dimarts, 16 de març del 2010

Guardiola i els àrbitres

Em sembla que es el primer cop que parlo de futbol i es que avui crec que s'ho val.
Avui el "comité de competición" li ha obert expedient arran de la demanda efectuada per els serveis jurídics del "comité técnico de árbitros".
"Consideran muy grave e impropio de un entrenador de Primera división llamar mentirosos a un arbitro y a su asistente así como poner en tela de juicio un acta arbitral. El colectivo que preside Victoriano Sánchez Arminio no está dispuesto a aceptar que se ponga en tela de juicio y, de esta forma, su actuación".
Bé, d'entrada imagino que ells ja hauran parlat amb l'arbitre i l'assistent i aquests hauran ratificat el que han declarat perquè sinó poden fer un ridícul espantós. Hi ha dos supòsits: que s'utilitzin les imatges gravades com a prova o que, senzillament, nomes utilitzin el seu propi criteri. Si es el primer pot ser divertit perquè semblaria ser, segons diuen els qui han analitzat las imatges, que en Guardiola no diu el que diuen que ha dit. En el segon cas, si nomes tenen en compte las paraules dels àrbitres, ja no hi ha cas, se'l menjaran amb patates.
A mi, coneguen com es en Guardiola, que ja està acostumat a lluitar causes difícils ( i al final guanyar les) em sorprèn que ell faci aquestes declaracions sinó es que sap que diu la veritat.
em sorprèn també que la resta d'entrenadors callin i mirin a l'altre costat quan el que s'està discutint es la raó d'el que diuen els uns davant el que diuen els altres però imagino que el corporativisme i la solidaritat no es pràctica habitual en el gremi.
Serà cosa d'enveja?
Diuen que l'enveja es un dels pecats mes comú en el nostre país, renoi hi ha veritats com a punys.
Ah, i visca la llibertat d'expressió!!!