de una dictadura y de tirar hacia arriba. Creyeron en ello y conseguimos los juegos del 92 y la expo.
Hoy se rien de nosotros todos sin excepción porque quien nos debiera gobernar solo sabe callar y esperar a que las cosas se pudran. Corrupto como todo su partido, es capaz de comprar a jueces y lo que haga falta y todo esto, en España, con mayoría absoluta vale, pero fuera no.
Allí saben que tenemos más de un 26% de paro, uno de los índices más altos de todo el mundo!!! pero sois capaces de construir un AVE que vaya hacia Portugal, cuando los portugueses ya han renunciado a él. Todo el mundo sabe que un país empobrecido como España no está en disposición de dedicarse a un acontecimiento como los juegos si no es capaz ni de sanear su propia economía.
Un país que depende de lo que los demás nos compren para tirar adelante, que ya casi ha pedido su capacidad de producción y que a los únicos que les sobra el trabajo es a los jueces por los escándalos de todos los partidos.
Despertad de una vez, vosotros sois mucho mejores que vuestros dirigentes, o creéis que la Sra Botella os representa si ni tan solo la habéis elegido.
Ayudaros a vosotros mismos y echadlos.
El mundo se rige por políticos capaces de construir, de negociar, de avanzar, de crear proyectos, y no por advenedizos que solo piensan en lso cuatro años que tienen para enriquecerse y que ni tan solo pueden hablar con nadie sin un traductor.......Fuera se hace política y hay intereses, buenos y malos pero hay que estar allí y España cuenta menos que Somalia....
No digo que los demás hagan las cosas mucho mejor pero por lo menos hacen que lo primero sea el país y luego el resto.
Suerte en la proxima

dissabte, 24 d’agost del 2013

Siria

Ahir vaig fer una "piulada" preguntant quants milers de Sirians han de morir perquè els governs de tot el món es mobilitzin en defensa de la gent.
Com pot, un dirigent, dormir amb tot el patiment que ells permeten. Fa por la indiferència que tots ells tenen i em preocupa que nosaltres mateixos, tampoc som gaire millors.
Es clar, sempre podem dir que nosaltres poca cosa podem fer, i segurament es veritat, però estic sopant i veien a la tele com homes, dones i nens, moren sense cap raó, senzillament per culpa d'un eixelebrat i jo he de seguir sopant??
Abans veure la tele era com estar al cine i marcava una distancia amb el que veia. Ara no puc i cada cop em revolta més el que veig.
Crec que estem vivint una època, en tot el mon, on hi ha molt poca ètica i molt poca humanitat en tots els nivells, més alts i més baixos.
Mentre veia les imatges vaig comentar amb la dona, si demà a Catalunya ens "liessim" a trets amb els Espanyols, la resta del mon no hi faria res. L'un diria que es un afer intern, l'altre faria una declaració retòrica, l'altre enviaria analistes, l'altre demanaria una intervenció sabent que el seu company ho vetaria.......
Mentre tant davant la tele del ciutadà Britànic aquests es lamentarien i el seu comentari serà més o menys així: "l'any que ve no podrem anar de vacances a la Costa Brava...."
Em nego a acceptar que el futur ens hagi de dur cap aquest mon tan desnaturalitzat, tan buit de sentiments.
Ens manquen líders amb verdadera capacitat de construir un mon millor però hem de ser nosaltres, la gent, els qui realment marquem la diferència, ells no ho faran.
 

gran o vell

Llegia l'altre dia que on hi ha un home vell hi ha segur un bon consell. Aquesta frase, segur que l'ha dit una persona que no es jove perquè només així es possible entendre el seu significat. 
Qui es gran i qui es vell, quan un es gran i passa a ser vell, quan un deixa de ser part del grup dels qui "tiben" i passen a ser duts.
La meva avia era, per a mi, molt vella i em sembla que va morir abans dels 70. El meu cunyat en te 72 i sembla que en tingui 60, els meus pares en tenen 86 i 84 i encara son aquí.
Abans, si es que llavors es pot dir abans, quan jo era un nen als anys 60, una persona amb 60 anys era molt gran i la seva esperança de vida no superava els 70. Una generació abans la vida encara era més curta i als 60 ja no hi quedaven la major part.
En canvi jo l'any que ve en faré 60 i no em trobo pas vell, encara que ja tinc edat de ser avi...
Diuen que l'edat es una cosa més aviat mental i jo hi estic d'acord amb només un matis, el cos evoluciona amb l'edat i no es bo forçar lo més enllà del que li correspon.
Es a dir que un té l'edat que el seu "coco" li demana amb "permís" del seu cos.
Avui, mentre érem al restaurant, en un altre taula hi havia un home, d'uns seixanta llargs, més feliç que un gínjol amb una dona molt més jove que ella i que, a més lluïa tot el seu cos de cara al personal. Primera reacció: quina pinta, quina vergonya. Segona reacció: l'home realment es feliç. Tercera reacció: Fantàstic, l'home es feliç i viu una segona joventut.
Curiós, oi? tot depèn de com et mires la escena pots arribar a conclusions molt diferents.
L'home de la foto, es gran o vell? per les arrugues sembla vell però si te'l mires amb compte veus que la seva mirada es clara i desperta i et mira de manera desperta i reflexiva.
Segurament té una edat, ni la sé ni m'importa, però veig un home que està en perfectes condicions i segurament es més jove que el que el seu DNI indica.
Gran, vell, per els més joves jo cada cop seré més gran fins que un bon dia pensaran encara que no ho diguin, que jo soc vell.
Jo seguiré sent el mateix de sempre, amb més experiència, amb més caràcter, més coneixements i menys memòria.
Per cert, no sé a que venia aquest escrit, coi, quina memòria.........

vacances

Quan un té la sort de poder anar on la foto que veieu més amunt, el concepte vacances agafa un altre dimensió.
Menorca s'ens obre a la matinada quan arribes amb la "Trasme" amb una llum i una pau que l'imatge no es capaç de captar ( i tampoc el fotògraf).
Allà, tot i els turistes (nosaltres no som turistes, ja fa 25 anys que hi anem), un pot arribar a descobrir el que realment son unes vacances.
Feia molt de temps que no em sentia tan bé sense fer absolutament res, només mirant i respirant i tot en silenci.
Aquella illa té, per sort, infinitat de racons que et permeten estar tranquil, sense sentir cap altre soroll que no sigui el vent i el mar i això, en aquest any tan estressant, ha estat una benedicció.
Família, amics, mar, sol, llibres, bona cuina, silenci, repòs.
Em trobo bé i em sento amb ganes de tornar hi i lluitar, perquè altre cosa no queda, i tirar endavant, per a mi, per els meus.
Que tinguem tots una bona tornada!!!! 

dissabte, 3 d’agost del 2013

la Trasme

Aquestes vacances son un retrobament amb aquelles vacances de fa uns anys, quan els nanos eren més petits (sempre ho seran per a mi), a Menorca.
Les coses han de ser com eren llavors i el primer que hem volgut fer es venir amb el barco i el barco només podia ser el de la Trasme. 
La Trasme es el que els oficialistes coneixen com Trasmediterránea, naviliera que, per cert tenia la seu a Madrid. El primer cop que vaig anar amb la Trasme, el barco es deia Ciutat d'Eivissa, (bé, es deia Ciudad de Ibiza) però d'això fa mes de 40 anys. Allò era un verdader barco, petit però mariner on et podies marejar a plaer. Després va ser el Ciutat de Barcelona, cosa molt més seriosa i gran i fins el Ciutat de Compostela que semblava un transatlàntic. Amb la família era aquest darrer el que crec recordar agafàvem.
Recordo els merders per embarcar, seguint instruccions caòtiques dels qui ens feien pujar el cotxe, els nervis de la travessa, la mar de nit, els nens nerviosos per tanta aventura.....
Diuen que no es bo recuperar vells records perquè res no es el mateix i en aquest cas puc dir que es ben cert.
Ara ja no es la Trasme sinó Acciona, ja em direu com una naviliera es pot dir Acciona. Si dius Trasme tothom sap del que parles i fins i tot encara tenen records amb la marca Trasme. Però ara el barco es diu Fortuny, Un pintor posant nom a un barco, això només ho poden decidir a Madrid. I el barco es de tot menys un barco. Costa de trobar la proa i la popa sinó fos que a la popa hi ha la gran boca per on es carreguen els cotxes. Sembla més aviat una gran estructura de metall feta per transportar cotxes que no un barco. En diuen "superferry" i deu ser molt super però molt poc mariner. 
Els camarots molt bé, tot molt bé, no em queixo, però res del que un dia va ser.
Els cambrers, perquè no son mariners, tots gallecs, es a dir que lo del Català ho deixem per un altre dia.
Ara fas una cua força ordenada per embarcar i tot funciona raonablement be si pensem en quin país som.
Ara ja no veus joves tocant la guitarra i cantant Kumbaya o el que fos, ara tothom va amb el mòbil enviant missatges perquè ara ja no es parla.
Lo millor, i això no ha canviat, es arribar a les 7h30 del matí al port de Maó, segurament un dels més macos del món, on una llum especial et recorda que ja ets a Mó, on l'aigua es mou tot just per deixar passar els pocs barcos que aquella hora comencen a desfilar.
Mó, la sempre desitjada, abans Anglesa, després Espanyola, ara turística però on encara trobés menorquins que et parlen amb el seu accent peculiar, i do!

dijous, 1 d’agost del 2013

blog d'estiu 2

No sé si heu vist res dels Campionats del mon de natació.
Només una dada, totes les medalles que ha guanyat l'estat Espanyol i Catalunya dins d'aquest grup, repeteixo totes han estat medalles per dones.
Bravo, bravo, bravo per totes les dones, més compettives que els homes, més lluitadores, i més guanyadores.
Els mitjans, com sempre, busquen homes que sembla que venen més però no, tot dones i quan acabi el mundial les oblidarem altre cop fis la propera.
Gràcies Ona, Milena, MIreia i la resta sou unes dones excepcionals.

blog d'estiu


Anava per la Costa Brava conduint tranquilament quan, per dos cops i en momens diferents, dos cotxes Suïssos em varen adelantar amb un evident i notori excés de velocitat.
Si haguessin estat Belgues o Italians, ho hagués trobat ormal pero Suïssos?????
No son ells el paradigme de la correcció i educació? Hauré de revisar els meus esquemes.
Serà que el tema de la calor els hi canvia les neurones? Serà que quan viatgen a una república bananera tot si val per allò de que tot es "jauja"?
En qualsevol cas, serà bo recordar que "en todas partes cuecen habas" y si vols ser exemple, ho has de ser sempre, no només quan a tu t'interessa.
Bon estiu

diumenge, 28 de juliol del 2013

vacances

Bé, ja les tenim aquí. Han trigat a arribar però aquí estan. Al mes de gener tothom ens preguntàvem si hi arribaríem vius i sí, hi hem arribat. Com a mínim vius, encara que molts hi haguem patit ferides de tot tipus. Aquesta crisi, aquest país, viu uns temps massa convulsos que impedeixen viure en pau.
Jo arribo a les vacances cansat i amb ganes de desconnectar una mica de tot, de la feina, dels bancs, dels polítics, dels problemes, de la prima de risc, de les guerres, de les tensions, dels conflictes, ........
Costa desconnectar de tot perquè quan apagues l'interruptor, et quedes a les fosques i sembla que no hi hagi res.
Desitjo trobar una mica de pau i tranquil.litat, de retrobar me amb la família, de no pensar en problemes i sobretot de retrobar me amb mi mateix, perquè el desgast que hom pateix costa de recuperar.
Sé que he de deixar una mica de costat els problemes perquè ni tots es poden arreglar ara ni tots es poden arreglar així que no ens hem de consumir per això.
Sé que tenir temps de pensar i descansar em permetrà recuperar part del meu propi optimisme, necessari per la tornada, per encara la darrera part del 2013.
Sé que canviar els horaris durant uns dies, canviar la rutina ajudarà a veure les coses de manera diferent
Tenir temps d'escriure, de llegir, de dibuixar, de fer fotos, d'estar amb la Rosa i, sobretot, d'estar jo, amb mi mateix, en silenci, allò que més valoro.
Silenci, pau, mirar al cel sense pressa, gaudir de tot allò que ens rodeja i que mai no veiem.
La crisi passarà, més tard o més d'hora, els corruptes passaran, però la nostre vida es només nostre i l'hem de gaudir.
Com deia algú, no podem fer la nostre vida més llarga però si podem fer que la vida que tinguem sigui més plena.
Com que no sé si escriuré gaire més en aquest blog els propers dies, una forta abraçada i feu me cas, feu tot allò que jo dic, perquè jo no sé si ho sabré fer.....
Bones vacances

accident de tren

Dues imatges han marcat tots els mitjans aquesta setmana. La primera la possibilitat de veure de cara com el tren que ha patit l'accident a Santiago descarrilava davant nostre. Ja només ens faltava això. Fortuna, coincidència, morbo? jo he vist la escena uns quants cops i penso en el dolor que deuen sentir els qui hi han perdut algú i, a sobre, ho poden veure com si d'una pel.lícula es tractés. 
La segona, molt més crua, mostra la cara ensangonada del conductor, quan el retiraven del lloc de l'accident.
Aquesta segona imatge es cruel perquè, descobreix la cara d'un home que possiblement ha comès un error terrible però que mai més no tornarà a viure en pau. 
Ja es culpable abans de que comenci el judici. Ho es perquè els seus propis companys, amb la seva política corporativista, crec que el perjudiquen més que altre cosa. Culpable perquè tots els estaments oficials, començant per l'inefable ministre de l'interior, s'afanyen a passar li tota la responsabilitat a ell, no fos cas que l'estat i tingués algo a veure. Culpable perquè hi ha uns quants concursos pendents de decisió i, òbviament, ni Renfe ni Adif, poden sortir esquitxats en el tema. Culpable perquè tots els mitjans s'han convertit en especialistes en trens i sistemes de seguretat i tot s'han afanyat a posar aquesta imatge perquè tothom sàpiga qui era el conductor. Culpable perquè aquesta societat necessita culpables de manera immediata i ell es el boc sacrificable.
Potser ho es, no soc jo qui ho ha de dir, difícil ho tindrà un jutge per judicar un tema on ja tothom ha dictat sentència.
Només penso en les famílies dels qui han perdut algú, i a ells ningú no els retornarà la pèrdua i penso en la família del conductor, que ells ho patiran per sempre més com si fossin apestats.
Si es responsable, més que culpable, haurà d'assumir la seva responsabilitat però no fa falta l'escarni públic.
Tot això recorda l'edat mitjana on tothom anava a la plaça a veure les execucions sense preocupar se de si el que penjaven era culpable o innocent. tot era per l'espectacle.


Francesc

Aquest home es diferent. No sé quan de temps resistirà contra els poders fàctics del propi Vaticà i els de la resta del mon però per el que he pogut llegir que aquest home va dient arreu on va, m'agrada la seva manera de dir i de fer.
Un Papa advocant per la laïcitat del estat es una declaració de principis força novedosa.
"El futur ens exigeix la rehabilitació de la política, que es una de les formes més altes de la caritat". Suposo que el Rajoy i companyia no deuen llegir aquestes coses i el Rouco deu estar a punt d'agafar un cobriment de cor.
"Els joves que han perdut la confiança en la en la política per l'egoisme i la corrupció dels governants i fins la fe en Déu per la incoherència de l'església"........
Llegir aquestes paraules en un home de la seva posició es molt positiu i esperançador.
Alguns diuen que se'l carregaran perquè es massa incòmode.
Jo només puc dir que el que ell diu es cert, tota la societat demana una regeneració.
Som hi!!!