dissabte, 29 de desembre del 2007

any nou

En primer lloc voldria agrair als qui heu llegit cap dels escrits que he penjat. Us ho agraiexo perque sé que ho heu fet per simpatía i fidelitat.
La verirtat es que no sé si l'any vinent seguiré amb el blog perque no hi trobo gaire sentit sino es per "desfogarme" davant moltes situacions d'incompetència majoritariament dels polítics i ens públics. Suposo que en el fons buscava contribuir en positiu però em temo que no he afegit un gram de seny al nostre món.
Em sento desencantat. Avui hauría de preguntar li al cardenal Sistach perque s'ha aixecat ràpidament en contra del programa Polònia i els seus pastorets i no diu res en canvi del seu company de Tenerife que compara la pederàstia amb l'homosexualitat i a mes acusa als nens de provocar. Si això no es un contra sentit que vingui Déu hi ho vegi.
La pena es que el meu "altaveu" no te cao ressó.
Si segueixo em sembla que només ho faré per destacar coses positives de les moltes que hi ha cada día.
La primera, sens dubte, l'entrevista feta al Chef de l'hospital de la Vall d'Hebrón que ha renunciat al Via Veneto i d'altres locals mes representatius a canvi de donar servei als nens de l'hospital i l'home ho diu així de tranquil.
L'home es diu Manuel Avila Fol i la seva entrevista va surtir el 24 de Desembre al Periodico.
Molts com ells son el futur d'aquest mon.
Que el 2008 us porti molta sort.
Una abraçada

dimarts, 25 de desembre del 2007

Nadal

Repassant els meus escrits al blog vec que no hi ha gran cosa que valgui la pena. De fet només son queixes poc importants sobre coses encara menys importants.
Avui vull parlar d'algo realment important.
No se si sabeu que hi ha uns centres que es diuen d'acollida. Allà hi viuen tots els nens i nenes i nois i noies fins als 16 anys que no poden estar amb els seus pares per qualsevol problema de tipus legal, es a dir pares a la presó, pares que els han maltractat, pares que tenen problemes amb la beguda, amb la droga, en definitiva, com si no tinguessin pares.
I aquests nens tenen una edat en la que haurien de viure com a nens normals amb els seus pares i no en una residència per molt bona que sigui.
He tingut la sort de coneixer els monitors i sobretot les persones que dirigeixen un d'aquests centres. La seva feina i dedicació es encomiable i sobretot abnegada. El meu primer record es doncs per aquesta gent.
El meu segon record es per tots els nens que avui i demà i segurament durant els propers mesos no podran conviure normalment amb els seus pares.
Avui No puc fer res mes que aprofitar aquesta petita finestra per denunciar una de les coses mes tristes de la nostre societat.
Demá seguiré ajudant los com pugui, us recomano que feu el mateix,
Bon Nadal

dijous, 20 de desembre del 2007

el Parlament

Ahir vaig tenir el plaer de conèixer i visitar el Parlament de Catalunya. Va ser un plaer perque l'edifici val molt la pena de visitar, i més acompanyat per una persona que t'explica la seva història.
Tot va ser força interessant perque descobreixes el "muntatge" organitzat entre polítics i periodistes on uns es dediquen a esperar que els altres diguin alguna cosa que "valgui la pena" i que sigui noticiable. Els polítics escenifiquen un "show" perque sino no surten a la foto.
Es clar que tot això es el que es veu a primer cop d'ull. Si mires dues vegades llavors descobreixes que hi ha com a minim dos tipus de polítics: els primeres espases i els altres.
Els altres son ni mes ni menys els que fan la feina bruta i segueixen com a ovelles les instruccions dels primeres espases. Els primeres espases son com a estrelles de cinema. Passejen lluint "palmito", treien pit o mes aviat panxa, imantats per les càmeres i amb un aire de soberbia impropi atès dels resultats obtinguts.
Tot això recorda un conjunt musical on el cantant s'emporta tota la gloria i la resta nomes acompanyen al solista que, a mes canta amb playback.
La pena va ser quan vaig estar al hemicicle escoltant "les preguntes al President".
Increible, un pregunta una cosa i l'altre no contesta mai el que li pregunten i si arriba a contestar només es per dir que els altres no estan qualificats per el seu passat. Així com tothom té un passat mes o menys discutible ningú no podrá dir mai res.
En definitiva, després de la meva visita tinc un parell de coses mes clares: 1-que la majoria dels polítics no valen per res, 2- els pocs que valen queden enterrats en la dinamica embrutidora dels primers.
jo, com a minim ja n'he conegut un que val al pena, molta sort.

dimecres, 19 de desembre del 2007

MAT

Per si no ho sabieu es l'abreviació de la línia de molt alta tensió que ha de comunicar Farnça amb Espanya per la provincia de Girona tot i travessant el territori per "on sigui". Ob sigui es relaiu de qualsevol manera perque la línia no va soterrada, en primer lloc, i després perque passa sense respectar molts interessos particulars en benefici de no se sap ben be qui.
Ara, després de molts de mesos de dscussió, el comissari Monti, he "determinat" que aquesta línia ha d'anar soterrada i tot seguit el nostre inefable ministre d'indústria, ex alcalde de Barcelona, ha fet una de les seves declaracions en las que sense dir res de concret ni cap compromís, assumeix que es "podria" soterrar.
Ara el que ningú diu es quin troç del recorregut "mereix" ser soterrat i això es com una lotería per veure si et toca o no ser perjudicat per la famosa Mat. ES clar com que a la majoria no ens afecta directament cap problema però heu pensat per un moment que passaria si per el mitg de casa vostre us posessin una linia d'alta atensió.
Per cert, un petit detall, si la linia anés en paralel al recorregut del AVE, s'estalviarian la meitat de la feina i ningú protestaría per una nova ferida al nostre territori. Algú em pot dir perque aquesta opció ha estat descartada

dilluns, 17 de desembre del 2007

creu de Sant Jordi

Ara resulta que alguns, imagino que no tots, s'oposen al us de la creu de Sant Jordi en l'escut del FC Barcelona. No sé qui te el dret d'oposarse al us d'un escut quan el motiu es remonta a tants de segles. Imagino que el concepte de història recent o història a seques pot marcar una certa diferència i així es podria entendre el no us de l'esvàstica però la creu de Sant Jordi, o la mitja lluna??
Si s'accepta aquest criteri això pot provocar un revisionisme il·limitat tenint en compte que l'història es molt rica en actituds i posicions il·licites o injustes a lo llarg de l'història.
No crec que la creu de Sant Jordi sigui mes culpable que l'esglèsia católica o la mususlmana o qualsevol altre com la tiara papal que de fet anava al davat de les creuades.
Insisteixo que politics i religiosos haurien de callar molt mes i no implicar ni implicarse en la resta de temes de la societat i "alguns" no haurien de canviar tant ràpid els seus escuts per interessos comercials, oi?
Ja vaig dir en un escrit anterior que les banderes no son gaire bons aliats de la pacifica convivencia però el ridicul que ha fet algú amb aquesta història es força important

divendres, 14 de desembre del 2007

un problema d'hostesses o de tonteria

Ha estat noticia mes d'un dia aquesta setmana, primera tontería, on es la noticia, que unes hostesses son les protagonistes del calendari d'una empresa de low cost!!!!!
Senyors periodistes, tan mancats aneu de noticies realment importants o es que manca criteri o es que sobra tonteria.
Un munt d'agrupacions de dones i associacions critiquen l'us de les hostesses en aquest calendari, segona tonteria.
Quin mal fan a ningú, si fossin homes dirian algo? i si estiguessin vestides? on es l'explotació, en els bikinis? les han forçat a ferho?
Finalment han construit una noticia de no res i cadascú la diu per veure qui la diu mes grossa.
Em sembla que tenim poca feina, menys criteri i ganes de parlar per parlar.
Es una llàstima desaprofitar tanta energia en coses buides de contingut quan hi ha tantissimes coses on podrian invertir tota aquesta viurlencia.
Nomes son persones que no fan mal a ningú, en una empresa privada, perque si això fos dolent llavors totes les revistes, totes les campanyes de publicitat de perfums i/o roba no haurien de ser mesurades amb el amteix criteri??? i totes les dones que estan a la carretera no mereixerian la mateixa censura??
no ens manca un xic de seny i criteri??

dijous, 13 de desembre del 2007

sonrisas de Bombay

Avui no parlaré de cap cosa negativa sino tot al contrari, la presentació d'un llibre però un llibre no qualsevol, un llibre escrit per un noi anomenat Jaume Sanllorente que als 26 anys va decidir que el millor que podia fer era ajudar als altres a Bombay.
Avui, uns anys després, l'idea d'aquest noi es tota un ONG que funciona i funciona força bé i ell libre que ahir va presentar es el recull de la seva experiencia.
De tot el que es va parlar em vaig amb un concepte força interessant: els qui dediquen la seva vida a un projecte d'ajut als altris no es cap Deu ni cap perosna diferent, senzillament es una persona com un altre però amb les idees molt clares.
A nosaltres ens agrada idealitzar aquest tipus de persones però ells només i no menys son persones, grans persones.
Jo els admiro

dilluns, 10 de desembre del 2007

la cega justicia

O hauriem de dir que la justicia es miop o fins i tot que depen del color dels vidres. Avui tots els diaris parlaven del mateix: el pacte entre el ministeri d'hisenda, es a dir el estat ha pactat amb el Sr de la rosa una sentència benèvola (3 anys) a canvi de que es declari culpable d'estafar "només" 70 milions d'euros.
Bé, si vosaltres o jo mateix tiguessim un "error", en la nostre declaració, d'uns centenars d'euros, no m'imagino pactant amb hisenda una rebaixa en la sanció que em correspongui a canvi de declararme culpable.
Serà que la justicia no medeix a tothom en base al mateix criteri?, això ja no seria una questió de polítics, serà que el que falla va més enllà?
Vull pensar que la justicia será cega i equanim, ho necessito per no perdre la fè

dissabte, 8 de desembre del 2007

guardia urbana

Sr. Hereu, vostè potser sap que té un cos al servei dels ciutadans de Barcelona anomenat Guardia Urbana però sap per que serveixen? jo francament no. Ara van de colorins i així si tens la sort de trobar ne un en la distància l'identifiques amb mes facilitat, però fer feina útil als ciutadans de Barcelona això ja no hi tinc tant clar.
Ahir divendres n'hi havia dos davant de la floristeria Navarro (per cert recomenable) posant multes a tor i dret a tots els qui paraven al carrer, fins a qui normal però també fent fora als qui paravem a les cantonades on hi sobrava espai. Es un lloc habilitat per càrrega i descàrrega però només per "furgonetas i vehículos mixtos" (no se quins son els "mixtos"). Jo amb correcció els hi dic, es que estic carregant unes flors precisament, només un minut, doncs NO, i que no faci nosa i estigui en una cantonada i nomes sigui un parell de minuts  no val per la seva disciplina i estricte control de les normes.
Llàstima que aquest estricte control i cel profesional no es trobi en ells mateixos a molts carrers de Barcelona on els cotxes aparcats en doble filera impedeixen la normal circulació.
algú podria parlar de prevaricació??

dijous, 6 de desembre del 2007

80 km per hora

Ahir vaig començar a entendre que implica aquesta nova limitació i estic maravellat del que significa per tots nosaltres. Ara pots anar per l'autovia de Castelldefels en un dia laborable, es a dir quan no hi ha exces de trànsit i, si cumpleixes amb les noves normes, et pots trobar amb dos camions bloquejant els dos carrils a 80km/h això si ells seguint les noves normes i tu darrera i amb un somriure ben gran gaudint del paisatge i de les noies que vorejan l'autovia. Es clar, si no pots passar de 80 ells no fan res dolent ocupant el carril d'avançament perque no es pot anar mes ràpid, oi?.
En canvi, si ho fas un festiu, la limitació tampoc serveix de gaire per raons obvies. 
Així quan es útil aquesta fantástica nova norma?.
Un altre petit exemple, túnels de Vallvidrera, sentit Manresa, sortida del tunel principal i abans d'arribar al peatge, algú ha provat d'anar a 80 en aquest tram que, aviso, fa baixada? jo ho he fet i he tingut qu'anar tocant el frè perque sino la propia inercia del cotxe em feia correr mes (tinc canvi automàtic). Imagino que si vas amb canvi manual, has de reduir a tercera amb lo qual el motor treballa mes i consumeix mes, es a dir, exactament el contrari del que es pretén.
Segur que la meva visió limitada no em deu deixar veure la magnitud del benefici que aquesta norma significará però mentre no hi hagi algú de qualificat que m'ho expliqui, seguiré pensant que el Sr. Hereu i la Sra Mallol tenen el dubtós privilegi de ser els pitjors de tots els qui han dirigit l'Ajuntament de Barcelona en molts anys, i això que en Clos els ho havia posat fàcil.

dimarts, 4 de desembre del 2007

no soc un ista, soc un nyat

Suposo que dec ser l'ultim a parlar de la "mani" com ara diuen els moderns. En primer lloc he descobert el concepte de caràcter "transversal" perque tots l'han utilitzat per explicar no se el que.
D'altre banda, i com es costum, tots hi han trobat la seva intrepretació particular del contingut per justificarse. 
Una cosa per mi serviria per resumir la "reunió", els catalans no som cap dels "istas" amb els que ens volen etiquetar, som o millor dit estem "nyats" de que tots ells s'en fotin de nosaltres.
Jo cada cop em sento mes apartat de tots els qui ens representen i penso que nosaltres ens en sortirem nomes si ho fem nosaltres

diumenge, 2 de desembre del 2007

La Fibi

Si no heu tingut mai un gos aquest escrit us sonará a "raro".
Fins encara no fa un any jo formava part dels molts que no en tenia però ara la Fibi, una preciosa Labrador Retriever, forma part de la família i hi dic així perque siguent un animal i tots a casa així ho entenem, també ha esdevingut una mes de la familia.
Als qui ja teniu gossos no cal que us expliqui de que va el tema, ni la companyía que fan, ni l'estimació que provoquen ni la que projecten nomes amb els seus ulls penetrants, amb el seu moviment de la cua.
Ara passejo per el carrer amb la Fibi i he descobert que els qui tenen gos es saluden per el carrer, senzillament per el fet d'intercanviar un comentari i permetre que durant uns minuts, els respectius gossos s'olorin i es comuniquin a la seva manera. La nostre gossa em facilita la comunicació en un mon d'indiferència.
Però es que, a mes, es fa estimar fins i tot per qui no l'hi agraden els gossos. A la meva fllla, que tenia panic als gossos, ara juga amb ella i es deixa fins i tot llepar per ella!. I la meva dona ha estat la primera en deixar que la Fibi ocupi un troç del sofá.
si mai heu volgut tenir un gos penseu bé però si ho feu haureu fet una gran cosa.
No en va diuen que es el millor amic del home

dissabte, 1 de desembre del 2007

pensions

l'altre dia parlaven de les pensions que tenen uns quants milers de catalans, menys de 500 € al mes i ningú no s'exclama.
Heu pensat que pot fer una persona gran amb 500€ per sobreviure. Jo em faig creus del que han de patir aquesta gent i l'indiferència de la resta de la societat i dels inefables polítics. Com es pot ni tan sols començar un pressopost de la Generalitat sense començar per cobrir, com a minim, un salari digne per aquesta gent.
Crec que ningú hauria de tenir uns ingressos per sota dels 1.000€ per garantir un salari digne.
Una idea si manca pressopost, perque no retireu tots els cotxes d'escorta, els serveis d'escorta i el 80% dels cotxes oficials, segur que ja n'hi hauria prou.
  

diumenge, 25 de novembre del 2007

Esglèsia

Espero qe els puristas de la Catosfera em perdonin per alterar allò del principi de no publicar mes d'un cop al día i així garantir major frequencia però ara tic temps i ganes, ho sento.
Aquest per a mi es un tema major i no menor.
Esglesia, religió? només vull parlar de l'esglèsia. Educat en un entorn catòlic encara que no practicant allò de l'esglèsia mai m'ha estat imposat i soc jo qui, durant molt de temps he anat a l'esglèsia. Ara no hi vaig i per un costat estic content però per l'altre em sap greu. Jo anava a Sant Ildefons parroquia que m'era propera de casa però no en el aspecte físic, que també sino per el tarannà dels seus rectors, primer mossèn Alemany i ara en Lluis Saumell, home de gran humanitat (i gran músic). La seva missa de les 20h30 del diumenge té en el capellà que la porta un teòleg impecable i home mes que correcte.
Direu i perque no hi vas. El meu problema es que cada cop em repateja mes sentir les incongruencies d'uns polítics amb alçacolls que s'autoanomenen bisbes de l'esglèsia i representants de la religió catòlica i portadors del missatge de Jesús i de Déu.
Crec que hi ha molta hipocresía i manca de sinceritat. 
Bé no vull fer ara tot una disquisició sobre el mal que fan a tothom i sobretot a la nostre religió o es que només es la seva?
A primers d'aquesta setmana en Blazquez insinuava mes que afirmava que l'esglèsia hauria de demanar perdó per els seus actes durant el periode franquista. Quan ho vaig sentir vaig pensar per un moment que ja era hora però bé està si a la fi es reconeixen els errors. Doncs no, no han trigat ni una setmana i ja han rectificat i posat a cadascú al seu lloc, aqui no ens penedim de res i es va malinterpretar el que en Blazquez va dir. 
Aquests senyors no coneixen la paraula penediment o error o es que estan en possessió de la veritat absoluta.
Bé, el resultat es patètic i evident, a les esglèsies cada cop hi ha menys gent jove quan no hi ha mes que vells mig adormits i resignats.
A mi em sap greu dir ho però aquesta no es la meva esglèsia i per això no hi vaig.
Això si, quan no hi ha ningú, algun cop m'hi podeu trobar a Sant Ildefons o qualsevol altre esglèsia perque es un lloc on hi respiro pau i tranquilitat i puc parlar amb qui realment penso que val la pena. Crec que Ell si que m'escolta

Esperanza Aguirre

He llegit avui a la Vanguardia, el Sr. Manel Perez (ventana indiscreta) i he hagut d'admetre que aquesta dona, encara que a mi no m'agrada gens, actua com a verdader president de la seva autonomía.
Llastima que d'això no en tenim a casa.
La dona sap que Barajas es el 15% del seu PIB i que fa: li diua la seva Caja Madrid que reforci la seva posició a Iberia i així garantir la seva estrategia de Barajas com a centre de distribució aeri de l'estat. Pura enveja. Ell assegura el seu paper a Iberia com per altre banda també hi te la ma ficada a Aena doncs "pas de problème"
Aqui diem que no hem de dir res en contre de la madelena perque no toca i del nostre aeroport que? doncs competirá amb el de Sabadell Girona i Reus.

dimecres, 21 de novembre del 2007

el sr. Montilla

Hi ha persones grises i persones neutres, i el "nostre" president forma part d'aquest tipus de persones.
No comunica, no aporta res i no estimula ni atrau.
Els polítics haurien de ser com a totes les profesions: estudi, preparació, formació, experiència i valua.
El que val val i el que no val fora però no, aqui tothom pot ser polític i la valua "se le supone"
Ja em direu que té el nostre president,
adhuc........

dimarts, 20 de novembre del 2007

Sr. Huguet

El sr. Huguet diu que les empreses catalanes han de sortir fora per fabricar hi el que ja no es pot fabricar aquí.
M'agrada, m'agrada que el home ens digui el que hem de fer nosaltres però en canvi no ens diu el que ELL i el seu govern faran per facilitar aquest moviment.
Em considero un petit empresari i MAI he rebut un mínim ajut de cap ens estatal ni de la Generalitat. Algun cop vaig intentar obtenir ajuts del COPCA i encara espero i esperaré em temo.
No m'agrada la gent que diu el que has de fer però no es posen al davant. Es com aquells generals que deien: avanceu que jo em quedo darrera per veure com ho feu.
Catalunya el que necessita es que s'ajudi el teixit de petites empreses, noves i veteranes per tirar endavant i no nomes les empreses de sempre, les que surten sempre a totes les fots i tots els repartiments de premis.
Recordeu que Catalunya ha sigut i es gràcies gràcies a les petites i mitjanes empreses, i a una classe mitjana que ha tirat del carromolts anys.
Ara parlem de globalització i de grans corporacions però als petits que ens "bombin".
Es clar que per els mitjans de comunicació els agrada mes els grans numeros però us asseguro que moltes d'aquestes grans empreses son las que s'estan carregant les petites i mitjanes empreses a base d'ofegarles.
Dos exemples: - quans de vosaltres aconseguiu que les "grans empreses" us paguin al comptat o abans dels 90 díes? i en canvi la Generalitat diu que no hi ha problemes amb els aplaçaments en els pagaments, sic.
- quans de vosaltres no us trobeu amb els famosos "concursos d'ofertes" a l'hora de vendre els vostres productes i on l'ùnic que es valora es el preu i res mes.
Això es el pa nostre de cada dia i moltes petites i mitjanes empreses ja s'han quedat per al camí.
Sr. Huguet, quan vulgui, si vol, em convida a veure'l i encantat li donaré una versió segurament diferent de la que vosté té de la nostre estimada Catalunya

dilluns, 19 de novembre del 2007

tunels de vallvidrera

Hi ha una cosa que us recomano que feu algun dia, es força alliçonador, circular al matí per els tunels de Vallvidrera al matí camí de la feina, entre 8 i 9 del matí.
El primer grup el formem tots els inútils que respectem les cues, som la majoria, però dels qui vull parlar son els altres.
Els altres son els qui: - a l'hora d'incorporarse a l'autopista allarguen l'incorporació fins al final adelantant als 3 o 4 cotxes que poden clavant el morro - quan tots els qui volen sortir per entrar a la ronda fan cua sempre n'hi ha un parell d'espabilats que esperen fins al darrer moment i s'incorporen adelantant a tots els qui ho han respectat als altres - Ah! i no els digueu rès perque encara et plantaran cara.
Aquests fantàstics tunels son el fidel reflexe de la realitat social i a mes paguem peatge per veure ho
fins demà

diumenge, 18 de novembre del 2007

accident

He apretat un botó abans d'hora i he enviat el meu text encara no escrit.
Bé aquí ve el text.
Aquest vespre, tornant cap a casa, he vist una noia que posaven en una ambulància perque ha patit un accident, segurament de moto a la Via Augusta.
No he vist l'accident però si la conseqüencia i el cor se m'ha encongit.
I avui mes que mes perque fa un any que el fill d'uns molt amics nostres va patir un accident que encara avui pateixen tots plegats.
Un moment com qualsevol altre i al següent segón tota la vida ha canviat per a tothom, l'accidentat, el qui l'ha provocat, tots els familiars i amics.
No es una queixa per a ningú, es només un avís per a tots.
Aneu amb compte quan conduiu i vigileu el que feu i el que fan els altres
Bon vespre

accident

dissabte, 17 de novembre del 2007

aeroport del prat

El Sr Nadal ja ens ha fet saber que no hi haurá transferenca del aeroprt en aquesta legislatura.
On son els empresaris protestant, on son els polítics dimitint per les promeses cent vegades incomplertes.
Per que el criteri d'Aena ha d'estar per sobre del parer de tot Catalunya. Que tenen aquests funcionaris que manen per sobre de tots i de tothom i aqui tothom calla i aguanta.
Felicitats al Sr Zapatero que ens ho havia promès, al sr. Clos ministre patètic que es el titular de la questió, al sr Montilla depriment president que mai fa rès i al sr Nadal que segueix reclamant transferències per no rès
Per cert, tan sols un parell de petits apunts:
American Airlines obre ruta amb NY i van dos vols de Continental, un de Delta i els srs. d'Iberia encara diuen que no es rendible el vol BCN, NY.
Singapore Airlines amplia la ruta a frequencia diaria, el mateix president d'iberia va dir que els vols cap a Asia tampoc eren rendibles i finalment Aeromexico obre ruta cap a Mèxic, suposo que no calen comentaris.
Nois, hem de confiar en nosaltres mateixos i en els de fora que creuen mes en nosaltres que els de Madrid.
pena de polítics

divendres, 16 de novembre del 2007

trivial

Renoi, com es possible que hi hagi tanta incompetencia en aquest món. Alguns, pocs comparat en el que un podria pensar, han descobert que ara hi ha un Trivial de Catalunya.
Un, de ment oberta i positiva, creu que això hauria de ser un noticia positiva perque per primer cop hi ha un trivial en català i de Catalunya i això es bó per a tothom però no, aqui tots els que han participat al e-notícies hi posen cullarada.
En primer lloc resulta que es millor no tenir que un Trivial que tenir ne un en dos idiomes
Que hi digui "regió" en lloc "d'autonomía" també es negatiu tot i que sigui el criteri que Hasbro empra a tot el món. Tot i acceptant que sería mes purista lo d'autonomia no es ben cert que quan parlem de les regions europeas ningú no protesta si Catalunya es una regió Europea i es que tot depen de qui diu què.
En definitiva aqui seguim practicant aquell esport tradicional que consisteix en criticar per destruir i restar abans que sumar.
L'enveja forma part de la nostre manera de pensar i actuar.
Ho sento però em sap greu veure que la nostre societat es tan llepafils i curta de miras
quina pena

dijous, 15 de novembre del 2007

libia

El que havia de ser el "nostre gran viatge" a la fí ha estat el nostre gran "frustre".
Imagino que el 100% dels ciutadans de Catalunya i la resta del estat no s'han adonat però resulta que el diumenge, de forma unilateral i sense avis previ, el Gaddafi, alias el líder de Libia, va decidir canviar les regles per entrar al pais.
Tots els visitants tenen, tenim l'obligació de dur el passaport traduit al arab a mes del visat que tots evidentment portavem.
Però com no ho havien comunicat ni tan sols a l'embaixada tots els qui varem volar a Sebbah, ens varem trobar que no ens van deixar baixar de l'avió i varem tenir que tornar cap a París en una jornada de mes de 12 hores d'avió.
I nosaltres encara varem poder tornar, però 83 persones mes es varen quedar atrapats sense poder sortir.
Ningú sap si ha estat un "incident diplomatic" o una "boutade" del Gaddafi, la conseqüencia, es que ens hem quedat sense viatge com a minim de moment.
No hem passat por en cap moment tot i que ha estat força pesat per les hores d'avió, d'espera al aeroport de Sebbah i sobretot la frustrant tornada.
per cert cap mitjà de comunicació del pais ha fet esment de res del tema, visca l'informació
Tornarem perque estem convençuts que l'Akkakus es una zona increible del nostre mon i perque m'emprenya molt que algú ens impedeixi gaudir d'aquest nostre mon.
de moment i per compensar ho hem anat a La Rioja un parell de dies per oblidar les nostres penes visitant bodegues de la Rioja Alavesa.
ja us ho explicaré

dijous, 8 de novembre del 2007

reprimenda

avui un bon amic, "off line", m'ha recriminat la meva manca de disciplina en el us del meu blog. Aparentment si vull captar la vostre atenció he de ser mes regular en les meves entregues.
Bé, demano disculpes però us aviso que el meu blog seguirá sent anarquic nomes perque el meu blog es un reflexe de mi mateix i es viu, pateix els meus estats d'ànims i les meves "neures".
Si això em penalitza el nombre de lectors que hi farem tot i que veient el nombre de visites, si en perdo un mes em quedo mes sol que la una.
En qualsevol cas la setmana que ve no estaré amb vosaltres perque seré de viatge. ja us ho explicaré a la tornada

dimarts, 6 de novembre del 2007

les motos i el civisme

Suposo que gràcies a l'increment de trànsit que estem patint aquests darrers dias per raons mes que conegudes la gent es comporta de manera encara menys civilitzada, apurant la "jugada".
De totes les coses perilloses que passan n'hi ha una de molt perillosa, les motos avançant els cotxes parats per sobre la doble continua i fins i tot per els carrils del sentit contrari.
Si tu avances per el teu propi carril et pots trobar de cara amb una moto que no es mou fins al darrer moment o fins i tot et forcen a tu a moure't amb la possibilitat de que llavors toquis al cotxe del costat.
Si a mes els avises amb la bocina llavors encara es posen ximples i s'enacren com dien, i a tu que!!
Renoi, algun dia pot passar quelcom i llavors tot seran plors i dolor.
Potser no es un tema per el blog però m'ha semblat qu ho habis de dir
bon vespre

capita arenas

parlem de privilegis. cada dia de l'any hi ha al carrer Capitá Arenas un doble carril ocupat per cotxes aparcats en doble filera sense cap problema. Que hi fan? senzill esmortzar a un bar de la cantonada, qui els ho impedeix, ningú, ni la guardia urbana, ni la "grua", ningú.
En canvi, 100 metres mes avall, si pares al costat de l'acera, es a dir sense ocupar cap carril de circulació per comprar el diari al costat de Manel Girona, llavors apareixen les forces de l'ordre, disposades a retirar amb la grua, el infractor que gosa aparcar en un lloc prohibit.
Qui hi viu en aquest lloc que sigui tan greu aparcar al costat de l'acera o de qui es el famos bar que ningú no impedeix l'aparcament? ignoro les respostes però vull que aquest escrit serveixi de prova.
Si un dia la Guardia urbana em sanciona mentre compro el diari obviant tots els qui estan aparcats en doble filera i que si fan nosa, jo els posaré a ells una denuncia per prevaricació ( si aquesta es la paraula)

divendres, 26 d’octubre del 2007

tribunal constitucional

tinc una pregunta:
si el tribunal constitucional es, com tothom pot veure, una eina mes del poder polític, absolutament vinculat als partits polítics i molt allunyat del que hauria de ser el seu primer requisit, INDEPENDENCIA POLITICA, com es possible que aquest grupusce de persones tinuin el poder de jutjar, valorar i determinar el que es constitucionalment correcte, inclòs l'estatut de Catalunya.
Serà que a la fi això no es més que un altre putiferi que tenen montats els nostres polítics,
es que no h ha un pam de net????????

cotxe oficial

els nostres polítics tenen cotxe oficial, no fan cues (diuen que per motius de seguretat), no tenen probkems d'aparcament i poden parar en llocs prohibits, (avui mateix n'hi havia un a Diagonal/Enric Granados), poden esperar aparcats a sobre l'açera.
No hi estic d'acord i crec que els polìtics haurien de donar exemple i no prodigar se en serveis exclusius i privatius.
llegeixo a La Vanguardia la cart d'aquest motorista que es va plantar davant d'un cotxe oficial que anava a 150Km/h i avançava mentre que la resta feia cua. Segons sembla era el cotxe del Sr. Benach però ell no va sortir del cotxe ni es va identificar, ho va fer el xofer o el garda espatlles, si hagues estat en periode electoral segur que hagués ortir a saludar amb el seu millor somriure, hipocrites!!
definitivament els nostres polítics nomes pensen en nosaltres quan la seva poltrona está en perill
pena de vot

dimarts, 23 d’octubre del 2007

tinc un problema

gràcies a Rodalies ja tinc clar que no tornaré a votar als del PSC que callen com a covards el que no saben defensar com a polítics.
No votaré al PP que es qui, tampoc s'ha d'oblidar, es va "oblidar" de les nostres Rodalíes tots els anys que varen estar al capdavant del govern
No votaré ni a ERC ni IC perque tots dos estan tan calladets com poden per que no els esquitxin les mateixes Rodalies en lloc de plantar cara.
Finalment no votaré a CIU que, juntament amb el PP, també va ignorar que fer política es procurar per el benestar dels ciutadans i no del seu propi.
Així que no queden gaires opcions.
Tot i això ho tinc clar, ni que sigui voto en blanc i tan de bó que molts ho fem i així descobriran que els ciutadans som molt més que un paper cada 4 anys
Bona nit

saber dimitir

la ministra Alvarez es tot un compendi d'evolució en el seu llenguatge per tal de defugir la seva responsabilitat.a adaptant el seu discurs per fer que sempre siguib els altres els culpables, primer el PP, després els de CIU i segurament té raó pero tot això no treu que en els darrers 3 anys ella ha estat al capdavant i no ha sapigut redreçar res del que els altres han fet malament i ens ha enganyat despres de moltes promeses falses.
A la fí el Zapatero pagará car el haver mantingut aquest incompetent ministre per tal d'evitar acceptar el seu error.
per cert en aquest seguit de dimissions el sr Nadal, conseller que també va canviant el seu llenguatge dia a dia també pot dimitir si té una mica de dignitat.
Per cert totes aquestes responsabilitats que diuen que demanaran a les constructores perque no ho destinen a fer gratiuts tots els peatges d'accés a Barcelona perque tots, i sobretot els que hi pateixen cada dia, ens mereixem que algú ens retorni tot el menyspreu i temps i diners perduts en aquesta maleida historia

dissabte, 20 d’octubre del 2007

incompetents

a veure, si el AVE passa a dos metros del de rodalíes en aquest darrer tram dic jo que això ja se sabia no? Per tant si ja se sabía a que ve aquest conseller dient que ara toca parar rodalies "per seguretat". En el meu pais si hi hagues hagut un minim de PLANIFICACIÓ tot això ja estaria previst i per tant els autobusos que ara volen posar nomes serien una etapa mes ja prevista.
Però no, aqui res no està planificat i els polìtics segueixen jugant amb tots nosaltres. Sento la ministra, el Sr. Forlan i el conseller Nadal i penso que tots tres, com a minim haurien de dimitir si tinguessin un minim de dignitat.
En el mon de l'empresa tots ells estarien al carrer fa molt de temps.

divendres, 19 d’octubre del 2007

una de futbol i de periodistes

Si heu sentit o llegit les notices d'esport totes coincideixen en el mateix, els jugadors brasilers varen fer una farra despres del partit i fins i tot varen demanar preservatius, GRAN noticia oi??
Bé això es tot el que els nostres periodistes esportius son capaços de trobar i nosaltres que ho llegim.
Francament jo crec que els nostres periodistes haurien de ferun bon exercisi d'autocrítica i no buscar nomes el maleit titular, segur que amb un xic d'imaginació i recerca son capaços de trobar les verdaderes informacions

pena de politics i periodistes

De tot el programa nomes ens hem quedat amb la participació d'en Carod, El Duran i el LLamazares no varen existir i es que sino hi ha estridències no hi ha noticia o com a minim no hi ha titular.
He llegit avui una carta a La Vanguardia i nomes li puc donar la raó quan diu, pena de polítics. Viuen dels pobres d'esperit com la dona i el noi que varen interpelar al Carod i ell, va i cau en el seu propi parany.
Els nostres polìtics necessiten d'aquesta gent que s'exalta i no raona i es mou per principis bàsics i primaris.
Es clar que el nom de cadascú no es tradueix i aquells dos individus deuen dir Jorge Bush o Antonio Blair perque no saben idiomes, segons diuen pero no hauriem d'oblidar que aquí quan parlem del equip de futbol de Jerez diem Xerès per no esmentar ciutats com Kiiv etc.
Jo estimo la meva llengua i la cuidaré però evitaré caure en la dinámica dels que necessiten crear divisió i odi per alimentar els seus objectius

iberia i el sr. donaire, dues vergonyes

Resulta que el sr. donaire, president d'iberia, ens anuncia que al 2010 tindrem vols a América i això es un titular per els nostres diaris!!!. Així no podem anar bé. algu em pot dir de que serveix aquest anunci i quin grau de credibilitat ens mereix i perque els diaris li donen cobertura?
Segons aquest home tan qualificat, a Catalunya no hi ha prou empresaris ni empreses ni persones que hagin de viatjar cap a Asia. Renoi, li hauriem d'escriure una carteta tots aquells que anem a Frankfurt, París, Zurich, etc a buscar els vols cap a Hong Kong, Japó, Xina, etc.
Sort que hi gent com Singapore Airlines que ja té un avió que vola 4 cops per setmana a Singapur des de Barcelona i a mes el avió va plè. Deu anar plè de fantasmes oi sr donaire?
Jo seguiré volant amb totes les companyíes aeries menys Iberia

dilluns, 15 d’octubre del 2007

la fira de Frankfurt

Bé, ja s'ha acabat i com tothom en parla i hi diu la seva, jo també hi afegeixo el meu granet de sorra.
Primera conclusió: qualsevol acte o esdeveniment que incorpora als polítics, del color que sigui, queda directament afectat i polucionat i en cap cas beneficiat per la seva presència.
D'aquesta fira tothom recordará el discurs (brillant) d'en Quim Monzó, ningú no recordará el que ha dit el Montilla i ningú no sap si el ministre de cultura de l'estat i va anar o que hi va fer durant set díes el Carod Rovira.....
Per que tot el debat es va centrar, i hem passat mesos i mesos discutint, si nomes hi podien anar els escriptors de parla catalana i si els de parla castellana eren o no cultura catalana. Per mi es una pura i dura questió política i seguim fent els que els Catalans fem millor que ningú, xerrar, xerrar, omplir nos la boca i després no fer res de debò i real.
Jo particularment llegeixo sense cap problema en les dues llenguas. Normalment pregunto a la llibretera quina versió es millor en funció de la traducció. Lamento profundament que a Frankfurt no hi fossin els autors que escriuen en castellà, primer perque autors com l'Eduardo Mendoza m'agraden tan o mes que d'altres que escriuen en català. Segon perque a mi les exclusions no m'agraden, m'agrada mes sumar que restar, suposo que es una questió de principis, i tercer perque no m'agrada que permanentment poltitzem el que nomes hauria de ser una questió cultural.
Finalment crec que hem perdut un altre ocasió de sumar i construir i fer de la nostre cultura un element aglutinador i positivista.
llàstima

diumenge, 14 d’octubre del 2007

un troç de drap

mai havia tingut tans comentaris al meu blog i tot per un troç de drap. Renoi ja ho deia jo que les banderes eran i son un instrument malèfic.
Jo segueixo creient les banderes son simbols creats per tal de movilitzar els homes en defensa d'uns interessos no sempre gaire etics.
M'hes igual si la bandera es diu estanquera o cuatribarrada o senyera o union jack o el que sigui. Totes les banderes que has esmentat han estat normalment eines de guerra, com les dels romans o els xinesos i l'esglèsia també n'ha prodigat el seu us.
Be, jo torno a lo meu. La gent es el que compta sigui d'on sigui i em sembla que a la majoria no ens treu el son.

divendres, 12 d’octubre del 2007

banderes i religions

Vaig llegir un dia que banderes i religions son els pitjors dels nostres enemics. una primera lectura em va deixar dubtós. ara cada cop mes crec que aquesta afirmació es tan dolorosa com veritat, nomes faria un matiç força important per a mi: banderes i esglesies son els pitjors dels nostres enemics.
avui no parlaré de esglèsies però si ens fixem com els politics i no nomes politics usen les banderes per aixecar els espertits mes adormits un pot tremolar del que poden arribar a fer.
una bandera nomes es un troç de drap amb coloraines i la meva bandera no sera mai la que d'altres volen que sigui.
cada cop m'agrada menys agermanar me amb una o altre bandera quan penso en el us que d'elles es fa.
la majoria dels politics les utilitzen com a eix vertebrador de les seves demandes i, cosa curios, tots semblen ser els propietaris i maxims defensors però nomes amb la boca i fent qe els mes aixelabrats vagin davant amb el famos troç de drap i ull que parlo de TOTES les banderes no nomes la que avui oneja a la capital de l'estat.
jo soc d'aqui, de la meva terra i els meus germans son gent de tot el mon independenment d'on siguin.
per cert, heu vist al desfile quanta gent no nascuda a Espanya que portava l'uniforme, on son tots els suposats espanyols que s'omplen la boca de pais, perque hem de "fitxar" gent que ni son ni se senten espanyols sino es per el sou que no tenen a casa

diumenge, 7 d’octubre del 2007

sagas o nissagues

espero no haver fet cap falta amb el títol però anem per feina.
llegeixo que el sr. Oriol Pujol es ara un dels que estan en primera linia a convergencia i m'atreveixo a pensar si es en el carrec per qui es o per mèrits propis (jo no ho sé no el conèc). Després penso en el Sr. Carod i el seu germà, també ben "col·locat", per mèrits propis ??. Després penso en el sr. Nadal, conseller i el seu germá, també amb un alt càrrec a la Generalitat.
Son moltes casualitats o es que només algunes famìlies tenen els gens necessaris per liderar les nacions.
Jo que soc dels qui critica les monarquies i el seu caràcter hereditari em sento sorprès de que els nostres politics no es donin per "assabentats" en aquesta peculiar questió.
la questió hereditaria en una empresa pot ser discutible però si mes no el risc i les consequencies afecten fonamentalment l'empresa i els seus resultats però en política em sembla frìvol e injustificat

dimecres, 3 d’octubre del 2007

aeroport del prat

francament sembla mentida com tots els politics es foten literalment de tota la població. La assignació de la nova terminal no ha esta res mes que la escenificació d'un muntatge per justificar la perpetuació d'Iberia.
diu el sr. Montilla, la sordina del govern de Madrid, que Iberia representa el 36% dels vols però no diu que Iberia ja no vola des de Barcelona exceptuat el pont aeri i Londres practicament. No diu que el pont aeri el vol per alimentar la famosa T-4 de passatgers per els seus vols realment intercontinentals. No diu que Iberia es una linea en fase de regressió i a punt de ser venuda. No diu que Iberia es una companyia amb una imatge patètica per el seu nivell de servei comparada amb la resta de lineas europeas. No diu que Iberia, a traves del seu president, encara deia aquest any que els vols intercontinentals no son rendibles a BCN, com ara el de Nova York
Aena i el sr Montilla diuen que volen afavorir els vols intercontinentals però ignoren que Sky team es el grup que mes vols intercontinentals té a BCN (Delta, Continental). One World no en te cap.
Pero bé. ningú protesta i aquell govern que se suposa que ens representa calla i diu que amen.
Aprofito per recordar que tampoc es parla de la gestió compartida.
En definitiva nomes som uns ploramiques, cridem molt per no res i ens conformem amb el que ens donen
un altre ocasió perduda

dijous, 30 d’agost del 2007

aeroport del prat

avui fa 16 dies que varem tornar de vacances i encara ningu de Flightcare, l'empresa encarregada del nostre equipatge, encara no es ha dit res i quan dic res significa que ni tan sols s'han dignat trucar nos per dir nos que no tenen ni idea d'on es el nostre equipatge.
Varem arribar via Frankfurt a primera hora del mati. El nostre equipatge, 5 maletes, no va arribar. Varem fer la pertinent reclamació a Flightcare, responsable dels equipatges de Lufthansa i ja esta, aqui s'acaba tot. Una setmana despres vaig trucar al 902 que m'havien donat i em varen dir que "creian" que el meu equipatge encara era a Frankfort i que per tal d'ajudar los els havia de facilitar una llista amb tot el contingut i valor de cadascuna de les 5 maletes. Jo vag demanar com podia saber el valor de cada peça o tan sols el contingut de cada maleta i com els podia ajudar sino sabien on era i tenint en compte que el meu equipatge esta clarament identificat exteriorment. Si compto que son 5 maletes per un viatge de 4 persones 20 dies, facilment el valor del o perdut el podem xifrar nomes en maletes prop de 800€ i l'equipatge, sense comptar els records i tot allò que no es pot valorar aprox no menys de 2.000€ mes. 16 dies i cap trucada i això en diuen servei.
Podría fer una reclamació i una denuncia i demandar los sense dir res mes però no ho faré perque preferixo denunciar publicament la tremenda incompetencia del servei d'equipatges del aeroport de Barcelona, i consti que no parlo de les poques persones que hi treballen però que no disposen ni dels mitjans ni recursos per poder fer la seva feina.
La part que els de Flightcare no saben es que a la tarda del mateix dia, la meva filla i jo varem tornar al aeroport. amb la nostre denuncia a la mà vàrem passar com si qualsevol cosa, ningú ens va impedir de ferho, varem passar el control de seguretat i varem tornar cap a la sala de recollida d'equipatge de la terminal A. Varem passejar per les diferents cintes on hi havia tot de maletes deixades de la ma de Déu. Allà varem tenir la sort de veure que un nou vol de Lufthansa acabava d'arribar de Frankfurt i allà estaven les nostres maletes. Senzillament les varem agafar, marxar i ja está.
Ningú estava a la cinta esperant recollir els equipatges que ningú reclama,
ningú recollia els equipatges de le scintes ja aturades,
ningú no va verificar que el equipatge que agafavem fos nostre
ningu no ens va controlar a la sortida.
A la majoria d'aeroports bons hi ha un control visual dels comprovants d'equipatge.
De la mateixa manera que jo vaig agafar el meu equipatge qualsevol ho podia haver fet sense cap problema i de fet si tantes maletes s'han perdut potser resulta que algú n'esta treient profit..
Incompetencia, impunitat perque al cap i la fi encara que no facin malament no passa res. Les autoritats del aeroport no hi posan cap mena de solució, la gent d'Aena presumeixen de gran eficacia i la sra ministra diu que tot va bé.
I es que en aquest pais sembla que els consumidors nomes tenim dret a aguantar.
amen