Automàticament s'activen les baixes passions i cadascú recorda les coses que l'altre ha trencat, obviant, òbviament, i valgui la redundància, les múltiples vegades que Un ha trencat gerros abans.
La qüestió es deixar ben clar que si algú ha estat ha sigut un altre si mes no perquè mai ningú no pot admetre que hagi trencat un plat i molt menys un gerro.
Ah, i si per un cas son masses les proves que demostren que un es qui ha trencat el gerro, com a mínim que fassi molt de temps entre la trencadissa i la descoberta perquè així ja ningú s'en recordarà del fet i si ningú no ho recorda es com si mai no hagués passat que ve a ser el mateix i com els records escrits no serveixen doncs ja hem acabat la història.
No es una "fàbula" de La Fontaine, ni un conte per a nens petits, es el pa nostre de cada día a casa nostre on estem construint un mon i un munt d'excuses per justificar el que sigui.
Com deia un tertúlia de Catalunya Radio al matí d'en Manel Fuentes, practiquem la medecina defensiva que consisteix en fer proves i omplir documents suficients per a prevenir qualsevol situació si al meu malalt li passa quelcom.
Escoltes la comissió del incendi d'Horta de San Joan i el 90% dels participants han fet de ventilador escupin la porqueria i, al final resulta que tots estem d'acord en que hi ha hagut tantes i tantes coses mal fetes i no passa res perquè en el fons ningú ha fet res.
Curiós que si hagués estat un èxit ara, mes d'un ja tindria la creu de Sant Jordi.
Tenim un mon i un munt de funcionaris que regulen i legislen però a l'hora de la veritat no son capaços de decidir ni acceptar ni prendre decisions.
I el pitjor es que cada cop n'hi ha mes i es que, com diuen els castellans, lo malo abunda i Dios los cria y ellos se juntan.
Pena de funcionaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada