una nena peruana

Una nena Peruana de la selva Amazònica es el meu homenatge al 2010.

Hi vàrem ser aquest estiu i quan la vaig trobar, mig amagada, la seva mirada em va enamorar. Crec que ella representa el futur, indefensa, innocent, desvalguda davant l'immensitat del que  haurà de fer front en un futur immediat. 

Però també representa l'esperança en un mon millor, l'il.lusió perquè el any vinent sigui millor que el passat, i la confiança perquè el seu mon, el seu entorn li donin les eines per tirar endavant.

Aquest blog també va estar a punt de desaparèixer i ara, en canvi, es una eina que m'ajuda a aprendre a escriure tot dient el que penso.

Primer creia que ho feia per emular un amic, després per protestar de totes les injustícies i maleses que veig en el dia a dia. Ara veig que ho faig perquè soc capaç de pensar, raonar, expressar la meva opinió i això vol dir que, encara que no sembli, també crec en un mon millor.

Així que mirem el futur amb optimisme, visca la vida, visca el futur.

Bon Nadal

Normalment no soc jo qui utilitza aquest blog però el Jordi i jo hem considerat que avui jo també puc aprofitar per saludar.
Linus, Nitus, Maciá, LLamp, Lasky, Max, Pixel, LLuna, tots els qui juguem per Can Matas o per Can Borrell, els qui no recordo el nom però soc capaç de reconèixer per l'olfacte a cada cantonada i sobretot per tots aquells que no tenen la sort de una casa o una família, com jo, i que malviuen abandonats al ras o a las gosseres.
Un record per tots vosaltres en aquests dies tan freds.
Que tots us retrobeu amb la vostre familia.
Ens retrobem tot pixant en alguna cantonada, bon any
Fibi (la de la foto)

2009

Ha estat un any llarg i difícil per molta gent. Un any que segurament molts voldrien oblidar o deixar enrere lo abans possible.

Jo no em puc queixar, la família tota be, els meus, tots be, els amics també, la Fibi també.

La feina, hem sobreviscut amb molta dignitat. Trenta famílies que tiren endavant amb l'esforç conjunt de tots plegats.

Hem patit i ens ha costat molt però també ha estat un any ple de grans coses molt bones per la nostre família.

Nomes puc donar les gràcies i pregar perquè les coses millorin per tots aquells que estan mancats d'allò que nosaltres podem gaudir, que la pau i la felicitat s'imposin sobre la guerra i els odis.

Que poguem retrobar nos amb els nostres amics i familiars i gaudim de tot allò que ara ignorem encara que ho tinguem davant dels nassos i no som capaços de veure ho.

Que tots els qui podem ajudem als qui ho necessitin, que el mon sigui mes humà.

Que passeu un bon Nadal i un feliç 2010

toros si, toros no??

Després d'un sopar amb peus de porc boníssims era lògic que els ànims s'anessin escalfant i així va ser en el grup d'amics que varem sopar plegats.

La qüestió era una barreja de dues discussions en una, degut a un plantejament erroni del nostre Parlament.
Hi ha uns senyors que, amb molt de criteri, estan contra la violència, i uns altres estan a favor de las corridas de toros. Després hi ha uns senyors que volen qualsevol enfrontament amb els de la resta de l'Estat i viceversa i els toros son un molt bon tema de discussió.
Els segons per a mi no mereixen la meva atenció, senzillament volen el conflicte perquè sinò no son capaços de sumar vots perquè projecte no en tenen, oi?
Si la discussió es contra la violència llavors es quan jo crec que hi ha un plantejament incorrecte o insuficient o interessat.
Si estem en contra del patiment dels animals jo hi votaré donant suport però la pregunta es, per que no estem en contra de la violència i punt?
Per que no diem clarament que també estem en contra de la boxe, en contra de qualsevol patiment innecessari dels animals, incloses les festes com els correbous i/o qualsevol altre?
Per que ignorem que a las gosseres de Barcelona capital els animals pateixen unes condicions vergonyoses, ignorem que els animals com ara els porcs o pollastres tenen un patiment permanent els dies o mesos que triguen a ser sacrificats?
Per que no parlem de la caça? no es cruel la mort gratuïta d'un ser lliure senzillament per tenir un trofeu?

No parlo del sacrifici en sí sinò de les seves condicions de vida si així es poden considerar.
Per que nomes parlem de toros? per desconeixement? per manca de criteri? per que?
La hipocresia es present en la nostre societat quasi tan com la violència.
En qualsevol cas m'agradarà veure, quan comenci el debat parlamentari si també parlaran sobre tot de la violència com a plaer en la nostre societat on la boxe crec es el màxim exponent.
Bona setmana

referendum 2

No m'agrada tenir la raó en aquest cas però esta escrit ahir al meu blog el que havia de passar i ni tan sols 24 hores han fet falta perquè el nostre estil peculiar surti a la palestra.

Individualisme, defuig de la responsabilitat, egoisme, interessos privats sempre per sobre dels públics, enveja, etc....

Crec que la majoria dels polítics s'han tret un pes de sobre per el resultat no tan evident com molts pensaven (o temien). 

Com sempre els uns acusen als altres, ningú no es responsable, altres diuen que no era el moment adequat (nomes ho serà quan ells ho diguin) i fins i tot ja s'han tirat els plats al cap els organitzadors d'Osona i els d'Arenys.

En definitiva una imatge patètica dels nostres dirigents que demostren un cop mes que no es mereixen el nostre vot.

Em quedo amb un parell de coses:

1) Les paraules del sr. Montilla dient que el referèndum no es representatiu i que es a les urnes on el vot es útil. Li agafo la paraula i a tots us ho recordaré quan arribi el moment d'anar a votar l'any que ve. Si no els volem NO els votem.

2)  Els polítics han fet tot el que han pogut perquè el referèndum no funcioni i ho han aconseguit, amb lo que s'ha demostrat que la nostre democràcia ho es a mitges, perquè el poble no es sobirà i depèn de la manipulació prèvia dels polítics per tal de poder votar una cosa o un altre.

3) Cada cop estic mes convençut menys banderes, menys religions i menys polítics, serà que m'estic convertint en un anarquista?????? o potser un home assenyat

Bon vespre 

referendum

Ahir, desprès d'un mal partit del Barça, un mol bon sopar al Sushi Buigas varem fruir, amb uns bons amics, d'una tertúlia o sobretaula al voltant d'unes "herbetes".

Al final, després de criticar a uns i altres, de repassar la majoria de temes habituals, la cosa va anar a parar a la qüestió del referèndum per l'independència i aquí ens ho varem passar força be encara que no estic segur que les possibles conclusions de la vetllada siguin gaire estimulants.

Suposo que cadascú de nosaltres es va quedar amb les seves pròpies conclusions però les meves no m'agraden.

En primer lloc que cada cop crec mes fermament que banderes i religions no serveixen per ajuntar pobles, per construir un mon millor sinó, ans al contrari per dividir i construir murs cada cop mes alts entre nosaltres.

En segon lloc, nosaltres, els Catalans som un poble que, en la meva opinió, no es capaç d'aglutinar voluntats i te una desafortunada tendència a l'individualisme que, a lo llarg de l'historia, ens ha dut al que som ara, un poble amb problemes d'integració en l'actual mapa polític, amb permanents tensions culturals, econòmiques.

Amb tota franquesa desitjo de tot cor que aquest gest, en forma de referèndum, pugui significar, com deia el meu amic, un abans i un després, en un futur diferent i esperançador sense necessitat de conflictes dialèctics o d'altre tipus.

Bon referèndum!!!

questió de justícia

El divendres vaig tenir que anar per primer cop (i darrer espero) a la anomenada Ciutat de la Justícia. Actuaba com a testimoni en un cas de pirateria industrial. Em varen citar a les 9h45 amb l'amenaça escrita de que si no hi anava pagaria multa de 500€. Jo, puntual vaig arribar abans per que hi havia dubtes d'on tenia que declarar.

Una funcionària extremadament cordial em va ajudar, acompanyar i instruir per tal de fer el que havia de fer (es tractava d'una intervenció per videoconferència). Agradable ella, em va fer saber que hi havia citacions per aquell judici, de tres jutjats diferents, en una acció descoordinada per part del jutjat de Madrid que era on es feia el judici.

Varen aparèixer dos testimonis mes i allà ens varem quedar.

A les 10h00 "va començar" el judici. A les 10h45 ningú no ens havia dit res fins que va tornar a  aparèixer la senyoreta i ens va comunicar que el judici s'havia sospès.....

Motiu, l'acusat (es a dir el presumpte delinqüent) no s'havia presentat. Si senyor, el home que era objecte del judici no hi era i per tant es suspèn el judici. Conseqüència? si he de creure al advocat que teia al costat, cap ni una, el declaren en "busca y captura" i ja està.

I ja està perquè el home se sap que viu a Itàlia i pota anar i venir sense cap problema i es força difícil que ningú detecti la seva arribada. Es a dir que aquí acab l'acció de la JUSTÍCIA.

Justícia que em castiga a mi, testimoni amb 500€ si no hi vaig i ho tenen fàcil perquè saben on visc i en canvia al presumpte delinqüent no nomes es mes que possible hagi fet un delicte sinó que a més a ell no li passa rès, justícia????????

Llegeixo al diari que un delinqüent, en aquest cas ja declarat, que ha comes un centenar de robatoris al Corte Inglés, l'agafen "in fraganti" altre cop i el detenen perquè l'havien condemnat a no acostar se a menys de 1.00metres del CI. Que li va passar?, dons que el varen deixar en llibertat perquè, com no li havien pogut entregar la sentència, el home no "sabia" que era culpable i per tant no el podien detenir per el delicte ja sentenciat..............JUSTÍCIA???

Un jutge determina que a un home que ha confessat un delicte no cal posar lo a la presó i un altre determina que a uns que encara son presumptes se'ls ha de tancar i sense fiança......Un dels dos deu ser just però quin????

Qui determina la correcció d'un jutge i "fiscalitza" la seva actuació ??

Som conscients que com a mínim als polítics els podem "canviar" cada quatre anys però als jutges estan allà i no se'ls pot tocar, criticar i en canvi ells tenen un poder total sobre nosaltres???

A mi tot d'una descobreixo que em fa por veure quan de poder es concentra en un sol individu i en un sistema burocràtic elefantíac que impedeix una actuació ràpida i eficient.

ONG

En primer lloc vull donar el meu suport als familiars dels tres cooperants segrestats a Mauritània. No tenen cap culpa de res i ara pateixen una situació absolutament incoherent.

Dit això, voldria fer alguns comentaris.

Cooperació i cooperació poden semblar el mateix però no ser el mateix en aquest mon de la solidaritat. Cal, quan es va a ajudar algú, fer ho com si fossin el pla Marshall?

30 camions, mes de 40 persones, la majoria funcionaris o càrrecs públics i amb la presència constant de l'Ajuntament de Barcelona.

Quan penso en el que costa recollir 1.000€ per ajudar als qui ho necessiten, aquí o allà, em fa una certa recança pensar quan ha costat aquesta caravana.

Jo conec una "mica" el mon de la cooperació i he estat algun cop en països usuaris de la cooperació, i els qui volem ajudar, normalment, ens trobem amb traves i mes traves i poca, molt poca cooperació de part de las autoritats (i parlo amb coneixement de causa) i en canvi d'altres disposen d'una autopista de facilitats.........

Fa falta fer ostentació de l'ajuda que donen?, no seria molt millor fer ho sense bombos  platerets i respectar que el mal dels altres no ha de servir per fer publicitat.

N'hi ha moltes d'ONG's que treballen en la discreció i el servei als altres.

No crec en la auto complaença quan es tracta d'ajudar.

Menys publicitat que a la fi no haurà reportat res de bo.

Ara, en qualsevol cas, el que toca es salvar als cooperants però després, fora bo revisar els models de cooperació.

In the loop

Hi ha pel.lícules i pel·lícules i aquesta es una que no us heu de perdre.

Es com una fotografia perfecte dels nostres polítics amb tots els seus defectes i realitats.

No es desaprofita res i lo únic que sap greu es pensar que tot això passa al nostre pais, al nostre món i no hi podem fer res aparentment.

Aprofiteu que ara es als cinemes, no m'extranayaría que els nostres pro homes ofesos la prohibissin.

El ministre Anglès no te desperdici i com es fa la "p....." un lío es un prodigi de la dialèctica política

contrabandistes de la llibertad

Assumpte Montellà n'és l'autora. No es una novel.la, es més aviat un recordatori perquè la gent no oblidem a uns pocs homes que varen ajudar ne molts durant la Segona Guerra Mundial.
La majoria eren fugitius de la Guerra civil Espanyola que es varen establir als Pirineus perquè no tenien on deixar se caure. Primer feien de contrabandistes perquè en aquella fase no podien treballar de manera legal i el contraban era rendible. Coneixien les muntanyes i els passos, coneixien els perills de la neu i la nit però sabien conviure en aquest entorn. 
Milers de persones, jueus, aviadors britànics, francesos fugitius del Govern de Pétain i molts d'altres varen poder fugir de la França ocupada a una Espanya, primera etapa per un viatge a l'altre banda de l'Atlàntic.
Son només testimonis senzills recollits amb cura per l'Assumpte Montellà.
us ho recomano

Sr. Treserras i l'arxiu Centelles

La prepotència dels nostres polítics els dur a pensar que ells sempre estan en possessió de la veritat per sobre de la resta de la gent, gent com ara nosaltres.

Aquest cop no obstant, un parell d'individus han posat al seu lloc a un conseller en viu i en directe. Mentre el conseller Sr. Tresserras anava dient només la seva versió davant dels mitjans per tal de justificar l'injustificable, el directe de Catalunya Radio l'ha deixat sense una paraula i es que, com diu el meu pare, abans s'agafa a un mentider que un coix....

Ara el sr Treserras acusa de deslleialtat al Ministerio de Cultura perquè ja no te a qui atacar però, i la Conselleria actuava de comú acord amb el Ministerio o anava a la seva com els altres. Imagino que si el sr Tresserras hagues informat de les seves intencions els del Ministerio s'haguessin vist en l'obligació de informar també.

Curiós que els germans Centelles hagin ratificat davant dels mitjans que NO vendran a la Generalitat mentre hi hagi aquest Govern i aquest Conseller.............

Crec que ara tots els Catalans sabem lo bo que es el Sr. Treserras negociant.

Ara ja nomes falta que el Sr. Treserras, que tanta dignitat reclama als altres, tingui la dignitat de dimitir ja que no es capaç d'aconseguir que, un dels considerats mes importants patrimonis de Catalunya, hagi preferit anar a Madrid en lloc de quedar-se aquí.

 

de fora vingueren......

Sap greu que hagin de ser els de fora qui ens donin lliçons però això de parlar clar i alt en un "foro" on hi ha els que mai escolten no està a l'abast de molts de nosaltres.

Així que benvingut sigui el consell donat per el Sr. Muir, DG de Seat davant del Sr. Montilla i altres amics.
"No saben venderse. Dejen de enviar aceitunas a Italia para que luego los italianos vendan el aceite como el mejor del mundo. Salgan a vender su vino. No dejen que se considere el jamón de Parma como el mejor del mundo. Tienen las mejores playas pero no los mejores hoteles. Tienen tiendas muy bonitas pero el mundo piensa que Zara y Mango son italianas ....salgan a vender España ( en el nostre cas Catalunya també) por el mundo".

Clar, concís no hi sobra ni una coma. En som uns quants que fa mooooooooolt de temps que ho proclamem als quatre vents i a qui ens vulgui escoltar però, es clar, aquí al nostre País , com som els millors del món, ens esperem que vinguin.

A mi em recorda molt a aquells venedors que no tenen ni idea de vendre i esperen que els vinguin a comprar i si algú ho fa diuen: que bó que soc, però quan toca VENDRE, en majúscules, llavors ja no serveixen per res i la culpa passa a ser del producte....

bon vespre

riure es sa

Diuen que riure es una de les millors teràpies per millorar la nostre salut. Avui una bona amiga m'ha passat un enllaç que val molts Gelocatils o molts Ibuprofenos.
si cliqueu aqui podreu aprendre que riure es  bona cosa.
No calen mes paraules, gràcies amiga i que rieu de gust

respiració

Sabeu respirar? teniu idea de lo malament que respirem i no en som conscients? Us heu parat a pensar que la respiració es l'única activitat del cos humà que es fa de manera automàtica i absolutament inconscient la majoria del temps durant tota la nostre vida sense parar?

Aprendre a  respirar es la primera de les coses que un ha de fer si vol millorar la seva salut de manera immediata i facilita la millora de la capacitat de concentració i rendiment psíquic.

Apreneu a respirar per el nas i a fer respiració conscient, controlar els temps de d'inspiració i expiració, a netejar els narius, i a alternar la respiració conscient amb la respiració inconscient.

I com diuen que una imatge val mes que mil paraules, us adjunto un link força descriptiu

http://www.youtube.com/watch?v=wctysO5Y5hM
Que tingueu una bona respiració!!

tardor a Sant Cugat

Jo, que soc de Barcelona de tota la vida, he d'admetre que vaig "renegar" de la meva ciutat per anar a viure a Sant Cugat ja fa set anys i he anat descobrint, poc a poc, el que significa viure fora de la ciutat. 

Evidentment ja no es pot dir que Sant Cugat sigui un poble perquè no ho es, però té una mida que ens permet, als qui hi vivim, de poder estar a la muntanya, al bosc, en pocs minuts de caminada.

Aquí, ara, a la tardor, gaudim d'una cosa que a Barcelona ja no es "disfruta", la caiguda de les fulles.

Pots passejar per carrers i camins coberts de fulles amb totes les tonalitats de grocs, marrons, vermells, gaudir de la tardor en el seu màxim esplendor i respirar un aire diferent, fresc que no fret, net de contaminació.
Pots estar lluny de tothom tot i estar aprop, pots passejar, respirar i fins i tot pensar mentre la teva gossa corre davant i darrera.
Mentre a Barcelona només reconeixes la tardor per els aparadors aqui son els arbres els qui t'expliquen a quina època del any som.
Tan lluny i tan a prop, us ho recomano, sortiu de Barcelona i conegueu Collserola i les muntanyes que teniu al voltant, hi ha molt mes que formigó, asfalt i ciment en aquesta vida....

Sr Carod

En el mon de l'empresa tenim una costum que es la de medir els resultats de les accions que hem fet per tal de medir si les despeses que han significat estan justificades o no.

Avui he llegit al diari els 34 viatges que el Sr. Carod ha fet en tant que membre del nostre Govern. Hi ha destinacions exòtiques com India i curioses com unes tribus centroamericanes.

Jo, com a ciutadà que paga impostos, estaria tranquil si algú del Govern fos capaç d'explicar nos quin ha estat el rendiment d'aquests viatges.

Puc confiar en que la despesa no ha estat només el caprici viatger del Sr. Carod? Puc creure que algun funcionari diligent em podrá contestar el meu blog i justificar el que em temo es injustificable.

A la meva petita empresa les despeses en viatges es miren amb lupa i ningú es passa.

Amb els cent i pico mil euros gastats en el viatge a Japó del Sr Carod jo en tinc per el pressopost de 2 anys en viatges i som 10 viatjant, inclouent viatges a EEUU, Hong Kong, Alemania, Regne Unit, Italia, França...ah, i Japó també.

A la Casa Gran, grans despeses o com diria el Sr. Benach, com ens posem per  mil punyeters euros!!.

Renoi, amb el que ens costa als no polítics guanyar aquests punyeters mil euros, em posa a cent veure com ells si que poden i a sobre volen donar lliçons.

nous negocis

Jo no he llegit però tinc entès que la llista Forbes inclou per primer cop un mafiós Mexicà en una posició superior a la de la majoria de dirigents Europeus i es queden tan amples.

Sembla clar que la nostre societat, de la ma dels mitjans de comunicació i altres "grups" de difícil denominació s'està fent una crosta cada cop més gruixuda que li permet acceptar coses senzillament inacceptables.

Només alguns exemples:

- la producció d'opi per països com ara Afganistán que son el nucli primigeni per un dels sectors industrials més importants del mon: la droga

- las anomenades "maquilas" o centres de treball esclavitzat si ho volem anomenar per el seu nom

- el segrest de persones o, tal i com ara es posa de moda; el segrest de vaixells per aparents "pirates", mers instruments d'una industria floreixen t i que no sabem quants pro homes amaga darrera.

- el tràfic d'armes, negoci bàsic que s'alimenta de la mort de milions de persones any rere any a qualsevol lloc del món, mentre no sigui a casa nostre.

Suposo que aquesta llista potser infinita.

En definitiva jo em resisteixo a pensar que la banalització del crim es, en si mateixa, una justificació.

Si puc, seguiré creient que nosaltres som, i en les nostres mans está que, poc a poc, recuperem el seny, si es que en algun moment l'hem tingut

Sr Rajoy

Tengo por costumbre escribir mi blog en catalán porque es mi lengua  materna y vehicular pero, en la secreta esperanza de que Ud pudiese leer mi blog al estar dirigido a Ud. ,me he permitido hacerlo en castellano y así facilitarle su lectura.

No quiero adoctrinar a nadie pero creo que es una mala praxis justificar los propios errores diciendo que el otro también lo ha hecho mal.

Hay un dicho castellano que dice algo así como "mal de muchos consuelo de tontos".

No podemos enfocar el futuro ni planificar con la eterna cantinela de que los anteriores también se equivocaron, o pecaron o malversaron porque, si así lo hacemos, todo estará permitido puesto que siempre habrá, en el pasado remoto o cercano, un mal ejemplo de un competidor que puede justificar cualquier futura actuación nuestra.

Si el Sr. Camps ha perdido los papeles hace tiempo y sus múltiples intervenciones públicas ya no se pueden tapar ni con una manta, Ud. no puede salir en su defensa y justificarle alegando que el Rey y el Sr. Pujol han hecho algo parecido. En primer lugar porque lo que está haciendo es poner a los tres al mismo nivel lo cual no deja de ser arriesgado si Ud. es monárquico.

En segundo lugar porque eso es una aceptación implícita de que el hecho está mal y solo encuentra justificación en que alguien YA lo hizo antes.

Acaso no le recuerda esto aquello de los niños en la escuela que justifican cualquier "trapalleria" alegando que el otro tambien lo ha hecho.

Acaso el delito, si lo hacen otros, ya es un atenuante para que lo haga yo?, no señor y Ud. lo debe saber.

Alguien me explicó un día que el mejor sistema de corregir una anomalía es analizar la causa y buscar en uno mismo si el error es nuestro.

Si es así aceptarlo dignifica pero sobretodo abre la puerta a una fácil solución. Negarlo es enquistar el error.

No sé que pensaran los Valencianos pero ver a su presidente paseando en un Ferrari ,como BenHur en el circo de la mano de su inseparable Rita, no creo que sea de lo más edificante sino que denota lo que algunos llaman un "talante".

Atentamente

la llum del matí

L'altre dia vaig agafar l'AVE per anar a Madrid a les 6h30 del matí. Era de nit quan vaig arribar a l'estació i era de nit quan varem sortir de Barcelona. 

El tren era quasi be ple i la majoria llegia el diari, treballava amb el seu ordinador, xerrava amb el seu company, esmorzava, mirava la pel·lícula o senzillament dormia. 
Jo també formava part d'aquest grup fins que, poc a poc, el dia es va començar a aixecar i vaig descobrir el paisatge del camp amb la llum de la matinada.
No se si recordeu com es la llum de la matinada sense llum artificial, sense fanals, sense cotxes, només amb alguna casa de tant en tant.
Em vaig sentir revifar en veure aquella llum increïble en uns turons àrids, en una naturalesa difícil i aspre. Només alguns molins de vent en moviment em recordaven que som en ple segle XXI.
No us fa falta agafar l'AVE per poder gaudir d'aquesta llum però si que us heu de llevar d'hora.
Us ho recomano

ioga 2

Un dels meus amics lectors, amic perquè ja ho era i lector perquè te mes paciència que un sant em va recordar que aguantar massa temps en una mateixa posició no es bo.

Avui podeu veure la postura de l'arbre.

Ni es fàcil ni difícil, senzillament requereix pràctica, paciència i concentració.

No es la primera posició que heu de posar en pràctica però es menys difícil del que sembla.

Un cop la saps fer descobreixes que amb concentració som capaços de obviar un equilibri aparentment inestable i obtenir un grau d'equilibri en un mateix força important.

En un temps on l'entorn només genera desànim i mal humor, he descobert que cuidar el propi cos i la ment es el millor que puc fer apart de seguir treballant.

Abans de dir que això no fa per a mi, us recomano un petit exercici:

- Quants anys tinc

- Quants anys puc esperar que em queden

- Estic convençut de que he aprofitat els anys viscuts o tinc el sentiment d'haver desaprofitat molt de temps

- Feu una llista del que voldrieu fer abans de morir

- Creieu que tindreu temps de fer ho tot?

- Us trobeu be de salut?

- Feu exercisi regularment?

- Creieu que algú us "donará" salut quan aquesta us manqui?

Si les respostes a aquestes preguntes son les que jo em puc imaginar ja es hora de que comenceu a dedicar una mica de temps a vosaltres mateixos.

Aquest es un consell d'amic.

la selecció Catalana

Em sembla que mai, en l'historia de la selecció Catalana, s'han reunit tants periodistes al voltant se. Però no ens enganyem, la noticia no ha estat la selecció Catalana sinó que un senyor que mai no s'ha dignat parlar en Català i mai no ha buscat cap integració personal es qui es fa càrrec de la selecció.

A partir d'ara seguirem sense tenir un equip reconegut però tindrem un entrenador Holandes.

Això si, el president del Parlament hi era a la presentació, així com el president del Barça i altres inclits personatges del nostre País.  Cap d'ells hi va ser quan l'entrenador escollit era el Pichi Alonso o en Caparrós, conclusió, lo important no es l'equip sino l'entrenador................. 

Tot s'hi val si el personatge forma part del "cercle virtuós", ah! i els mitjans no hi troben cap pega.

Ja ho sabeu, tot depen del color del "cristal con que se mira"

Sr. Laporta

Sr. Laporta, com a soci del FC Barcelona, suposo que tinc el mateix dret a opinar tal i com vostè barrejant naps i cols amb tota l'intenció del mon per tal d'aprofitar el càrec institucional que té al FC Barcelona.
La llibertat d'expressió es un dret inalienable i per tant jo no puc impedir que vostè digui que la detenció del sr Prenafeta o el sr. Alavedra es un atentat contra Catalunya i no ho faré.
Com a ciutadá de Catalunya puc opinar que em sembla una bajenada perquè tant si son innocents com culpables, això no te res a veure amb Catalunya, es la meva opinió tan respectable com la seva.
Com a soci del Barça també puc dir que vostè está fent us i abús del seu càrrec i vostè ha degradat l'imatge d'un club que, gràcies a Déu, s'alliberarà de vostè en uns pocs mesos.
Per cert, com advocat que diu que es em podria recordar com es diu quan una persona, fent us del seu càrrec públic, aprofita per treure un benefici particular i fins i tot perjudica la empresa a la qual representa??

llistes obertes

Fa uns díes demanava als polítics que, per regenerar el prestigi de la seva classe tal i com diuen, proposessin la creació de llistes obertes.

Abans de començar ja ens han deixat clar que no están disposats a ceidir els seus privilegis i el seu subconcient els traeix.

El Sr Mas, al Parlament se li escapà algo així com que "els ciutadans es pensin que trian el seu representant" i després el Sr. Montilla deia directament que NO a les llistes obertes i, evidentment ja ho han pactat.

Com que els ciutadans som estúpits ara ens dirán que triem el representant del barri o algo així mentre ells es blindan a si mateixos.

Això no es democracia, es una autocracia o algo pitjor.

Senyors, jo aniré a votar, com es el meu deure i dret però votaré en blanc per demostrar el meu rebutg a aquesta imposició.

 

càrrecs

Tinc força important per a mí. Soc el director de la meva petita empresa i us asseguro que faig mes hores qu'un rellotge per poder fer la feina raonablement be, sense masses errades importants. Aquest any fins i tot he fet mans i mànigues perquè la crisi no ens ha deixat ni respirar. Tinc una feina i tinc un càrrec i em manca temps tot i que tinc un equip darrera en qui delego moltes de les funcions.

Per tant, des d'aquí la meva admiració per les persones que poden tenir 14 o 41 càrrecs i em declaro incompetent perquè jo, amb un de sol quasi be no hi arribo.

M'agradara que aquestes persones ens expliquin com ho fan perquè estic convençut que la productivitat del nostre petit país es multiplicarà moltes vegades i ens posarem a la avantguarda dels països mes capdavanters del mon!!!
I si no em volen explicar com ho fan llavors que m'expliquin perquè acumulen tants de càrrecs, quin es el propòsit, quin es el resultat, quins els avantatges, i, finalment tant pocs son els professionals dels partits polítics que han de concentrar en quatre gats tots els càrrecs????? A mi em fa pudor de cremat.

sgae

Llegeixo al diari que la Sgae utilitza "agents" a comissió que entren als locals públics i amenacen als propietaris amb accions penals sinò pagan per tenir la radio amb música. El cas en concret aquest cop ha estat una perruqueria al barri de Sants i el propietari, "acollonit" i mancat de criteri per part de cap administració que no ha sapigut respondre a la seva demanda sobre si això es legal o no, es rendeix i decideix signar "per si un cas".

Em considero un defensor de la propietat intelectual i mai no he descarregat una pel.lícula de manera ilegal. Ho dic perque ningú no pensi que soc dels qui creuen que tot ha de ser gratuit però em sembla que això de la Sgae te mes d'impost revolucionari que de protecció a la propietat intelectual.

En primer lloc, perquè hem de pagar un canon genèric per la compra d'un suport tipus CD o DVD o USB, per exemple, a qui revertirá el que hagin recollit ?

Si el que recullen va directament a qui es el propietari d'aquell dret em sembla be, però es així com va la cosa?, NO.

Imaginem que l'home de la perruquería te conectat RAC 105, que te una programació específica, qui em garanteix que la Sgae recull aquesta emissió i paga religiosament als artistes que han estat reproduits i no que s'ho queden ells mateixos i/o ho reparteixen amb criteris arbitraris??

En definitiva qui els ha otorgat aquest dret que fa que tinguin aquesta "protecció" tácita però mai clarificada?

Ja que els polítics diuen ara que volen fer net del passat i regenerar la política perquè no obren aquesta "caixa"? Potser trobarem sorpreses i algo mes...

D'HOMES I DONES

Diuen que som diferents i això jo ja ho sabia però m'ha agradat veure una explicació molt expressiva de perquè homes i dones som diferents.

Son 10 minuts en anglès subtitulat

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=PlayList&p=5A08EC3E0564B8CC&playnext=1&playnext_from=PL&index=19 <http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=PlayList&p=5A08EC3E0564B8CC&playnext=1&playnext_from=PL&index=19>

es parla de regeneració política

Es parla de regeneració política i jo vull fer una proposta a tots els polítics si realment creuen en allò que des de fa uns dies repeteixen amb assiduïtat de la bondat de la política.

Si creieu sincerament en el que dieu feu que les properes eleccions las llistes siguin obertes.

Obertes perquè els ciutadans puguem realment votar a qui  nosaltres volguem.

Obertes perquè els partits no pugueu manipular el nostre vot per inserir a qui vosaltres vulgueu en contra de la nostre opinió

Obertes perquè el que guany sigui el qui governi i no els qui han perdut.

Obertes perquè amb una mica de sort veurem gent nova, honesta i amb projectes de futur per sobre dels status quo i reductes inmovilistes.

Obertes perquè ni germans, ni fills, ni amics surtin beneficiats injustament ja que els càrrecs en democràcia no son dinàstics.

Obertes perquè, en definitiva si creieu que sou dignes de nosaltres, heu de deixar que nosaltres i no vosaltres, decidim.

la perversió del sistema

La democracia es el millor dels sistemes o el menys dolent segons es volguí mirar. No es un tòpic, es una realitat. Es un sistema imperfecte que permet moltes vegades que les formes ens impedeixin atacar el problema de fons.

Aquí ja no jutgem si uns senyors han delinquit i quant de temps ens han pres el pel sinó que jutgem al jutge (que ve de Madrid) perquè ha ofès als detinguts (que son Catalans). Es a dir hi ha o no hi ha un fet diferencial perquè son Catalans en front del "poder de Madrid" i, hi ha o no un tracte diferencial perquè son prohoms del mon econòmic i polític.

Jo, em temo que la resposta es SI, als Catalans s'han revoltat (jo no) perquè consideren que un Sr. de Madrid no ens ha de venir a remenar la nostre merda i mes posar ho a la tele i si, la Burgesia Catalana es revolta perquè son i sempre han estat sagrats e intocables.

A mi tot això em fa un tuf de feudalisme i regionalisme important lluny d'una suposada maduresa democràtica i un esperit Europeu.

No he vist a cap, repeteixo a cap ni polític, ni periodista ni blogaire, dels qui han escrit sobre  lo lleig que ho han fet a Madrid que en canvi, fes el mateix tantes i tantes vegades com han sortit delinqüents comuns que també eren presumptes delinqüents però tothom ja els havia jutjat abans d'entrar al jutjat.

No he vist tampoc a cap Català expressar se en el mateix to, per exemple quan detenien al Bigotes o al Correa que no son Catalans.

No pot ser que tinguem la pell tan fina per algunes coses i siguem tan miops per d'altres.

Els delinqüents, de guants blancs o negres son sempre delinqüents i si nomes son presumptes tots han de tenir el mateix tracte.

L'època del serfs, dels senyors, del dret de pernada i tot allò ja ha passat, tots som iguals independentment del credo i la bandera.

 

Afganistan

Sona lluny, segur que molts no sou capaços ni tan sols de situar ho en un mapa. Es diu Afganistan, la seva capital es Kabul i es un país que no sap el que es la pau des de fa segles.

Ahir hi va haver un atentat a Peshawar, ciutat Pakistaní, prop de la frontera amb Afganistan. Més de 90 morts, cap militar, tot civils perquè va passar al costat d'un basar. Un atentat tan cruel com el de Madrid ara fa uns anys però així com el de Madrid ens va colpir i va provocar una ferida difícil de cicatritzar, el de Peshawar ja no sortirà als diaris dos dies després.

Peshawar es com un refugi Afganès en ple territori Pakistaní i per això l'atentat ha tingut lloc allà, per fer mal als Afganesos que hi viuen.
Acabo de llegir un llibre: una oración para la lluvia, escrit per Wojciech Jagielski, editat per Debate. Es molt recomanable per qui vulgui conèixer els origens i la recent història d'Afganistan.
Un país que nomes coneix la guerra i que ha estat instrument dels Americans, Russos, Islamistes o els propis senyors de la guerra.
Un camp de batalla per dirimir les diferències polítiques i religioses dels altres, lluny de tot i de tothom i on el cultiu de l'opi es part fonamental de l'economía.
Mai ningú ha aconseguit guanyar als Afganesos en el seu territori i aquest cop tampoc ho aconseguiran però, entre tan, hauran de morir milers d'Afganesos que ningú no considera.
Això es el que en diuen danys colaterals, oi?
Diuen que el país es senzillament fantàstic però es un país a punt de ser destrossat.
Tan de bo la pau els arribi a temps abans que d'altres els exterminin.

el sr Pujol

El sr. Jordi Pujol ens amenaça a nosaltres o als altres polítics, o a tota la societat en general quan parla d'esquitxos que hi poden haver si es tira de la manta.
El que es un fet es que tots ells son corruptes en el us i abus de diners que no eren d'ells.
On comença la corrupció, a La Caixa, les inmobiliarias, les fundacions de dubtosa utilitat?
On van aquests diners, als partits a les butxaques particulars,
Com es gestionen aquests tràfics d'influencies, aquests beneficis polítics o ecomòmics, quans en treuen profit?
Per què els uns amenacen als altres però tots callan? una hipòtesi plausible: perquè tots ells saben el dels altres i ho guardan com a penyora perquè no es descobreixi lo seu.
El que tots sabem es que no hi ha un pam de net i només una catarsi ens pot permetre sortir d'aquest fangar.
jo, de moment, informo que no penso votar a cap partit ni a cap polític en les properes eleccions al Parlament, no vull donar el meu vot a algú que deliberadament ignora un mínim d'ética. Tant de bó que molts facin el mateix i ixí s'els obligui a reaccionar

ioga

Potser es una manera un xic extranya de començar un escrit però avui no vull parlar de la porquería que viurem en els propers díes amb el nou descobriment de corrupció política que avui s'ha destapat. Ja en parlaré quan no em senti tan relaxat.

Això que veieu es el que s'anomena una posició invertida, una de les moltes posicions que compren el Hata Ioga.

Las invertides son posicions on el cap es a baix i la resta del cos dalt. Son altament beneficioses perquè permeten augmentar el reg sanguini, compensar momentàniament la posició habitual dels humans.

El ioga es una práctica que comença amb la respiració, la relaxació, continua amb els estiraments, las posicions estátiques, las dinàmiques.

Es un treball permanent a la recerca d'un equilibri entre el cos i nosaltres mateixos.

He tingut la sort de descobrir el ioga ara fa un any de la mà de la Ma.Àngels Bonastre (http://www.bonastre.org).

Us asseguro que es el millor consell que us puc donar per fer front a tots els problemes que diariament hem de fer front.

Sona estrany, potser  però nomes heu de pensar quan de temps dediqueu a vosaltres mateixos, al vostre cos, a conèixer el vostre cos i cuidar-lo com el que es, el mes important que tenim.

Apreneu a somriure  

donut

He sentit a la radio que s'ha acabat el Donut sense empaquetar i, a partir d'ara només es vendrà el Donut empaquetat.
Per alguns no es ni noticia, per d'altres senzillament es lo normal en la evolució de la distribució. Per mi es una mala noticia. Es dolenta perquè significa el fracàs d'un nou model d'empresa i uns nous empresaris que no han sabut gestionar un patrimoni únic i ara es converteixen en una mes de les empreses que només busquen la rendibilitat a curt per davant d'un projecte de futur.
Durant molts anys la família Costafreda i la família Rivera varen gestionar, amb l'Albert Costafreda al cap davant, un entramat d'empreses que permetien servir, diàriament, producte fresc a tots els forns, granges, bars, cafeteria, etc.. Gràcies a aquest complex sistema de distribució la gent podíem gaudir d'un producte del dia, fresc i bo: el Donut, i amb ell tota la "bollería fresca" i el pa de motlle també fresc.
Ara això s'ha acabat, la família Costafreda es va vendre la seva participació i des de llavors ja res no es com era.
El Donut envasat no es el mateix producte que vàrem conèixer. Els qui coneixem el Donut sabem que el "nou" Donut no te res a veure amb l'anterior perquè l'humit del producte ja no farà la migració normal sinó que remullarà el propi producte, en definitiva, no es el mateix.
Es varen deixar perdre el lideratge que durant tants anys varen tenir amb el Bollycao i ara els passarà el mateix amb el Donut.
Això si, han tancat no se quantes de les fabriques, han fet fora no se quants treballadors i segur que els comptes d'explotació deuen anar sanejats a curt termini però, i que passarà a mig termini?, la tornaran a vendre a un altre societat de capital risc per seguir fent rodar la pilota??
Albert, avui no t'agradarà llegir el diari. L'únic consol es que ara ja no es cosa teva.
Demà menjaré un entrepà a l'hora d'esmorzar

la Catedral

Jo no puc evitar sentir orgull per ser de Barcelona, tot i que ara visc a Sant Cugat, i aquest orgull també es el que em provoca enutj (o enfado si s'em permet) quan veig com es maltracta el nostre patrimoni.
Aquest dissabte vàrem anar a voltar per el casc antic i vàrem voler entrar a la Catedral. Si us l'estimeu i teniu un bon record d'ella, si us plau, no hi aneu, us emprenyarà molt. Tot i que la façana ja es descoberta i es veu neta, encara queda un "túnel" d'accés per evitar accidents als que hi entren.
Aquí s'acaba lo bo de l'historia. A partir d'aquí els disbarats:
- cua per entrar a una església
- un vigilant a l'entrada impedint l'entrada a una noia que duia una samarreta de màniga curta o un altre amb una gorra. Val que no s'admeti la gent en banyador però màniga curta??
- aquest mateix individu ignorar que a dos metres davant seu hi havia asseguts a terra dos pidolaires amb un monyó (extremitat tallada de manera traumàtica) a la vista
- un cop dins, campi qui pugui, gent cridant, fent fotos mentre uns quants intentaven seguir la litúrgia de la missa.
- ningú a l'interior de l'església per impedir que la gent es passi de la ratlla.
- les espelmes ara son una llumeta elèctrica, diran que per evitar el fum, però es com si posessin un ninot en lloc d'un capellà per estalviar costos i en lloc del orgue, un CD, en definitiva "cutre".
En definitiva, que ningú no entri amb deu centímetres de menys de roba però si entres fes el que et doni la gana.
No cal tenir masses llums per evitar ho però no hauria de ser tan difícil tenir uns quants voluntaris o empleats per tenir cura del comportament dels qui entren, evitar que mentre hi ha missa, la gent pugui estar al bell mig dels qui segueixen la missa i fent tot el xivarri que volen.
En definitiva me'n vaig anar immediatament, allò no era ni un lloc de culte ni un lloc de visita, era una disbauxa.
I si algú creu que no es compatible el culte religiós amb la visita turística, només un exemple San Patrici a NY, queda una mica lluny però es un bon exemple.

Diagonal/casanovas

Hi ha petites coses que, fácilment, permeten valorar el grau d'eficacia d'un ens com ara un ajuntament.
Ahir dissabte 24, mig mati, lateral mar de la Diagonal cantonada Casanovas hi teníem un bon exemple d'aquesta eficàcia. A la vorera hi havia aparcats dos camions més una petita pala excavadora treballant, més un grupet de tres o quatre operaris que, pala en ma, estaven arreglant un tros d'asfalt que tallava literalment tot el lateral.
Com no hi havia cap guàrdia urbana, cap senyal d'obres ni cap prohibició d'entrar en el lateral des de Francesc Macià, els cotxes ens hi posàvem i un cop dins la "ratonera", apa, a avançar un per un mentre el operari es jugava la vida amb la pala.
La cosa era tan de pel.licula i tan risible que, els operaris miraven els cotxes mentre ell llum de pas era verd i els cotxes al inrevés quan el llum era vermell.
Imagino que per fer aquesta feina que, sense trànsit haurien trigat una hora, deurían trigar tot el matí amb sort si cap cotxe no va atropellar al operari.
Suposo que no hi ha cap responable capaç de pensar que si haguessin posat una prohibició temporal d'entrada al lateral haguessin evitat tot el problema, ho haguessin resolt amb eficacia, ens haguessim estalviat diners del contratista, menys emprenyamenta dels conductors, etc.
Tot això en una administració normal no passa, en una república bananera com es casa nostre si.
Aquesta es l'administració de la Barcelona olímpica.............

de qui depen la justicia

Hi ha un tema que, de rebot, m'está provocant un malestar important com a ciutadà: qui jutja als jutges???. Tot arrenca, evidentment del cas Millet. Quan el jutge sr. Solaz pren una decisió que molts ciutadans, i jo entre ells, no acabem d'entendre.
El punt no es si la seva decisió es o no la mes correcte (podria ser ho), per a mi el problema es que quan els fiscals han criticat la seva decisió, la judicatura en ple ha tornat a tancar files en defensa del seu company igual com ja ho varen fer fa uns mesos en una altre sentencia polèmica.
La cosa es que els jutges no permeten que ningú pogui posar en dubte les seves decisions, "ells son intocables" i sempre reaccionen en forma corporativa, així que qui els pot jutjar a ells??
Jo no els he elegit, son els polítics qui els col·loquen en llocs claus i, a partir d'aquell moment dictaminen segons el seu propi criteri individual, i/o, en funció del criteri polític de qui els ha col.locat en el lloc on son (el tribunal constitucional es el millor exemple d'aquesta poderosa contra dicció).
La meva humil però ferma pregunta es: son els jutges sers perfectes que estan per sobre nostre o son senzill ament funcionaris PÚBLICS, AL NOSTRE SERVEI i sotmesos a algun tipus de fiscalització fora dels seus propis companys???
La pregunta no es menor perquè en ella mateixa les possibles respostes comporten tota una cadena de conseqüencies que no estic segur que siguin gaire democràtiques.
En el cas Millet es donen dues de les pitjors aberracions a les que una societat civil i democràtica pogui fer front: que no tots els ciutadans reben el mateix tracte davant de la justícia i que els poders polítics i judicials poden ( i de fet ho fan) fixar la vara de medir de la judicatura.
Aquell senyor ha confessat que ha estafat uns 3 Milions d'euros (per escrit) i, de moment està tranquil a casa i ningú sap fins quan i si mai li passarà res.
En canvi si un lladregot roba un bolso o jo estafés 10.000 euros, que ens passaría, millor no preguntar.
Fins ara em preocupaven els polítics però ara em preocupen molt mes els jutges, co a minim als primers cada cuatre anys els canviavem però als altresno hi ha qui els mogui i fins i tot poden pegar a la dona i segueixen...
bona nit

business class

No fa pas gaire vaig sentir una entrevista al Sr. Sostres que, amb un to força provocador deia que ell només viatjaba en classe "business". Jo fa més de 30 anys que viatjo i sí, algun cop he tingut la sort de viatjar en business però ara feia temps que no "tastava" aquest privilegi.
Ha estat un conjunt de casualitats afortunades. La primera que havia d'anar a Hong Kong i la segona que com el viatge el vaig poder planificar amb mesos d'anticipació, vaig poder aprofitar una molt bona oferta de Singapore Airlines que em sortia mes barat que turista.
Així que coi, un cop es un cop i en business he volat i amb, sens dubte, una de les millors si no la millor companyia aèria del mon.
Si podeu gaudir d'aquest privilegi us ho recomano ni que sigui per donar una alegria al cos sense donar un ensurt a la butxaca.
Les butaques de casa meva no son tan grans com els seients de Business de Singapore, el servei es molt agradable i correcte, sense punt de comparació amb cap companyia europea i es que, en aixó del tracte els asiàtics hi tenen la ma trencada.
On acaba el servei i comença el servilisme es una bona pregunta i no crec que els asiàtics en general siguin servilistes.
On acaba el servei i comença el despotisme sería un altre pregunta en relació a les companyies aeries espanyoles.
al arribar a Hong Kong la veritat es que estava força bé i això crec que es un valor afegit important perque t'estalvia el temps de recuperació d'un viatge a la majoria de capces de mistos que ofereixen la globalitat de les classes turistes.
Imagino que pocs directius de companyies aeries viatjen en les seves propies classes turistes. Si ho fessin segur que no anirien encongint dia rere dia el espai entre seients.
Des de aqui reivindico uns seients dignes, no ja volar sempre en classe business, suposo que el proper viatge tornaré a darrera, però "ni tanto ni tan calvo" com dirien altres. un preu correcte i un seient correcte no demano mes.
Aquest escrit es una frivolitat? crec que no, mireu fredament i veureu que nomes es demanar un tracte correcte.
Será casualitat però les companyies que millor tracten als seus clients, a la curta i a la llarga, guanyen clients i quota de mercat

Vols intercontinentals

Soc un de tants, un de molts que per anar a Hong Kong he de fer una parada perque no tinc vol directe.
No sé si entre tots els qui decideixen o estudien quines podrien ser las rutes intercontinentals per a Barcelona han considerat Hong Kong com a possible destinació.
Crec que tots els qui treballem amb Hong Kong, es a dir quasi be tots aquells que produeixen alguna cosa perquè avui quasi be tot es produeix a Xina, ho agrairíem. Hi ha tota una tradició de volar a Frankfurt per empalmar amb Lufhtansa o Cathay o via Munich, o via Zurich amb Swiss.
Des de fa menys també es pot fer amb Singapore via Singapore. Aquestes son les fácils però també ho pots fer amb Turkish via Estambul, la resta ja dones molta volta cap al nord d'Europa.
Estic convençut que tots els Valencians (jugueters i d'altres), i de la resta de l'estat els aniría prou be volar a Barcelona per seguir cap a Hong Kong directe.
Aixó es el que s'anomena fer de "hub".
No sé si Spanair aspira a tenir avions de llarg recorregut per cobrir aquest tipus de rutes, però en el cas que no sigui així, qui tingui la responsabilitat d'aquesta captació podría parlar amb Cathay per fer el que ja fa Singapore. I si no volen arriscar gaire també ho poden fer sortin de BArcelona i parant a alguna ciutat europea abans de seguir cap a Hong Kong.
Així es molt més comode per els que hem d'anar cap aquella punta de mon i ho fem prous vegades al any.
No sé si cap "autoritat" en la materia em llegirá però aquí queda un consell d'un usuari de la ruta i d'un defensor del Prat com a aeroport intercontinental.
Des de Hong Kong, una abraçada

sr. Pique i la T1

Avui la cosa es llarga.
em varen passar l'entrevista que va fer Mar Jimenez al Sr. Piqué al AVUI i no he pogut evitar anar contestant jo també a les preguntes en italica.
Vosaltres mateixos.

Mar Jimenez

Barcelona
Primer, empresari. Després, polític. I ara, de nou, empresari. Josep Piqué examina l’economia i molts altres temes d’actualitat.

Ferran Soriano, de Spanair, diu que l’aeroport de Barcelona mai no podrà ser un hub amb línies de baix cost.
Els aeroports no són hubs, sinó que determinades companyies aèries identifiquen terminals dels grans aeroports perquè siguin els seus hubs. Si això no s’entén, ens equivoquem.
Las respostes sesgades generen confusió. En funció de que sino una companyía aèria s’identifica amb un aeroport. NO será perque l’aeroport la convida i li demostra interés perquè així ho faci, i li assegura unes prestacions adequades

La T1 serà un hub si només s’hi instal·len línies de baix cost?
Aquesta no és la discussió. I això és tan fals com creure que els hubs es determinen per decisions polítiques.
Es clar, quan la Sra Aguirre força a Caja Madrid a entrar a Iberia per preservar Barajas com a hub, això es una falsedat.
Si senyor, si a un aeroport nomes i van línies de baix cost mai será un hub. Dos exemples senzills: Lutton (baix cost), Munich (no)

¿Una companyia de baix cost pot convertir una terminal en hub?
Hauríem d’abandonar el concepte baix cost. El que hi ha són companyies eficients en costos.
No es correcte i sembla mentida que aquest senyor sigui al cap davant d’una companyía aeria.
Una companyía baix cost es una companyí que opera punt a punt i on el seu servei básic es senzillament el transport. Pot ser eficient com Easyjet o no com SkyEurope. Normalment i tret d’alguna excepció les companyíes low cost no operen en rutes intercontinentals.
Una companyía estandard, si volem emprar un altre terme, te una vocacó de servei molt mes ample, busca les interconexions, actua com a hub i redistribuidor de trafic, dona serveis de valor afegit com ara “business class”, juntament amb altres serveis que determinats sectors de mercat valoren molt significativament. Aquest tipus de companyíes fan de les rutes intercontinentals la definició del seu negoci primer com ara Iberia amb LLatinoamérica o British amb EEUU o KLM amb Africa, etc.
Com pot veure senyor Piqué la eficiencia no hi te res a veure aquí. Ambdues ho poden ser de eficients o no.

Iberia o British Arways són ineficients?
Totes les d’aquest estil, incloent-hi Spanair, són ineficients en costos perquè tenen molts problemes derivats del passat. El que han de fer és adaptar-se a les noves circumstàncies i buscar el seu nínxol de mercat. No hi ha companyies low cost, n’hi ha d’eficients i d’ineficients. Hi ha companyies que actuen en xarxa per alimentar una determinada terminal per fer vols intercontinentals, com Iberia, Lufthansa, Air France i British Airways, i hi ha altres companyies que operen punt a punt, i això no té res a veure amb el concepte low cost.
Tornem hi. Si aixó no te res a veure amb el low cost em pot explicar perque Vueling nomes vola punt a punt i no te cap inetrconexió.
No será mes aviat que Vueling ja no sap el que es?

Vostès estan situats al segon grup.
Operem punt a punt al continent europeu, al Bàltic, Rússia, Turquia i al nord d’Àfrica. I això no té res a veure amb el concepte hub o low cost. Hi ha molta confusió mental sobre el tema.
Estic d’acord amb vosté, vosté té una confusió mental important

Perquè Catalunya sigui un pol important al sud d’Europa és imprescindible que la T1 es converteixi en un hub?
El que pot necessitar Catalunya és que alguna companyia decideixi que la T1 és el seu hub. I això només és possible si les condicions de mercat i de demanda són adequades: no és un problema de cultura política ni plantejaments patriòtics decimonònics.
Jo crec que si Iberia, British o Air France es basen fonamentalment en las capitals no es degut a les condicions de mercat sino al previ interés polític.
D’altre banda no oblidem que varen ser decisions polítiques las que varen forçar a les companyies aeries extranjeres que volguessin operar Espanya que ho havien de fer a Madrid de manera exclsuiva, o aixó no es veritat??

Iberia ha anat prioritzant Madrid i deixant per a Barcelona les engrunes.
Iberia ha de fer una reflexió sobre com ha comunicat una decisió empresarial absolutament coherent. Però aquest greuge es podria equiparar al fet que Marsella es queixés que Air France hagi decidit que el seu hub és el Charles De Gaulle.
Decisió tan capitalina l’una com l’altre i també hi podriem afegir Alitalia que ha desplaçat Milan per Roma en un altre decisió política.
Quan el criteri empresarial es el que mana el que passa es que es treballa bé com ara Frankfurt i Munich, on cap de les dos es capital i es reparteixen el transit cap a tot el mon de manera racional.

Frankfurt és el principal aeroport alemany, i no pas Berlín.
Lufthansa té el hub on li interessa. ¿? Aixó es una resposta o una boutade?

Barcelona no té un hub, perquè ja no té el lideratge econòmic a l’Estat.
Sens dubte. I aquest és un debat que la societat catalana ha de tenir, molt més enllà de l’aeroport. Catalunya, que va ser líder econòmicament i culturalment durant molt de temps, ha deixat de tenir aquest paper a Espanya.
Entre altres coses gràcies a decisions com la de vendre les companyíes a empreses de Madrid com ara Vueling. Si senyor, això es cert Madrid ens ha desplaçat gràcies a la manca de personalitat del d’aquí i no miro a ningú

Les privatitzacions de l’era Aznar, en què vostè era ministre, hi van tenir alguna cosa a veure.
Les empreses ja eren a Madrid. I els processos de privatització, a diferència dels de l’etapa de govern socialista, es van fer a través d’ofertes públiques de venda: estaven oberts a qualsevol inversor. Si els inversors catalans no hi van voler anar, és el seu problema. ¿? El seu o el nostre?, está vosté segur que Telefónica va ser oferta a tothom? O Iberia??

A què ha d’aspirar Barcelona?
A recuperar el paper que havia tingut històricament. Però això no es fa sobre la base del victimisme.
També estic d’acord amb vosté en aquest punt prou de mirar nos el melic i mes ambició i treball que els problemes ja ens els posaran els de fora, oi?

¿Això passa per...?
Per tenir aspiracions a desenvolupar un paper clau en la globalització. Això no és un problema de competència amb Madrid, sinó de competència amb nosaltres mateixos. Hem de ser bons.

En què no som bons?
Ens falta ambició.
NO es cert.
El que som es individualistes. Aqui cadascú escombra cap a casa i no pensa en el colectiu.
D’altres paisos i/o comnitats tenen un caràcter molt mes gregari i corporatiu i això els beneficia. MIreu només els Bascos, que callant callant, tenen tot allò que s’ens nega als Catalans i a ells ningu no els critica!!!

Rafael Suñol, amb referència a Spanair, deia que els empresaris parlen molt, però quan tenen un projecte al davant no s’hi impliquen. Fer país passa per implicar-se en projectes estratègics.
En efecte, sobretot si són projectes estratègics viables.

Spanair no és viable?
No es pot fer un plantejament patriòtic amb projectes empresarials.
NOOOOOOOOOOO. A Madrid mai no es parla de l’espanyolitat de les companyíes com a pilar fonamental per garantir la seva supervivencia, perdoni, quin diari mira vostè??

¿S’ha fet amb Spanair?
Sens dubte.
Sort d’això perque sino res no tindriem

Com se sent quan es diu que Spanair és la companyia catalana?
Em sembla ridícul aquest argument.
Doncs jo aixi ho considero amb molt d’orgull igual que a Madrid diuen que Iberia es la seva companyía. El problema que la que vostè representa ha perdut la seva identitat. Miri els origens de Vueling i veurà com s’identificava amb Catalunya

Quina ha de ser la nostra ambició?
Tenir presència en el món global, posant els llums llargs i sent competitius, deixant d’estar obsessionats per les coses petites.

¿Catalunya està prou ben connectada per pensar en termes globals?
Si després de la T1 algú diu que el problema de Catalunya és la manca d’infraestructures, vol dir que no s’ha assabentat de res.
Suposo que vosté tampoc ho sap, però s’ha fixat que a la T1 no s’hi pt arribar en cap transport public com ara el metro, que la T1 i la T2 no tenen cap intercomexió rápida entre elles i que això no passará fins al 2012.
Sabia en canvi que a la T4 hi ha un metre rápid que lliga les dues edificacions de la T4.
La demagogia es fàcil

Si cap companyia converteix la T1 en hub, ¿ens serà útil?
Hem de situar les coses en els seus termes justos. Una cosa és que Catalunya tingui una infraestructura aeroportuària que probablement és la millor d’Europa. I l’altra és que puguem tenir un paper clau en el món dels grans hubs. Anem darrere dels grans aeroports.

Carlos Losada diu que hem d’aspirar a ser el sisè aeroport d’Europa.
Ho podem ser. Però això no significa que ens llevem al matí i puguem volar a Tòquio, Singapur o Sydney.
Per que no??? Si des de Munich es pot fer o Zurich, o Milan encara, o Gatwick fins i tot per que no Barcelona? Es que no veu la quantitat de gent que hem de volar a París o Frankfurt o Londres per buscar les conexions???

¿Podem ser el sisè aeroport europeu?
En nombre de passatgers i en nombre de connectivitats.

¿Connectivitats intercontinentals?
No és un problema de política, és un problema de demanda, econòmic.

Sushi Buigas

M'agrada molt la cuina japonesa i coneix ho molts dels restaurants japonesos de Barcelona, cars i no tan cars, es a dir que puc presumir de tenir una petita opinió al respecte.
Ahir, si ahir diumenge quan la majoria de restaurants estan tancats, vaig conèixer, gràcies a uns amics un altre restaurant japonès, el Sushi Buigas.
Es al carrer Buigas, un carreró petit. Us adjunto un link per veure on es: http://maps.google.es/?utm_campaign=es&utm_medium=ha&utm_source=es-ha-emea-es-sk-gm&utm_term=carrers%20de%20barcelona
Es molt petit i senzill, sense cap luxe, però val la pena. El servei es molt agradable i correcte i la cuina es força bona e imaginativa. El preu molt econòmic, en resumides "cuentas", una bona recomanació.
Jo hi tornaré

un problema ètic

Benvolguts Srs. Artur Mas i Felip Puig,
M'agradaria que m'ajudessin a resoldre un problema ètic, amb un màxim de sinceritat, si els es possible.
Un senyor m'ha donat uns diners per a la meva empresa que m'han anat molt bé. Un bon dia vaig descobrir gràcies a uns coneguts, que aquest senyor, els diners que m'havia donat, els havia robat prèviament !!!
Al principi no ho podia creure tot i que a mi ja no em feia gaire bona cara.
Que he de fer, els he de tornar o faig com si la cosa no anés amb mi i segueixo endavant.
No fa falta que digui que aquests diners no em sobren...
Us agrairé que em contesteu tan aviat com sigui possible perquè la vostre resposta em servirà a mi i potser a d'altres a saber com actuar en una situació compromesa.

Sr. Camps

El Sr. Camps sembla que es un polític tot terreny perquè ho aguanta tot amb un somriure, sigui el que sigui, però no es d'ell de qui vull parlar, sino de tots els qui el voten.
Aquesta setmana se'l veia en una foto al diari i la foto en si em va semblar un document únic.
Aquest senyor sempre que surt al carrer està rodejat de gent que el vitoreja i l'aplaudeix i jo em pregunto com es possible aquest fervor, aquesta passió per aquest home.
Em podeu dir que la majoria son jubilats però son persones co els altres que tenen veu i vot o no?
Sempre m'ha meravellat i també espantat lo fàcil que es manipular i dirigir a la gent.
I sort que aquí estem parlant de gent que només criden però en aparença no son perillosos però si aquests polítics son capaços d'això també son capaços de que mes?
Em sembla obvi destacar que el poble espanyol i també el català no tenim encara la maduresa democràtica suficient com per dir que ja som un poble adult, encara estem a pàrvuls o poc mes

Sr. Regadera

El Sr. Regadera, magistrat en funcions, ha estat condemnat i multat per haver lesionat a la seva dona, PERÒ, el Sr. Regadera pot seguir amb tota normalitat fent de jutge.
Pregunto, si demà un ciutadà es troba davant d'aquest jutge pot recusar lo? dir senzillament jo crec que aquest home no està qualificat per jutjar me?
Aquest home ha demostrat que, com a mínim un cop, ha esta capaç d'actuar amb violència amb una dona (la seva), i per tant si un cop ha pogut actuar de manera perjudicial per d'altres, com es possible que segueixi com a jutge, es a dir garant i executor de la justícia en la seva mes alta expressió?
No es diu que la justícia es cega i per tant actua igual per a tothom o haurem de creure que hi ha corporativisme. Ull senyors jutges, jo no tinc capacitat de jutjar los com si fos un jutge però jo soc ciutadà i com a tal vostè ha de treballar per defensar els meus drets, els meus i els de tots els altres ciutadans, si us plau no ho oblidin.
Per cert i dit de passada, quan començaran a jutjar al Sr. Millet, o esperen que marxi abans??

103 informes

103 informes que "només" ens han costat 1.452.670€ o, dit en antigues pesetes 241.143.000.
No gens malament. Sort que la nostre ciutat no te cap problema financer, sort que tenim les "arques" plenes i podem tirar de veta, oi Sr. Hereu??
Altre cop, com el tema dels informes es material sensible, l'oposició protesta però poc, no fos cas que trobessin els "seus" informes.
Quantes places escolars es poden cobrir amb aquest diners, quants llits d'hospital, quantes obres urgents i avui aparcades es podien haver fet?
No ho sabrem mai.
No hi cap polític capaç de posar fir a aquesta sangonera? li prometo el meu vot.
Sr Hereu i dic Senyor perquè soc educat, vostè només es un funcionari incompetent si pot arribar a justificar aquest despropòsit o pitjor, si vostè n'és l'instigador.

Sr Sirera i altres companys

El Sr Sirera es plany perquè un periodista li ha fotografiat el seu movil mentre feia "algo" que no devia i que segons ell, forma part de la seva intimitat. La resta de polítics, calladets per si els fotografien a ells també, diuen que això s'ha de regular per no "violar" la seva intimitat.
Anem a pams, no m'importa el que digues el text del Sr Sirera però era o no era al Parlament. Si era al Parlament he d'entendre que estava treballant en nom dels seus electors i si estava treballant, a mi m'han dit sempre que, en hores de feina no es pot jugar, oi???
SI un nen a classe l'enxampen dibuixant o passant paperets o, ara que tenen ordinadors viatjant per Internet al mig de la lliçó, imagino que el/la professora tindrà el dret i l'obligació de castigar lo o es que l'alumne podrà invocar el dret a la seva intimitat????
Sr Sirera, i companys, al Parlament com a classe i sou per treballar i no s'hi valen excuses.
Quan sigueu a l'hora del patí descanvieu cromos o escriviu missatges "marranos" si voleu.

Madrid i els JJOO

Madrid ha tornat a perdre però es que Madrid, amb tota franquesa no podia guanyar a Río de Janeiro. D'entrada el rival oficial semblava ser Chicago però tinc l' impressió que els Americans no havien fet una aposta per tornar a tenir els jocs. Jo mateix vaig estar amb uns quants nord americans i cap d'ells ni tan sols estava al corrent del dia de la nominació, es a dir que la cosa els era molt distant. El Sr. Obama hi va anar perquè no podia ser d'un altre manera però crec que, ni ell es Déu per fer que tota passi com ell vol, ni tampoc aquesta era una de les seves prioritats en aquest moment, ja els guanyara la propera vegada si fa falta.
Tokio crec que patia el mateix mal, el seu país estava en altres coses. Així que la cosa estava entre Madrid i Rio.
Ara be, Río es la re presentació més notòria dels països emergents. Brasil es la desena economia del mon, representa i lidera un nou grup de països que guanyen pes any rere any i que nosaltres, els europeus, sempre hem menystingut amb la nostre eterna visió paternalista i colonitzadora.
Fixeu vos que El president Lula da Silva es sempre en les primeres files a totes les trobades internacionals mentre que el nostre ínclit ZP apareix, per favor, a les segones files.
Mai un país dels anomenats el tercer mon havia guanyat uns jocs i aquest cop no tenia rival de con sideració i es que Espanya, a dia d'avui, no te un pes especific en els llocs de decisió de qualsevol escenari internacional, som senzillament un país de segona.
El Sr. Samaranch, un dels pocs que tenim que tingui aquest pes no va ser suficient.
Sincerament estic convençut de que el Sr. Gallardón i el seu equip varen fer be la seva feina i em mereixen tot el respecte i, o be varen ignorar el que era obvi, o la seva fe els va cegar.
Dit això, les tres dones madrilenyes varen demostrar que la profesionalitat d'uns no sumava amb la prepotència de la Botella que deia que el Palacio Real era el millor palau del mon i que no tenia res a envejar a Copacabana.........., la Espe que ja es veia gunayadora abans del sorteig i sobretot la "Curri", espècimen paleolític que ja renegava dels Catalans com aperitiu del que considerava el triomf de la seva Espanya per sobre de la dels altres.
Madrilenys, amics molts, em sap greu per vosaltres perquè tenir uns jocs es una cosa fantàstica i us ho puc dir perquè he tingut la sort de poder viure uns a casa. Crec que els vostres polítics us han fet creure una il.lusió que no era real.
Us desitjo que tingueu mes sort el proper cop, però us desitjo que abans canvieu de polítics i tingueu gent que sàpiguen liderar un projecte guanyador.
Barcelona, amb els polítics que te ara nomes pot aspira a guanyar una etapa del Tour de França