llibres

En principi aquest hauria de ser el darrer post d'aquest 2011 i res millor que parlar de llibres, els meus amics els llibres.

2011 ha estat un bon any per la lectura de llibres en el meu cas. Fins a 43 llibres!! Novel.la, assaig, biografia, auto ajuda, conte, tot menys política.

Per mi ha estat el millor any de lectura perquè mai no havia llegit tan en tan poc temps.

No tots m'han agradat i un m'ha agradat especialment: Jo confesso de Jaume Cabré.

Ara que es parla de Kindle, de tablets, de que els llibres de paper "s'acaben", a casa el llibre de paper te bons salut. Fins i tot em permeto el luxe de deixar ne a amics i amigues de confiança i quasi be tots tornen.

El llibre de paper es, un plec de fulls però es també un company, un confident, et transmet tot un seguit de sensacions, entre tàctils i olfactives.

No son parides mentals però no us obligo  a compartir les. 

El llibre forma part de mi o jo soc jo i el meu llibre....

Acabo l'any amb un llibre llarg i dens: la autobiografia de Nelson Mandela. Quan l'acabi podreu tenir el meu comentari al meu blog de llibres:  llibredepaper

Demà acabarem l'any i segurament la darrera cosa que faré serà llegir una estona, al llit ,quan ja no tingui força per res mes.

Tan de bo la meva capacitat de lectura al 2012 sigui com la d'aquest any que s'acaba.

Bon any a tothom

Nadal

Tinc diferents temes per tractar, vull parlar de coses sobre les que no estic d'acord però avui no toca, avui fins i tot per els qui no segueixen certes tradicions religioses, avui repeteixo crec que toca aparcar tot allò que no sumi, tot allò que no representi mirar endavant.

Tenim la sort de ser aquí, amb els nostres i nomes això ja val tot.

Tenim la sort de viure en un mon en crisi però un mon on la gent està descobrint que hi ha veritats abans amagades, on hi ha bondat que abans estava adormida, on hi ha solidaritat davant dels qui roben.

El nostre mon no es perfecte, mes aviat es molt imperfecte però tinc la sort de mirar els qui pugen darrera meu i veig amb orgull que son tots ells millors que jo. Això significa que on jo no hauré arribat ells ho podran fer segurament.

No ho tindran fàcil però es que nosaltres tampoc ho hem tingut fàcil darrerament i anys enrera.

Avui estic content perquè em sento, al final d'una llarga carrera que haurà durat quasi 350 dies, feliç per haver pogut arribar i poder estar sa i estalvi per enfocar la nova carrera que començarà la setmana que ve.

Avui, demà, demà passat nomes toca retrobar nos amb els amics i parents, riure i plorar d'alegria, recordar als qui ja no hi son i mirar amb optimisme el futur que ens espera.

Lo mes dur ja ha passat, ara toca tirar endavant un altre cop.

Jo que tinc la meva fe crec que ens en sortirem i a mes hi farem reforçats.

Bon Nadal i un millor 2012.

Per cert la treva nomes es per un parell de dies, els temes pendents sortiran.

de reis i reines

Un rei avui per què serveix? i una reina? i un parell de princeses? En època de crisi i en època de crisi un es pregunta de que serveix mantenir un anacronisme que no te cap valor afegit.

La meva generació ha crescut sota l'ombra d'un dictador que ens va col.locar un rei com a testament. Però es que darrera el seu moviment hi ha centenars d'anys d'història tots ells orientats a fer nos creure que la monarquia forma part de nosaltres i no es discuteix.

Jo, a data d'avui nomes conservaria tres reis: Melcior, Gaspar i Baltasar.

Son els únics que donen satisfacció, no cobren, nomes tenen amics, pensen sobretot en els mes necessitats i no esperen res a canvi.

La resta de monarques de tot el mon, tots ells, el millor lloc on poden ser es als museus d'història, ben guardadets.

Així ens alliberarem de reis i princeses i fins i tot de gendres.....

He llegit bastants llibres d'història i no he sigut capaç de trobar un rei que hagi fet res de bo per el seu poble tret que no sigui el propi "autobombo" que ells mateixos o els seus cronistes hagin pogut tenir. Em sembla que ni tan sols Lluís IX, rei de França, anomenat "Sant Lluís" no va ser cap sant.

No pretenc presentar me com anti monàrquic, sinó com pragmàtic ciutadà.

Amb tot el que costa una casa reial i altres despeses col.laterals imagineu quantes coses podrien dur els verdaders reis, els Reis Mags d'Orient a tota la gent que verdaderament ho necessita

donar

Donar es una paraula fantàstica perquè implica entregar quelcom sense esperar res a canvi.
En el nostre mon d'avui, donar es poc freqüent perquè la majoria espera sempre "algo" a canvi del que estàs donant.
Per sort hi ha molta gent, d'aquells que no surten mai als diaris, gent normal com tu i jo que pensem que donar es una cosa molt bonica.
De fet diuen i jo ho crec fermament, que qui dona algo es doblement afortunat perquè el qui rep senzillament ha rebut el que sigui però qui dona te el plaer de donar i a mes el plaer d'haver fet una cosa útil.
Jo soc donant d'ulls i de la resta d'òrgans que conformen el meu cos. Ho soc des de fa mes de trenta anys i, algun dia, quan el meu cos ja no funcioni per si mateix, servirà perquè d'altres als qui no tot els funciona correctament, puguin tenir una segona oportunitat.
Jo soc donant i no necessito fer ne publicitat però avui, avui el dia en que els de la Marató de TV3 treballen per les donacions, avui m'atreveixo a fer vos una pregunta:
sou donants?, jo no vull la resposta, no la necessito, senzillament m'agradaria que us ho penseu.
Bon diumenge.

equivocarse es humano

Equivocarse es humano, yo cometí el gran error de votar una vez (solo una) al sr. Zapatero.

Es importante reconocer cuando uno se equivoca pués este es el primer paso para poder rectificar.

Rectificar es de sabios, yo ya lo hice hace cuatro años pero muchos conciudadanos se mantuvieron en su error hasta el pasado 20 de Noviembre.

Sr. Zapatero, yo creía que nunca más el estado español tendría un presidente tan malo como Aznar pero Ud. tendrá el dudoso privilegio de hacer casi bueno a Aznar.

Los españoles (y los catalanes aun peor) debemos ser muy malos para haber merecido 8 años de Aznar y 8 años de Zapatero si es que es cierto aquello de que los pueblos tienen aquellos políticos que se merecen.

Ha sido Ud. tan funesto para España y Catalunya que cualquier otro resulta apetecible e incluso mejor. Hasta el Sr. Rajoy que ya había perdido dos elecciones ha ganado por abrumadora mayoría.

Se va y nadie le va a echar de menos. Se imagina lo triste que tiene que ser, bueno no, Ud no se lo imagina porque su incompetencia no le permite ni tan solo darse cuenta de lo que es obvio para todos los españoles y para todo el mundo.

He estado pensando en alguna cosa buena que Ud. nos haya dejado como legado y no he encontrado ninguna.

En cambio los libros de historia seguro que le reconoceran una característica en la que ha ganado a todos los presidentes españoles, europeos y .....: el sr. Zapatero ha sido sín duda el presidente más mentiroso. Ud. ha hecho bueno aquel dicho: "miente como respira". Además todas sus mentiras estan recogidas en las hemerotecas.

Y encima tenemos que apechugar con que Ud. es del Barça aunque nunca haya ejercido por falta de personalidad, que cruz.....

Bueno, hace tiempo que quería escribirle y lo he hecho en castellano por aquello de que su catalán, como su francés o su inglés no existe.

Adiós.

 

actitud

Una dona molt sàvia es va despertar un matí, es va mirar al mirall, i va notar que tenia solament tres cabells en el seu cap. "Hmm", va pensar: "Crec que avui em faré una trena". així ho va fer i va passar un dia meravellós.

El dia següent es va despertar, es va mirar al mirall i va veure que només tenia dos cabells en el seu cap. "Hmmm" va dir, "crec que avui em pentinaré amb la ratlla al mig". Així ho va fer i va passar un dia grandiós.

El dia següent, quan es va despertar, es va mirar al mirall i va adonar se que solament li quedava un cabell en el seu cap. "Bé", es va dir, "ara em faré una cua de cavall". Això va fer, i va tenir un dia molt, molt divertit.

Al matí següent, quan es va despertar, va córrer al mirall i de seguida va veure que no li quedava ni un sol cabell en el cap. "Que bé!" va exclamar, "avui no m'hauré de pentinar!".

La teva actitud és tot en la vida.

Alegra't cada matí.

Riu te de tu ateix. Acceptat't.

Sigues bondadós i amable amb els altres.

Somriu los, perquè cada persona que et tròbes té els seus problemes i el teu somriure els ajudar.

La vida no és esperar que la tempesta passi ni és obrir el paraigua perquè tot rellisqui...

La vida es aprendre a ballar sota la pluja.

Que cada dia de la teva vida ho gaudeixis al màxim!

Evidentment el tex no es meu però la història s'ho val.

El missatge es bo per avui i per tot el 2012!!!! 

2.659

2.659 es el número de nens i nenes tutelats per la Generalitat a data d'avui.
El número va ser publicat fa pos i, evidentment, ha passat sense pena ni gloria per la majoria de la gent inclosos els propis mitjans que no se n'han fet ressò.
Cap emissora de ràdio, que jo escolti com a mínim, s'ha dignat dedicar una estona a tractar el tema.
Jo tinc la sort i la desgràcia de conèixer uns quants nanos "tutelats" per la Generalitat i per tant conec una mica la feina que fan uns professionals increïbles i sobretot el drama que han tingut que patir i segueixen patint aquestes criatures.
En primer lloc això de tutelats per la Generalitat no deixa de ser un eufemisme perquè només es una tutela administrativa i burocràtica, molt lluny d'una verdadera tutela personal com seria desitjable. La feina la fan gent anònima tot i lluitant moltes vegades no nomes contra la resta del mon, fins i tot les famílies dels infants però també contra la pròpia Generalitat que nomes sap actuar com a funcionaris que son.
Però avui no entraré mes en aquesta part del tema.
Avui vull aixecar una veu per els 2.659 crios, nois i noies, nens i nenes que, des de nadons fins als 17 anys poden estar en un centra d'acollida, sense la calor dels pares o precisament alliberats d'uns pares que no mereixen aquest nom.
Nanos que han patit agressions, cops, abandonaments, maltractaments i tot allò que podeu imaginar.
Son molts, masses, una vergonya per tots nosaltres.
Recordem que ells son el futur però el seu passat ha estat un drama i el present no es gaire il.lusionant.
Es la nostre obligació ajudar los. Penseu hi una mica.
Recordeu aquella fabula que parlava del caminant que es queixava de la seva mala sort fins que va mirar enrere i va veure al mateix camí un altre home que recollia les engrunes que ell havia deixat caure......  

pista de gel

He estat a Nova York els darrers dies i he pogut veure fins a tres pistes de gel: parc Bryant a la 42st, Rockefeller center i Central Park.

La gent feia cua a tots tres llocs per tenir la possibilitat de patinar. Les tres estan en lloc cèntrics, els "turistes" i fèiem el badoc, etc.

Els americans això en diuen una "win & win proposition", traduït al català seria "algo" aixi com una proposició on tothom hi guanya.

Mentre ho veia pensava en les ments privilegiades que discutien la conveniència de posar la pista de gel a la Plaça Catalunya.

Des afortunadament al nostre país sempre hem tingut aquest tipus de reacció davant la majoria d'idees innovadores. Hem de ser mes imaginatius, creatius i oberts de mires si volem que Catalunya sigui capdavanter. De vegades nomes copiant ja n'hi ha prou.

Raonament senzill, per que a NY en tenen fins a 3 nomes a Manhattan? per que hi ha molt de gel per els carrers? per que el sr. Rockefeller li agrada patinar davant de casa.....o potser per què resulta atraient per la gent, per les botigues del voltant i, en definitiva per NY.

Bé, perdoneu la ironia però algú ho havia dir.....

la foto

No us diré d'on es aquest far, ho heu d'endevinar.
Cap pista per ser avui, vigília de festa.
Bon vespre

Kosovo

Els darrers dies he estat a Nova York i vull parlar de diverses coses que ja aniré treien però avui nomes vull parlar d'un sol detall.

Al hotel on érem vaig conèixer un cambrer de Kosovo.

El nostre hotel, el Sofitel, pertany a la cadena francesa Accor, te personal europeu enlloc dels comuns sud americans i un dels cambrers era de Kosovo.

L'home, d'uns trenta i pico d'anys es va posar a xerrar amb nosaltres i nosaltres amb ell.

Nomes varen ser petites estones, tres dies, a l'hora d'esmorzar però les seves frases em varen impactar.

En primer lloc es el primer cop que con neixo una persona jove, o com a mínim mes jove que jo, que ha participat en una guerra lluitant en ella. A mes el seu pare hi va morir.

Cada cop que veu un polític, deia, recorda com per culpa seva dels polítics i similars, com els uns poden empènyer als pobles a lluitar i morir per els interessos d'uns pocs.

Quatre guerres entre diferents pobles en deu anys es el seu record.

Una família destrossada, un país arruïnat, una o varies generacions marcades per empre mes.

Ell ha pogut fugir i ara torna a començar, poc a poc.

Jo em vaig quedar encongit pensant en lo poc que em vaig preocupar d'aquella guerra que hi havia a menys de dues hores d'avió de Barcelona.

Hem vaig quedar trasbalsat pensant en lo petits que poden ser els meus problemes quan els comparo amb els dels altres.

Quan ens varem despedir li vaig donar la ma amb força, força de carinyo i respecte.

Que lluny que passen algunes coses, que aprop les pots sentir quan te les explica algú que las ha viscut. 

502

Acabo de descobrir que l'anterior post ha estat el número 502!!!!

Bé, ja sé que alguns ja en duen mes de 1.000 i d'altres potser molts mes però jo porto mes de 500 escrits petits o llargs, intranscendents per la majoria però cadascun d'ells te un petit missatge important en aquell moment que va ser escrit.

Això va néixer per que un amic m'hi va empènyer i perquè sempre he volgut escriure.

Ara, com a mínim, sé construir frases senzilles, tinc un corrector que m'ajuda a no fer masses faltes d'ortografia i, sobretot, puc escriure.

Algun dia aconseguiré escriure no un post sinó un llibre.

De moment això es com un diari intim i públic al mateix temps.

Tot el que he escrit son coses que jo crec i sento així que ara ja em coneixeu una mica mes.

Aquest es el meu post nº 503, he trigat 4 anys llargs per fer los, veurem quan arribem als 1.000 si hi arribem....  

bona nit

tot s'hi val

Quan va començar la crisi tots vivíem en un mon mes aviat il.lusori on tot semblava possible i on tot semblava poder tirar endavant. Vosaltres, jo, tots vàrem estirar el braç i potser també la màniga va tibar una mica. Això es el que va passar i per això ara costa molt recular i tornar a agafar una posició menys satisfactòria però mes real.

Però mentre nosaltres fèiem això n'hi havia d'altres que aprofitaven per enriquir se de manera legal o il.legal sense preocupar se de res. La bonança tot ho tapava.

La crisi, en canvi, ha servit per anar descobrint, imagino nomes la punta del iceberg d'una trama de lladres força important: la CAM, Caixa Nova Galicia, Banc de València i ara Caixa Penedés. En cap cas es parla de petites quantitats, no: 10, 20 milions d'euros. Si senyor aquí ens posem el sou o la jubilació que ens dona la gana i cap problema.

De fet a cap d'ells sembla que els hagi passat res entre altres coses perquè sembla que darrera d'ells ni d'heu haver molts altres així que tots calladets.

Tot s'hi val. 

Avui llegia al diari que TV3 se li retallen les subvencions i la Mònica Terribas, directora de TV3 posava el crit al cel. Llegint una mica mes resulta que la mitjana de salaris de TV3 està per sobre els 60.000€!!!!!! amb jornada de 35 hores. Son 2.700 persones quan Antena 3 en té 1960 aprox. i Tele 5 1.600...... Curiós veure que quan un juga amb els diners dels altres no hi ha problema. Per què TV3 necessita 1.000 mes que la cadena privada líder al estat?

La catalanitat de la cadena no es una carta de llibertat per gastar sense límit. Ans al contrari, ells haurien de predicar amb l'exemple i ser mes austers i eficaços que els altres i així marcar el camí.

Com a mínim la crisi haurà servit per destapar una mica el pot de la merda per poder netejar.

El problema es que diuen que quan tu veus un iceberg, el que veus no es mes que el 15% del que en realitat es perquè el 85% restant està sota l'aigua així que imagineu quanta merda queda encara per destapar.....

Veurem quin una descobrim demà al diari.

Bon diumenge.....

fins on arriba la corrupció

M'he proposat evitar parlar gaire de polítics perquè es un tema repetitiu i no els vull donar mes corda de la que ja tenen. Ara be, hi ha moments on es creua la ratlla vermella i necessito treure ho. Avui en tinc un cas.

El govern de l'estat ha indultat el sr. Sáenz, conseller delegat del Santander, d'un delicte per el qual ha estat jutjat i declarat culpable fins i tot per el tribunal suprem. A més aquest tribunal havia fet un informe desfavorable respecte a la concessió de cap indult. Tot i això el govern de l'estat, amb la conformitat explícita del PP, ha decidit, en aquests moments on ja no son ni tan sols govern, actuar sota ma i indultar un banquer que va abusar del seu càrrec. Així la "honorabilitat" d'aquest individu no queda afectada i pot seguir actuant com a banquer..... Això si, ha de pagar una multa de 3.000€. Recordem que ell havia acusat en fals per un frau de 3.600.000€ a uns empresaris. 

Trobo curiosa aquesta correlació de delicte i sanció quan penso en les sancions que qualsevol de nosaltres hauríem de pagar per infraccions misèrrimes i de les que mai no rebríem cap indult.

Quants favors està pagant aquest govern amb aquest indult? Podran tots ells encara seguir mirant als qui els varen votar tot dient hem estat honestos??

Es pot dir mes alt però no mes clar, fan fàstic!!

persones vs politics

Diuen que la talla de les persones es pot mesurar quan aquestes persones es posen davant d'una situació difícil.
Ahir dues persones varen quedar molt clarament retratades: Laia Bonet i Miquel Iceta.
El Sr. Iceta perquè se li va omplir la boca de resultat quan es pensava, just al principi del recompte, que el PSC superava a CiU i així, tot grassonet ell, ho ve etzibar al comentarista de TV3.
L'home no va tenir la paciència, el sentit comú, el seny i tot allò que voleu i sigui desitjable precisament en un polític.
No el vaig tornar a veure i imagino que no va rectificar encara que els vots si que ho varen fer i es que de vegades, no sempre, la justícia posa a cadascú al seu lloc.
La segona persona va ser sens dubte i amb mes insistència la Sra. Bonet. Ella era la que representava al PSC al plató de TV3. Com que la clatellada ja la duia preparada es va agafar a allò que només algú que porta molt de temps buscant una excusa podia trobar: Abans que el Zapatero han caigut 16 primers ministres i aquest va ser el primer i gran argument per justificar la seva derrota. El segon argument va ser que el PP no ha ensenyat el seu programa.... En canvi quan el Sr. Pellicer li va dir que el Sr. Rubalcaba si i per això havien perdut, llavors no va saber que contestar.
Després va atacar a CiU i a qui fos per tal de justificar els seus propis errors. Juventud, inexperiència, no em serveixen com excusa, incapacitat o autocomplaença???
On es l'autocrítica, el sentit de la responsabilitat, la vergonya???
L'un per a mi ja es un cadàver polític, l'altre haurà d'anar a una escola d'humilitat si es vol recuperar.
Visca les eleccions!!!

ments preclares

Sembla mentida com sempre hi ha hagut gent amb la ment preclara, capaç de predir lo bo i lo dolent.
Ho he rebut avui per internet i així ho penjo.
bona setmana.

parlar clar

Demà s'acaba la campanya electoral i canviarem el govern per no canviar pràcticament res i es que el que ara faran es aixecar se uns de la cadira, seure uns altres i criticar des de el primer dia el que els altres varen fer malament i que això justifica que ja no puguin complir cap de les promeses fetes fins avui, etc....... 

Per què? perquè els polítics parlen on volen, davant de la gent que els escolta i no hi ha ningú que realment posi el dit a la "nafra".

Que vull dir amb això, senzill, escolteu aquest  periodista 

Ha passat no fa gaire a la TV dels EEUU, i potser l'home ja l'han fet fora però segur que ara dorm més tranquil. Ell ha dit i fet el que molts dels seus conciutadans pensen. La diferència es que ell disposa d'un micro i una càmera de TV i això li dona una força afegida.

Mes com ell, molts com ell, menys hipocresia i corrupció, hem de netejar aquest mon perquè els joves heretin un mon mes just.

Que passeu un bon cap de setmana!!!

benvolguts metges

M'imagino un pare renyant al fill per fumar i, un cop renyat el nen, el pare va i agafa una cigarreta i fuma, i a sobre acaba dient que no es el mateix......

Si els metges creieu que s'està maltractant als pacients i això es la bandera de la vostre reivindicació, com es possible que podeu justificar que 40.000 pacients hagin ara de re programar les seves visites, atencions o operacions un temps indeterminat. O es que quan ho feu vosaltres si que es justificat i quan son els altres no??

HI ha vegades que un ha de fer front a les seves responsabilitats encara que això sigui feixuc i difícil i predicar amb l'exemple.

Heu sentir mai parlar de les vagues a la japonesa? senzillament, en lloc de parar el que fan es treballar mes aquell dia, segur que els pacients agrairien l'esforç i la societat en general valoraria el sentit positiu i constructiu de la queixa.

Si tots els que estem patint algun tipus d'injustícia dels poders polítics féssim vaga em sembla que ningú no treballaria al país.

Tothom mereix ser respectat i escoltat però crec que tots ens hem d'ajudar i no fer pagar sempre al mateix.

 

nous aires

Ara parlen els periodistes de governs tecnòcrates per contraposició als governs de polítics que hem tingut darrerament i es que als periodistes els agrada usar noves paraules o velles per tal de fer notar qui hi ha un canvi i sobretot per demostrar que estan al dia.

Ara parlem de tecnòcrates perquè aquests homes, que ara estan al capdavant dels seus governs, son homes que no responen al típic perfil de polític xerraire, mentider, aglutinador de públic, líders carismàtics.

Aquests tecnòcrates son homes de perfil baix, poc coneguts del "poble" i en canvi molt reconeguts per les institucions. Son aquells que fan la feina sense estridències ni altaveus. Ningú diu que siguin millors o pitjors. Home, pitjors es difícil perquè els darrers anys ens han aportat figures de primeríssim nivell: Zapatero, Berlusconi, Papandreu, el d'Islàndia que ara jutgen els Islandesos, Blair, Bush fill, Aznar, etc.......

Aquests homes no s'han presentat voluntaris en cap cas, com a mínim que jo sàpiga, primera diferència, no son salvadors del mon com se solen presentar els altres.

En segon lloc, ahir no hi eren i avui ja son primers ministres, 48 hores i feina feta.

I, es clar, tot això ja fa que mes d'un s'esquinci les vestidures. Com pot ser que "aquests" individus agafin el poder així, sense mes ni mes i, a sobre, ens fan quedar com a draps bruts a nosaltres els de sempre!!!!

Automàticament s'afegeix el primer cop baix: no han estat escollits democràticament i per tan s'han de fer eleccions immediatament (ho han dit a Itàlia i Grècia).

Bé, no se si es molt democràtic però han estat escollits per el propi president del país i recolzat per els respectius parlaments. Si això no es democràtic, ho es tan o tan poc com al parlament de Catalunya on tu votes una llista i on la que mes vots te no necessàriament guanya perquè el parlament reinterpreta els vots, oi?

El que sembla obvi encara que no es digui gaire alt es que la gent està fins els nassos de la classe política i sobretot de la classes política incompetent així que benvinguts aquests individus "tecnòcrates".

Per cert també diuen que venen de Goldman Sachs. Si això vol dir que venen d'una empresa privada, ja m'agrada, segur que seran bons gestors, i millor que no pas funcionaris, i si es una empresa de moral dubtosa, com es Goldman Sachs, com a mínim ens estalviarem els polítics corruptes que els hi han fet el joc fins ara.

Hi ha un altre cosa que voldria remarcar avui.

Ja fa dies que es parla d'Iran i es parla poc però es destil·len missatges que fan massa pudor de guerra i em temo que els Nord-americans i Britànics ja han trobat la seva particular manera d'activar la seva economia: una "bona i santa" guerra per salvar nos de mes armes de destrucció massiva, com a Irak.

Tan de bo m'equivoqui però les guerres solen aparèixer quan es vol reactivar una economia. Ja se sap, despesa militar a tot drap, consum, etc. i després reconstrucció. El Bush pare i el fill ja ho varen fer amb el Blair i l'Aznar, recordeu???

11 de Novembre

Ahir tothom parlava del 11 del 11 del 2011 com una data divertida per lo dels 1s però ahir era una data molt significativa en molts llocs i no a casa nostre.

El 11 de Novembre de 1918 es va signar l'armistici o dit d'un altre manera, la fi de la Gran Guerra. 8.500.000 de morts, 7.750.000 entre presoners  desapareguts, 21.200.000 ferits, en definitiva mes de 37.500.000 baixes segons les estadístiques.

Diuen que ja no queda cap combatent d'aquella guerra i pocs deuen quedar que la visquessin en pròpia pell.

La majoria de la gent de la meva generació recorda la segona guerra mundial com si fos "la" guerra i poca gent pensa que abans n'hi va haver una de brutal i on els homes lluitaven cos a cos, on les baionetes eren a la punta dels fusells, on es va utilitzar gas mostassa per matar a la gent mes i mes ràpid. Una guerra mes "humana" en el sentit que la tècnica encara obligava a lluitar cos a cos i on l'home era molt mes important que l'arma o l'enginy mecànic.

Una guerra tan estúpida e inútil com totes les guerres.

La nostre memòria es molt feble a l'hora de ponderar que val la pena o no recordar.

El temps, a mes, distorsiona i maquilla la realitat per acomodar la a les nostres conveniències.

Vull pensar que tots aquells que varen morir o patir aquella guerra no ho hagin fet de manera inútil, senzillament perquè si.

El seu sacrifici no haurà estat en va si els qui hem vingut després aprenem que mai la violència, l'odi, les banderes, les armes, mai s'han d'imposar a la pau, la convivència, la solidaritat.

Bon cap de setmana

un mar al cel

No es una gran foto però la Blackberry era la millor càmera que vaig poder utilitzar en aquell moment.

Viatjar en avió es una cosa força freqüent per a mi. Tan es així que masses vegades una cosa tan bonica i tan emotiva com volar ho he convertit en una rutina massa senzilla. Pujo al avió, em deixo preparats diaris i llibre abans de seure, em poso tot lo còmode que la majoria de les companyies em permeten i em poso a llegir abans de dormir me o a l'inrevés, m'adormo primer i després llegeixo si em desperto abans d'aterrar.

Però aquesta rutina que he perfeccionat en molts anys de vols llargs i curts fa que masses vegades acabo ignorant una de les coses més maques que els nostres ulls poden veure:

la terra des de l'aire.

Aquest darrer cop en canvi, no m'he adormit, he gaudit de la meva finestra i del mar de núvols que es desplegava s sota meu.

Anem tan de pressa que masses vegades perdem de vista les coses maques que tenim davant del nas.

Hem d'anar mes a poc a poc i fruir mes del que ens envolta.

I si no heu d'agafar cap avió per poder mirar de dalt a baix, cap problema, nomes cal que aixequeu els ulls i mireu al cel, la vista es la mateixa.

Saló Nautic de Barcelona

Avui he anat al Saló Nàutic de Barcelona i, des afortunadament crec que estem davant d'una de les darreres edicions d'aquest saló que te quasi tants anys de vida com jo.
Dos pavellons mig buits davant d'una fira que abans n'ocupava 5 o 6 dels pavellons d'Hospitalet.
En primer lloc ja no pots ni tan sols aparcar en els  parkings del propi recinte, nomes ho pots fer al parking A que t'obliga a sortir al exterior.
La entrada principal es buida i desangelada i no te cap mena d'atractiu per a ningú. Es mes, has de mirar dos cops per trobar el rètol del Saló. La pasarel.la que du als pavellons nomes te quatre recordatoris dels 50 anys i ja està. I, finalment els dos pavellons, amb espais a mig omplir, poquíssims barcos i menys serveis. Han desaparegut la majoria d'empreses que giren al voltant del sector nàutic.
Diuen que al Port Vell hi ha 240 barcos mes que haguessin omplert molt mes el Saló però no, ara tenim dos salons molt lluny uns dels altres i sense cap mena de fluidesa entre un i altre.
On es la força d'un saló que aprofiti els seus punts forts i lluiti amb innovació, creativitat i ambició?
En lloc d'unificar i ajuntar, aquí separem i dividim, en lloc d'aprofitar els espais com el Forum o el nou port no utilitzat al costat del hotel vela, aquí anem a l'Hospitalet quan del que es tracta es d'aprofitar la proximitat del mar.
On son les iniciatives que han d'afavorir que les empreses i els consumidors s'interessin per aquest sector. que fem per competir contra Cannes, València, o fins i tot Madrid.
Es ben cert que la crisi ha castigat el sector però no cal que l'enfonsem mes.
Després de visitar el Saló he anat a la web saló nàutic. 
He arribat a la conclusió que qui no es contenta es perquè no vol, tanmateix sembla que qui escriu la web del Saló no ha anat a l'Hospitalet.
He pogut parlar amb un expositor amic i l'home treia fum dels queixals per la absoluta manca de propostes, estratègies i clares polítiques de desenvolupament del Saló i del sector.
D'aquí poc plorarem per la pèrdua d'un altre saló, això si ja li hem donat una medalla i al Sr. Conde moltes felicitacions i al director sr. Freixa també.
Sr. Mas tenim molta feina per tirar endavant aquest país, tan de bo aquí també hi posi la tisora i la ma dura.

lleis a mida

Quan els governants d'un país es fan les lleis a mida de les seves necessitats vol dir que les lleis nomes son d'us obligat per els ciutadans de carrer però no per els qui se suposa que han de cuidar que les lleis es compleixin.

El consell de ministres ha atorgat la nacionalitat espanyola a Ricky Martin i Benicio del Toro.

L'únic criteri objectiu que justifiqui aquesta mida es el que ells anomenen "vincles comercials profunds"...........

No tinc res en contra de cap dels dos. 

Sembla ser que un dels dos ho fa per poder oficialitzar el seu matrimoni homosexual, curiós motiu que demostra les profundes arrels del individu i mes curiós encara la sensibilitat del govern del estat.

En el cas de l'altre no se sap el motiu però un es pregunta si renunciarà a la nacionalitat nordamericana.

Bé, en definitiva això s'en diu lleis a mida. M'agradarà saber que en pensen tots aquells que han de fer cua per no poder obtenir la nacionalitat o als qui es demana milers de papers, o als qui han de tornar a casa sense poder obtenir los o fins i tot als qui s'exigeix disposar de feina per accedir a la nacionalitat.

Bé, com deia al principi, lleis a mida a mida dels qui tenen mitjans.

Un llavors es pregunta si això de ser un indignat no es cada cop mes una necessitat i no senzillament una actitud.

La Granés

El divendres a la nit ens vàrem trobar un grup de companys d'estudi lo qual no tindria gaire d'extraordinari si no fos que els que ens trobàvem "nomes" feia 41 anys que no ens veiem tots junts!!!.

Gràcies a la bona idea, paciència i tenacitat d'en Xarau i desprès altres com el Ribet, la Bigorra i la resta, un grup d'homes i dones seiem junts a sopar amb un únic nexe comú: estudiar COU a la Granés.

Situada al Passatge de la Concepció, la Granés es un centre on anàvem a parar principalment els qui no podíem acabar l'escola en el lloc on érem i buscàvem fer Cou per poder anar a l'universitat.

Jo hi vaig fer 6è i COU i el nostre curs va ser el darrer a fer la revalida de 6è al Menéndez y Pelayo i els primers a fer COU.......

41 anys després ens hem retrobat en un fet sense precedents sobre tot tenint en compte que la major part nomes vàrem coincidir un any d'estudis.

He de dir que va ser un esdeveniment molt emotiu. Tots dúiem el nom amb un lletreret per evitar els "gaps" de memòria i així facilitar la comunicació.

Em va agradar veure com la vida ens ha dut a cadascú per un camí tan i tan diferent.

pocs son els que han mantingut el contacte, jo nomes amb un parell.

No se si ens tornarem a veure, encara que la voluntat declarada de fer ho va quedar palesa.

41 anys han passat i per una estona semblava que érem els mateixos galifardeus de la Granés.

Us ho recomano, no perdeu mai el contacte amb els vostres origens, son part de nosaltres mateixos.

Don Gregorio

Suposo que soc el darrer a parlar de Don Gregorio, el bromista. Podria parlar d'en Francesc de Carreras que, l'endemà, a la Vanguardia, li deia que no s'amuines que aquí, a Catalunya, tots estem sota el poder repressiu d'alguns  que nomes es pot opinar en un sentit.

De fet ja no volia tornar a treure el tema però, veient el blog d'un amic el radar, he recordat una frase curiosa d'aquell bon home: "en lugar de quedarnos con los Catalanes, nos hubiésemos podido quedar con los Portugueses".

"Quedarnos", y el meu castellà es força bo, ve de quedarse, apropiarse de.....

Segons Don Gregorio, els espanyols ens varen comprar?, raptar?, segrestar?, esclavitzar?, som seus? perquè si es així, acabáramos!!! llavors no cal discutir.

Si som els seus esclaus, llavors diguem ho ben alt i clar.

Ara be, si no fos així, si senzillament l'un i l'altre decideixen ajuntar dos reialmes Aragó i Castella, llavors aquí no hi ha un que que mani a l'altre i si tots fossim iguals, cosa que dubto, llavors cadascú a casa seva i tots tan contents, oi???

En qualsevol cas, al senyor bromista li diria que amb segons que, com ara la guerra i les seves conseqüències, nomes un mal parit i faria bromes.

bon vespre

PIC

Potser no ho sabíeu però a les properes eleccions s'hi presenta el PIC. No sabeu qui son? Va penseu una mica, ............no?
primera pista: 
alguna de les seves frases: "reconocemos la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, deseen una nueva configuración del Estado Español"........
Que, ja hi sou?
Encara no?
segona pista: "es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, y evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas de cualquier tipo".
Va, es molt fàcil: Partido Iglesia Católica !!!!! i de primer ministre en Rouco Varela, es a dir que ja tenim substitut d'en Blas Piñar......
Apa, bon vespre

ETA

Hi ha una banda terrorista a Euskadi que ha anunciat el fi de la lluita armada, la seva lluita armada que diferents pobles hem patit, els bascos, els espanyols i també els catalans.

Diuen que han deixat la lluita armada però mantenen la seva cara tapada. Han deixat la lluita armada però no deixen les armes i, en cap cas demanen perdó per res del que hagin pogut fer.

Per a mi es una mala manera de començar la nova etapa que se suposa que ha de venir.

Se'm fa difícil entendre quin es el dret superior que ells creuen tenir que els permeti estar per sobre dels altres a l'hora de fixar el que i el com s'ha de negociar. Em temo que es un dret basat única i exclusivament en la possessió d'armes, com sempre.

No dic pas que els que estan a l'altre costat siguin millors, no. Des afortunadament ja han sortit quasi be tots donant lliçons del que s'ha de fer amb la veu ben alta, ara tots son galls, abans estaven amagats.

He conegut al fill d'un jutge assassinat per ETA, i dic assassinat perquè no era militar ni guardia civil (ho podríem considerar d'un altre manera) i perquè va ser assassinat al 97 amb lo que tampoc crec que fos dels jutges "d'abans". No se com el fill es deu sentir ara i imagino que deu tenir sentiments molt enfrontats. Jo em poso a la seva pell i tinc molta dificultat a valorar amb fredor.

Se que hi te d'haver un punt i a part i se que els familiars dels qui ho han patit directa o indirectament ja no hi trobaran cap solució però crec que es de persones reconèixer que, en el passat s'han fet coses no sempre justes i demanar perdó per el mal que s'hagi pogut fer en qualsevol cas.

Demanar perdó no es cap humiliació, es admetre que un es pot haver equivocat.

Ja fa temps que em varen ensenyar i ha estat la mes gran lliçó de la meva vida que quan algo està malament, lo primer que he de fer es veure on JO m'he equivocat i així després podré jutjar el que els altres hagin pogut fer malament.

Si nomes pensem que son els altres els qui s'han equivocat malament.

Senyors d'ETA, si sou senyors i voleu entrar en aquesta societat imperfecte amb el cap alt, demaneu perdó per els vostres errors, entregueu les armes i discutiu tot el que volgueu.

Gadafi

Gadafi es mort. Crec que el mon no hi perd gran cosa. De fet fins i tot me'n va fer una personalment quan em va impedir d'aterrar a Sebbha per poder fer un viatge fantàstic per el desert libi, però això son figues d'un altre paner.

Gadafi ha mort a mans dels qui se suposa han alliberat Líbia i es que, jo em pregunto, homes que es fan fotos al costat d'un cadàver ensangonat, homes que colpegen a un home desarmat fins a matar lo, aquests son els homes "bons"?.

Es clar que era un dictador, segur que va matar o fer matar moltes persones però posar se al seu nivell es justificable? Val allò de si l'altre ho ha fet jo també? o perquè l'altre es dolent tot si val??

Sembla que els homes som violents i ens deixem portar, quan actuem en grup sobretot, per un a violència gratuïta que sobrepassa qualsevol imaginació malèvola.

No crec que, en cap cas, la violència pugui arribar a tals extrems. Que faran amb la resta de la família, també els mataran???

Llegia avui algú que deia que les coses passen massa ràpid i aquí no hi ha temps ni d'analitzar ni de raonar, senzillament s'actua instintivament. 

Ja no parlo de l'hipocresia dels dirigents de tot Europa sobretot, Cameron i Sarkozy i Aznar ii Zapatero i Berlusconi que, fa quatre dies, li reien totes les gràcies i ara li han clavat el ganivet per l'esquena.

Per cert, em pregunto on aniran a parar ara la suposada fortuna d'en Gadafi? Si ell n'era el titular i no el païs, em pot algú explicar que passa amb les seves propietats i comptes?

Segur que mai no en sabrem res, un parell d'articles als diaris i tots muts i a la gabia.

Quanta pudor que fa aquest cadàver 

victor morlan

El sr. Morlan es, per qui no ho sàpiga "Secretario de Estado de Planificación e Infraestructuras del Ministerio de Fomento".....

Ho he copiat tal qual de la wikipedia perquè trobo que queda molt be.

L'home, Aragonès ell, ens acaba de donar una lliçó magistral sobre la talla política que tenim al país ( i a casa dels veïns)

"Yo no hubiera hecho el aeropuerto de Huesca, pero me lo encontré en obras. Y yo paro el aeropuerto de Huesca, que es mi tierra, y me cuelgan del palo mayor", se ha sincerado el aragonés Morlán (Huesca, 1947), en una valoración más amplia del trabajo del Ministerio de Fomento en los últimos años tras la reunión hoy de la comisión de seguimiento del Plan de Cercanías en Barcelona.
Morlán ha recordado que en la época de bonanza "todo el mundo quería una parada de metro en la puerta de su casa y una acceso de autovía en su jardín. Con los ojos de hoy vemos que hemos actuado como nuevos ricos, pero con los ojos de entonces actuamos normalmente".
En su opinión, "echar la vista atrás y decir 'no hubiera hecho esto o aquello' no sirve de nada" y ha insistido en que hay que tener en cuenta el contexto.
"Con los ojos de hoy no hubiera hecho muchas cosas. Pero yo y todos. Ahora, para juzgar hoy lo que hemos hecho como malo yo me pondría a la cabeza de la manifestación, entre ellas el aeropuerto de mi tierra, el de Ciudad Real o el de Castellón", ha valorado Morlán.
Pero Morlán ha recordado que "al juzgarlo hay que pensar que cuando se hizo había razones para hacerlo y ¡ay del que no consiguiera lo que se pedía¡. Aún hoy hay casos de ciudades que siguen pidiendo la alta velocidad, siguen existiendo".

Primera lliçó:

- Els polítics no fan les coses perquè siguin necessàries o convenients, les fan per por que no els pengem del "pal major" i per el que diran....

- Els polítics no planifiquen, no estudien, no valoren les inversions i menys les despeses, senzillament executen allò que, segons ells, sumi vots.

- Els polítics saben que tots ells estan emmerdats en les decisions dels altres i saben que mai no pagaran els plats trencats per el que han fet malament

- Tan se val si han dut el país a la ruïna, "había razones para hacerlo......"  Quines raons poden justificar malbaratar el que no tenim? i que ningú no demani responsabilitats?

Segona lliçó:

- Els votants segurament no ens devem merèixer gaire mes perquè si no expliqueu me com pot haver un sol aragonès que pugui votar a un individu que, a la campanya electoral, ens diu que el que ha fet malament era perquè era època de vaques grosses i tot si valia....

Que passarà amb ell si ens en surtim de la crisi???? ens farà un altre aeroport a Terol? o finalment foradarà els Pirineus per poder dur l'AVE a França per el mig de la península!!!!

Tercera lliçó:

- No us penseu que això nomes es el Morlan, aquí tenim l'aeroport d'Alguaire, que es mes del mateix, o les desenes d'obres faraòniques e inacabades que tenim repartides per el nostre país.

Quarta lliçó:

- Si volem sortir del forat necessitem menys polítics i mes professionals, gent amb criteri i responsabilitat.

etica

No fa gaire jo parlava d'ètica o millor dit de manca d'ètica.

Avui he llegit que un príncep Saudí ha passat per aquí i ens ha deixat detalls del que jo com a mínim considero èticament reprovable.

D'entrada, l'home va arribar amb el seu "barquet" que es mes gran que un dels de la "Trasme" que van a ses illes. Ocupava una part prominent del moll de la Barceloneta i va pagar, diuen, 90.000€ per l'amarre.

Després l'home va fer tancar un cinema de Barcelona per poder veure una pel.lícula.

Per moure's per Barcelona, no fos cas que es contaminés, es va fer dur el seu Rolls blanc....

Després s'en va anar amb el barquet cap a Tarragona per poder anar a Port Aventura i va fer tancar Port Aventura per poder anar a les atraccions i també va llogar tot una part d'un hotel que finalment no va fer servir.

Tot això pagant generosament, que això no ho discuteixo però aquí comencen els meus dubtes.

Els diners ho poden tot?? Si jo fos el propietari del cinema, també li hagués llogat, i si fos el director de Port Aventura, segur que davant del taló, hauria cedit però si aquest es el raonament vol dir que aquest individu pot anar per el mon i comprar el que vulgui??

Coneix aquest individu el que significa a paraula ètica? Cal ridiculitzar als altres a base de diners?

I els qui dirigeixen el nostre país han d'acceptar ho senzillament perquè tenen els diners. Em temo que la resposta es si perquè abans be ho feien tots els dirigents del mon quan hi anava el que ara s'amaga a Sirte amb la seva jaima.

Els diners son bàsics per viure, i segurament per poder fer ho amb dignitat. 

Els diners no haurien de ser un passaport a fer el que vulguis i quan mes excèntric millor.

Crec que no tot s'hi val, encara que els diners ho permetin.

La ostentació d'aquest individu i el seu seguici es una burla a l'ètica de les persones, però imagino que no deu saber el que significa aquesta paraula i tampoc ens considera persones.

No us deixeu enlluernar per gent com aquesta. 

Dubto que tots els seus diners li donin la felicitat, la felicitat de les coses senzilles.

Pobre home.

Tiziano Terzani

Terzani no es nomes un escriptor i un periodista, es també un investigador i ara, al final de la seva vida, també un pensador.
"El fin es mi principio" es el primer llibre que he llegit d'ell i es un resum de la seva vida, al final del seu recorregut per culpa d'una malaltia que el castigava fatalment.
De les seves paraules hi ha moltes cites, frases que servirien  per molta gent i per moltes professions, sobretot els periodistes.

  "La televisión ha hecho que los periódicos se hayan convertido en contenedores en cuyo interior hay de todo, pero nada que exija más de tres minutos de atención, como un anuncio televisivo, y en los cuales se pierde en el gran batiburrillo de cosas que te llegan del mundo. 

Hoy en día es imposible escribir cosas largas como se escribían tiempo atrás. ¿Y cual es la tendencia? Hacer espectáculo. No intentar profundizar. Escribir una historia impactante acompañada de una foto y se acabó, caso cerrado, no se habla más del asunto. Eso constituye una degradación de la misión periodística. En realidad creo que hoy sería imposible hacer lo que yo hacía en aquella época, lo que hacíamos, porque no se dispone del mismo espacio."

Investigador de persones, Terzani va investigar el comunisme sent un dels primers occidentals que va poder viure la Xina comunista en persona. Autor que s'identificava en les noves formes de vida que naixien després de la segona guerra mundial.

"La verdad es que existe una naturaleza humana que no se puede combatir. Existe una naturaleza humana individualista, egoísta, y que no acepta esa limitación de los derechos, de la libertad de expresión. Es forzoso reconocerlo. Porque tu puedes dar a todos el mismo plato de arroz, puedes dar a todos el mismo atuendo, y muchos creen en eso y participan en tu proyecto. Pero siempre hay una parte que reclama dos atuendos, dos platos de arroz y la libertad de hacer lo que se le antoje. Eso, el comunismo lo niega y, en consecuencia, crea una contradicción que se convierte en homicida. Así se llega a la violencia, porque los que creen en el sistema reprimen a los que lo minan. Por eso se produjeron las matanzas de Pol Pot y surgieron el GULAG de los soviéticos y los campos de trabajo de los chinos.

Pero el hombre es lo que es, es el fruto de una evolución, y de la misma manera que no puedes detener el agua que fluye por un río, tampoco puedes detener la evolución.

Son inútiles las revoluciones?

De ahí mi paso hacia la única revolución útil, la que tiene lugar dentro de ti, en tu interior. Las otras las ves. Las otras se repiten, se repiten de manera constante, porque en el fondo está la naturaleza del hombre. Y, si el hombre no cambia, si el hombre no renuncia a la violencia, al dominio de la materia, al beneficio, al interés, todo se repite, se repite una y otra vez.

 Lentamente, en China, tuve una reacción que fue la siguiente: en vez de buscar al hombre nuevo, me dí cuenta de que había un hombre chino viejo que era maravilloso; y que esa cultura había sido asombrosa, tenía una grandeza y una riqueza que realmente impresionaban. Así que me lancé a buscar a ese hombre viejo, esa maravilla que había en la vieja China y lo que quedaba de ella."

 

"esas sociedades modernas, no se pueden valorar solo sobre la base de la eficiencia de su estructura económica, sino, sobre todo, por el tipo de hombre que producen y por el tipo de vida que le hacen llevar."

Hi ha persones en aquesta vida que tenen la clarividència per poder veure i explicar allò que els altres tenim davant dels nassos i no som capaços de reflectir.

Sembla que, en una societat cada cop mes competitiva i on priva la joventut, ments clares, aprofitant la seva maduresa, aporten anàlisis brillants.

Llegiu lo.