La paraula dimissió no forma part del vocabulari dels qui tenen un càrrec públic. Pot sonar lapidari però em costa trobar polítics que, espontàniament, siguin capaços de dimitir quan han comès un acte reprovable, ja no dic delictiu.
El tal Sr. Martín es permet insultar, menysprear i a lo mes que arriba es a escriure una carta de disculpa a La Vanguardia..... Renoi, que fàcil es fer mal i quin poc valor se li dona als errors propis.
Ull que el Sr. Hereu ha trigat dies i dies per finalment cessar lo i no de tots els càrrecs perquè segueix com gerent del institut del taxi, i un es pregunta per què el cessa d'uns càrrecs si i d'un altre no??
Serà algo així com et faig fora d'alguns dels teus càrrecs per fer callar els mitjans però et deixo lo més important....serà o no??
I aquest tal Sr. Martín només es un maleducat i no val la pena ni dedicar hi un escrit.
El problema son tots els altres que mai no dimitiran perquè no saben reconèixer cap de las seves faltes, això si legislar i regular perquè els altres siguem rectes com a pals i fem bondat.
Els Saura, Baltasar, Carod, etc...haurien de ser els primers d'una llaaaaaaaaarga llista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada