2009

No vull ser una excepció en aquest darrer dia de l'any on tothom fa vots de les coses que vol per l'any vinent. Totes les previsions apunten a un 2009 dur, molt dur.
Intento fer un anàlisi del 2008 i em sento molt satisfet dels resultats obtinguts en la majoria dels temes que jo mateix m'havia plantejat.
He fallat en alguns: el meu blog on m'havia promès a mi mateix no caure en la temptació de parlar de política. Han estat tants i tants els desgavells que això m'ha dut a una gran frustració i desencís. Prometo, altre cop, tractar de parlar nomes de coses verdader ament importants i deixar que els polítics fassin el que vulguin. Al cap i la fi els d'aquí no serveixen per res i els d'allà no els importem un borrall. Així que bon vent.
El meu segon objectiu es dedicarme mes als meus i als qui jo pugui ajudar directa o indirectament. Els ho dec des de fa molts anys.
Diuen que ja he creuat la meitat del meu camí, diguem que fins i tot el 60%, així que ja es hora d'aprofitar el que queda.
No m'agradaria marxar d'aqui amb el regust de no haver fet tot el que volia. Em sabria molt de greu. Així que faig el ferm proposit de posar fil a l'agulla en tot allò que val la pena i en aquesta llista m'incloc a mi mateix perque jo soc la base del meu propi projecte.
Una forta abraçada i molta sort per aquest 2009 (i següents)

Africa

RD Congo, Ruanda, Zimbabwue, Guinea Conakry, Somalia, son alguns dels paisos africans en conflicte sense comptar en els "altres" com ara Mali, el Sáhara, Uganda, Burkina, Mauritania, etc...que senzillament es moren de gana.
Els meus desitjos per 2009 van per Africa, el darrer continent, el mes explotat i el mes ignorat però no per això el mes fantàstic del mon.
Avui que, com sempre, nomes ens preocupen dels nostres propis problemes vull deixar un missatge d'esperança per ells. Confio en que la corrupció del nostre sistema no acabi de contaminar encara mes, que la nostre cobdícia no els arruïni encara mes i en canvi desitjo de tot cor que els esforços de tots aquells que poc a poc ajuden en milers de projectes humanitaris i socials.
Jo vull tornar aquest 2009 a Africa e intentaré ajudar millor aquest continent que tan ens ha donat i que tan poc ha rebut.
ho deixo per escrit per recordar ho sempre.
Bon 2009

JL Borges

Mai no tindré la capacitat d'escriure que ell tingué però em limito a copiar un poema que te molt d'epitafi però que jo trobo genial.
espero que us agradi
Borges no ha estat un escriptor fàcil però aquest text no te desperdici

Después de un tiempo
Uno aprende la sutil diferencia
Entre sostener una mano y encadenar el alma
Y uno aprende que el amor no significa acostarse
Y una compañía no significa seguridad
Y uno empieza a aprender …
Que los besos no son contratos
Y los regalos no son promesas,
Y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
Que uno realmente es fuerte,
Que uno realmente vale …
Y después de un tiempo
Uno planta su propio jardín y decora su propia alma
En lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Con el tiempo aprendes
Que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro
Significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.
Con el tiempo aprendes
Que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos, sin pretender cambiarte
Puede brindarte toda la felicidad que deseas.
Con el tiempo aprendes
Que si estas al lado de esa persona sólo por acompañar tu soledad,
Irremediablemente acabarás no deseando volver a verla.
Con el tiempo comprendes que los verdaderos amigos son contados,
Y que quien no lucha por ellos
Tarde o temprano se verá rodeado sólo de amistades falsas.
Con el tiempo aprendes
Que disculpar cualquiera lo hace
Pero perdonar es sólo de almas grandes.
Con el tiempo comprendes
Que si has herido a un amigo de forma dura
Muy probablemente la amistad jamás volverá a ser igual.
Con el tiempo te das cuenta
Que aunque seas feliz con tus amigos,
Algún día llorarás por aquellos que dejaste ir.
Con el tiempo te das cuenta
De que cada experiencia vivida con cada persona, es única e irrepetible.
Con el tiempo te das cuenta
De que el que humilla o desprecia a un ser humano,
Tarde o temprano sufrirá las mismas humillaciones o desprecios.
Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy,
Porque el terreno del mañana es demasiado incierto para hacer planes.
Con el tiempo comprenderás
Que apresurar las cosas o forzarlas a que pasen
Ocasionará que al final no sean como esperabas.
Con el tiempo te das cuenta
De que en realidad lo mejor no era el futuro,
Sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante.
Con el tiempo verás que,
Aunque seas feliz con los que están a tu lado,
Añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo
Y ahora se han marchado …
Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar o pedir perdón,
Decir que amas … decir que extrañas,
Decir que necesitas … decir que quieres ser amigo,
Ante una tumba … ya no tiene sentido.
Y uno aprende y aprende …
Y con cada dia uno aprende.
Pero desafortunadamente … sólo con el tiempo.

Nadal

Passejo per el carrer i veig quantitat de gent mirant les botigues, carregant bosses i mes bosses, trucant per telèfon per consultar amb algú si el que está buscant es el que ha de buscar o no. Hi ha com un gran estres darrera el neguit de comprar i comprar per tal de quedar bé davant dels altres.
Sembla que ens han de jutjar per la qualitat i idoneïtat del nostre regal.
Ull que jo no dic que ho estigui fent millor que la resta. Nomes que no m'ho passo tan be com jo voldria perquè en lloc de disfrutar passejant i veien els llums (que brillen per la seva absència a Barcelona), en lloc de xerrar amb els amics i relaxar me, trobo que tot va massa ràpid i d'aquí quatre dies ja hi tornarem a ser i direm allò tan recurrent de "i ja s'han acabat les festes".
M'agrada el Nadal per el que significa de celebració, em sap greu el seu nou objectiu estrictament consumista.
Bon Nadal

segona lliçó d'economía

El Sr. Alvarez, d'UGT ens dona la segona lliçó: "srs. de Sony, vigileu perquè Sony es una marca i si ens toqueu els pebrots la gent pot canviar de marca......" (mes o menys). I l'home es queda tan ample. Jo, si fos un empleat de Sony, li diria: noi calladet estaries mes mono.
La amenaça soc capaç d'entendre la en tota la seva dimensió però la meva pregunta es: si li toquem els pebrots al Sr. Alvarez i fa que tots els Catalans deixem de comprar televisors plans de Sony, em pot dir qui sortirá mes perjudicat, Sony o els seus treballadors que es quedaran sense feina????????????
Renoi, això de la crisi està posant en evidència a tots els nostres personatges "públics".
Sr. Alvarez, en cas de crisi lo millor es sumar forces per intentar tirar endavant i no instar a la rebelió.
Vostè que prefereix reducció de 200 treballadors o tancament del 100% o es que es pensa que una empresa privada treballará per mantenir perdues, ho faría vostè a casa seva?
Que es el que fa quan a casa redueixen els ingressos, incrementa la despesa??
Jo ho sento molt, en un mon imperfecte com es el nostre, les empreses han d'intentar sobreviure perquè ningú els ajudará i em temo que els propis treballadors, si hi tenen opció, cambiaran de feina abans no s'enfonsi el barco i també ens semblará llògic.
Jo tinc una petita empresa i de moment tots junts tirem endavant per sobremuntar la crisi però prefereixo no pensar que passaria si un dia, Deu no ho vulgui, el vent gira a tramuntana.

Lliçó d'economia

Lamento fer ho amb dies de retràs però tinc interès en ampliar la classe d'economia que el Sr. Alemany ens va dispensar l'altre dia en no se quina conferencia.
Segons ell, la solució al problema dels peatges es incrementar el preu en els llocs i moments de major us. Visca, això s'en diu ser clarivident.
Jo l'economia la vaig aprovar però no em considero gaire bo en el tema però voldria afegir un parell de comentaris. Seguint el seu exemple tots els serveis bàsics poden seguir el mateix camí.
Es a dir com el pa es un be preuat podem també pujar el seu preu. L'electricitat, en les hores de màxim consum pot seguir el mateix criteri, igual que l'aigua en períodes de mes consum, el vol de Barcelona a Madrid o l'AVE també poden pujar el preu a 1.000€ el vol, com son els de mes consum!!!!
On es la diferència Sr. Alemany??
En primer lloc voldria fer esment que les autopistes ja no son un luxe i algunes vegades fins i tot quasi la única alternativa vàlida, o es que vostè es pensa que ens agrada pagar per fer cua.
En segon lloc, la gent fem cua perquè no tenim alternativa i perquè casualment tots tenim horaris de treball i d'escola similars. Li asseguro que si vostè convenç a les empreses perquè facin horaris que evitin les concentracions horàries la gent no farà cua a les seves autopistes.
En tercer lloc, vostès son un monopoli en el seu sector. Si hi hagués alternativa vàlida veuria que fàcil s'acabarien les cues.
Per cert i per acabar, seguint el seu principi, quan una autopista, que per definició es una via ràpida, quan no es comporta com a tal per obres o fins i tot cues, no hauria de ser gratuïta ja que no dona el servei per el que s'ha pagat??

accident a Gavá

Hi ha hagut diferents coses al voltant d'aquest accident que vull fer esment. Primer i segur que el mes important, es el fet de descubrir un barri lluny de tots nosaltres com es l'Espinós, aquest barri de Gavá, on "han aparcat" totes aquestes familias.
Un ho mira per la tele i es pensa en un lloc dels mes humils d'Andalusia o Extremadura pero no, es a tocar de Barcelona, un anacronisme. Nosaltres ignorem públicament l'existència de "guettos" que hem construït.
El segon es la presència d'una comunitat, la gitana, que segueix produint reaccions fonamentalment negatives per part de la majoria de manera espontània. No seré jo qui els defensi o els ataqui però ni ells semblen tenir cap interès en integrar se ni Catalunya busquem la seva integració, semblen mes aviat empestats.
Les condicions de vida d'aquesta gent son properes a lo infrahumà en una societat que presumeix de ser de les més "riques" del mon. On es la conselleria de Salut?, de benestar social? d'educació?, que hi tenen que dir.
Seguim, diuen els diaris, que allà s'hi troben xeringues arreu, senyal de que hi ha droga dictes i traficants i??? Implicarà aquest "descobriment" l'actuació dels mossos i els serveis de salut per tal d'actuar i corregir o es que les autoritats ja ho sabien i o podem fer res.......
Finalment un darrer punt, veiem als noticiaris la gran quantitat de familiars que han vingut de Granada per donar suport i companyia als ferits. El comentari general: mira'ls, ja hi son tots, quina pinta i tots amuntegats i ara que fan amb ells, tots a l'entrada. Es cert, estic d'acord en el fet de que aquesta gent no ho pensa gaire, senzillament arreplega'n un autocar pagat per algú i tots cap allà que algú proveirà. Segur que no es correcte però a mi, per un moment ,m'han deixat un regust d'enveja per el seu profund sentit de família i de solidaritat.
Quants de nosaltres fariem el mateix????

educació

L'altre dia, prenent unes herbetes (camomilla de Menorca) amb uns amics em vaig explaiar per primer cop en un tema que fa temps que duc dins i avui es un bon dia per començar a divulgar lo.
Quan comencem a parlar de qualsevol problema que tenim en la nostre societat, mes tard o mes d'hora, acabem parlant de l'educació.
NO hi pot haver una societat del benestar si l'educació no es un servei bàsic assegurat per el 100% dels seus ciutadans. No estic segur de si es arriscat però diria que en el "ranking" de drets dels ciutadans i deures dels governants aquest hauria de ser el primer, fins i tot per davant de la salut. Discutible però es una opinió, si hi ha educació per part de tothom es possible treballar per la salut de tothom, no es necessàriament el mateix si ho féssim al revés.
Partint d'aquesta base la nostre realitat mes propera es molt lluny de complir aquest precepte.
Ara estem discutint una nova llei d'educació, que segurament el proper conseller d'educació tornarà a canviar però, de moment no som encara capaços de resoldre problemes més bàsics com ara: estan el 100% dels nens escolaritzats?, disposen tots ells d' instal·lacions suficients per poder aprendre no un mínim per sortir del pas sino tot allò que necessiten per formar una persona? Em sembla que la resposta es obvia, NO.
Segon nivell, disposen las instal·lacions del nivell d'atenció individualitzada per a resoldre els problemes individuals de tots i cadasc'uns dels nens o nenes per tal de corretgir els problemes de fons que molts ells puguin tenir i que impedeixin el normal desenvolupament dins del entorn escolar? NO.
Nomes si som capaços de resoldre aquests dos primers punts podrem anar als següents com pot ser l'integració del estudiant en la societat i en el mon laboral.
Aqui em permeto donar un exemple sense noms però que es real:
un nen d'origen marroquí que viu en una llar d'acollida. Aquest nen te un problema d'integració important i es l'objecte de tot tipus d'agressió verbal i fisica per part dels seus companys. Com que no es comunica i es introvertit, el seu progres en els estudis es insignificant i com no progressa, es va quedant enrera respecte a la classe i, poc a poc, la pròpia classe amb l'inevitable acceptació activa o passiva dels professors, el transforma en un noi solitari i segregat.
Resultat: el mo no avança i es transforma en noi "conflictiu"........
D'aqui a ser un noi sense futur i un potencial delinqüent quan hi falta???
La sort, en aquest cas ha estat senzillament gràcies a una persona, una reeducadora.
Aquesta persona es una profesional que l'ajuda, setmanalment, dins l'horari escolar i amb el coneixement i col·laboració del centre escolar i la llar d'acullida on viu.
El cas es que aquest noi va veure al dit de l'educadora i li va preguntar que li passava. Ella senzillament va dir que no res, que s'havía fet un tall. Aquest petit detall va fer que un "clic" actues en la ment d'aquest nen i mai no sabrem perque. El nen va començar a explicar totes i cadasc'una de les cicatrius que omplen el seu cos de nen.
Els cops dels seus pares, els cops dels seus companys d'escola, no un sino infinits i a la fí el nen li va dir, mes o menys, pots entendre ara perque no parlo amb ningú?
L'educadora, una dona "curtida" en casos molt i molt forts (us ho puc assgurar), es va emocionar.
Res no està resolt però ara aquest nen ha obert una porta que, poc a poc, el pot retornar a una vida mes digna i fins i tot a tenir la possibilitat de reintegrarse en la societat amb igualtat de condicions.
No es un conte. Es real i tant el nen com la re educadora son persones reals.
Lo bo de l'historia es que el nen ha tingut la sort de que hi ha una "nova" ONG, que es dirà Kelak, i que destina el 100% dels diners que obté, en l'ajut de nens i nenes de totes les edats per a millorar la seva situació física i/o d'educació.
Kelak només es una mes de les moltes ONG's que hi ha que volen contribuir a millorar el nostre mon a la seva manera.
L'objectiu de Kelak es humil però ambiciós. Humil perque no disposa de grans recursos. Ambiciosa perque si aconsegueix ajudar un sol nen haurá justificat la seva existència.
No se si un blog es un bon mitjá per difondre aquesta tasca i obtenir mes recursos.
Aviat ho sabré.
De moment ja tenim 12 nens que avancen en unes condicions molt diferents de les que tenien abans. Tots ells viuen en un centre d'acollida, sota la "tutela política" de la Generalitat però sota la tutela real d'un altre ONG que financia els costos de la llar i el cuidado i atenció d'un equip de persones increible.
Jo tinc l'orgull de participar en aquest projecte juntament amb un grup d'amics, moguts unicament per el desitg d'ajudar.
Si algú llegeix aquest post i el pot dfondre una mica ho agrairé molt i si algú si apunta ja ho sap.
Per cert KELAK vol dir futur en Indonesi.

vice

Jo potser no estic al nivell del protocol però quan el president viatja, o jo ho tinc mal entès o el vice es el qeui es queda per fer de president. Forma part del rol del vice, em sembla es com allò del pilot i el copilot, no poden nar els dos al mateix temps al lavabo.
Si les coses van així llavors com es que l'inefable Carod es al Japó amb el Montilla. D'entrada, si ja hi es el president, quina es la seva funció?, edecan?, li du les maletes?no hi ha ja una vice consellera d'exteriors que ja m'gradaria saber quin nivell te però se suposa que deu ser l'experta del tema, vaja com el Moratinos o la ex Rice.
Potser, i només dic potser, es que el Carod li faltava Japó en el seu mapa però tampoc ens hem de preocupar, segur que el cost del seu viatge deu ser insignificant al costat dels arbres de la Mayol.
Bon vespre

els uns i els altres

Hi ha un foc creuat entre mossos i els jutges i jo, tot llegint el que es publica em sorprenc d'algunes petites coses:
- resulta que quan una jutge comet una infracció aquesta es "guarda" i no surt als mitjans, per que?
- resulta que uns i altres es dediquen a "filtrar" notícies i dades per perjudicar a l'altre: Hem de creure que dos cossos que se suposa, treballen per la justícia i la salvaguarda de tots nosaltres, juguen a "amagar" dades per si un cas? i juguen a manipular les decisions dels altres?
- La Sra. Tura, consellera de justícia ara i d'interior abans, surt en defensa aferrissada dels mossos condemnats (ja no es presumpció, hi ha una sentència). Per que? nomes perquè els coneix personalment tal i com ha declarat i ella avala aquesta unitat.......
Jo, tenia una bona opinió de la Sra. Tura i, evidentment crec que els mossos son un cos correcte en el seu conjunt però em sap greu que ni ella ni ells mateixos puguin acceptar la possibilitat l'error en el seu propi equip.
No dic que no sapigue greu però em temo que tots podem, en algun moment, tenir errors a casa nostre.
Crec que la Sra Tura, com a persona pot pensar el que vulgui i tenir els sentiments que vulgu però com a Consellera de Justícia ella té l'obligació, primer de respectar una decisió judicial i segon, acceptar una possible errada i amb humilitat, acceptar ho i rectificar.
Els mossos no son honestos perque si sino perque día a dia han de treballar per depurar el cos d'aquells que no mereixin formar ne part. La seva feina no deu ser fàcil i no els envejo però ells han triat lliurement aquest camí i han de respectar las regles del joc.
Una petita darrera pregunta, qui cuida que els jutges, tan infalibles ells, no tinguin debilitats com la resta de ciutadans i facin errades??????

CONGO

Contesto al escrito que ha dirigido al Presidente del Gobierno en el que expresa su preocupación por la dramática situación que vive en la actualidad la República Democrática del Congo (RDC).

Como usted sin duda conocerá, la defensa de los Derechos Humanos, así como el refuerzo de la democracia, la paz y la seguridad, son los ejes principales de la acción exterior de España y de la Unión Europea en África, y más concretamente, en la RDC. África constituye actualmente una de nuestras prioridades en política exterior, como lo ha puesto de manifiesto recientemente el Ministro de Asuntos Exteriores, Miguel Ángel Moratinos.

En el marco de esta estrecha colaboración y compromiso con el futuro de África, el Secretario de Estado de Asuntos Exteriores, Ángel Lossada, y la Secretaria de Estado de Cooperación Internacional, Soraya Rodríguez, se han desplazado a la República Democrática del Congo para confirmar el compromiso de España con la paz en la región y para buscar una salida a la crisis humanitaria.

El Gobierno español reitera su apoyo a la Misión de las Naciones Unidas en la República Democrática del Congo (MONUC) y subraya la importancia del cumplimiento íntegro de su mandato para garantizar la protección de la población civil. España es partidaria de dotar a esta misión de Naciones Unidas de los medios necesarios para el cumplimiento de su función humanitaria.

De la misma manera, España considera que el establecimiento del clima de confianza entre las diferentes fuerzas y actores implicados resulta esencial, de cara a la apertura de un diálogo que permita alcanzar una solución política negociada. En este sentido, los procesos de Goma y Nairobi se mantienen como el marco apropiado para lograr la estabilidad en el este de la República Democrática del Congo, así como una paz duradera.

Confiamos en el restablecimiento del clima de confianza entre las distintas fuerzas y actores implicados en este conflicto, de cara a la apertura de un proceso de diálogo que desemboque en una solución política negociada.

Reciba un cordial saludo. José Enrique Serrano Martínez. Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno.

Aquesta es la resposta rebuda de Presidència del Govern del Estat a un escrit que vaig enviar demanant l' intervenció de l'Estat en aquell país en defensa dels milers de persones que estan morint diàriament sota l'indiferència de la resta del mon.
Vull agrair publicament el fet que m'hagin contestat (tot i que es el meu dret com a ciutadà i la seva obligació) però ho han fet, cosa que no puc dir d'altres, com el sr Hereu, per exemple.
Dit això entenc que el mon vagi com va perque en tota la resposta no hi ha mes que bones paraules però res que jo pugui considerar una minima possibilitat d'ajudar verdader.
Si jo passes aquest escrit als qui, en aquest moments, viuen amuntegats en els camps de refugiats, o als qui ja han perdut algun parent o tots ells, em temo que em diran que per quant arribi la solució ja no fará falta.
Fa poc varen anunciar que l'ONU havia donat ordre d'enviar no se quants soldats de mes, i ja esta solucionat. El que deia la lletra petita era que abans de 3 (tres) mesos no hi arribaran. Teniu idea de quants milers més moriran abans no hi arribin? I quant arribin algú ha definit si aquests soldats podran fer algo mes que patrullar i veure com uns maten als altres??
Per als qui no l'heu vist us recomano Hotel Ruanda, es força explícita tot i ser una pel·lícula però basada en fets reals.

us del català

No soc el mes qualificat per parlar del que vull parlar avui però som hi que la xarxa, de moment, ho aguanta tot.
L'altre dia, un senyor del IEC va dir, en l'entorn d'una entrevista i sota una certa pressió del entrevistador ( ho vaig veure a la TV), va afirmar que, al igual que d'altres països Europeus, ell creia que s'hauria de sancionar als periodistes que no escriguin correctament el Català.
L'endemà tots els periodistes van posar el crit el cel, tots a una com "Fuenteovejuna". Algu fins i tot va dir que llavors tornaría al Castellà (senyal de que aquest si que l'escriu correctament. Ben mirat jo no ho trobo tan desencertat si entenc bé el sentit de "correctament".
Jo soc el primer que no escric bé el Català i necessito el suport de correctors per poder arribar a un mínim de nivell però crec que els professionals tenen l'obligació d'escriure correctament l'idioma en el que escriuen.
El propi IEC, atès el "rebombori" ha callat i ningñu no hi ha dit ni piu però josegueixo creient, encara que no sigui políticament correcte, per no ofendre als periodistes, que es bó ensenyar i corretgir als qui no saben bé una llengua, la Catalana o la Castellana o la que sigui.

110

No te cap merit però fa 110 blogs que visc, a estones, a la blogosfera. Avui pensava, quan arribi a 100 ho hauré de celebrar, i ara al revisar quans en porto he descobert que ja son 110.
Bé, em felicito a mi mateix i al meu fidel lector i senyora, pràcticament els meus dos únics lectors.
Seguiré encara que no se en quina direcció.
Cada cop trobo més recurrent i aburrit parlar dels nostres polítics però no deixaré de dir el que penso, encara que la meva boca sigui massa grossa i la lletra poc educada.
Ho tornarem a celebrar el 200!!

estrellas Michelin

En aquest afany que tenim de normalitzar no hauríem de dir "estels" Michelin?, com es que ningú no ha corretgit el tema encara?
Jo per aixó voldria significar un aspecte peculiar d'aquests guardons. Resulta que tot un sector com es l'hosteleria i evidentment els mitjans només es mouen per aquest coi d'estels que ningú no sabem quin criteri tenen. No es massa arriscat posar en mans d'aquest fabricant de neumatics tot el prestigi de la gastronomia?
Conec molt bons restaurants que segurament no tindran mai un estel, senzillament perque ni tan sols els coneixen. Dubto molt que visitin alguns xiringuitos o restaurants petitons on pots menjar una paella de nassos, o un peix fresquissim nomes cuinat a la planxa, bé ja m'enteneu.
La nostre societat necessita sempre que algú ens digui que es bo i que es dolent perque semblem mancats de criteri propi.
El meu fill diu que jo no tinc gaire paladar i segurament te raó però avui dinaré la mar de bé i no em costará un estel.
Que passeu un bon dia

La cúpula

Suposo que dient la cúpula ja sabem tots de que parlem, la famosa cúpula de les Nacions Unides a Ginebra, obra d'en Barceló, artista illenc. Com ja n'ha parlat tothom abastament no pretenc ser original però no puc evitar tenir que fer un parell de comentaris:
-Per que ens gastem aquesta quantitat de diners per una obra que només pot ser "disfrutada" per quatre polítics. Home, partint de la base que el pressupost en si es un atentat greu a l'ètica en un entorn on hi ha tantes altres prioritats, com a mínim haurien de fer ho en un lloc que sigui d'us majoritari, així els No politics també la podreim veure.
-No seré tan simple com el Sr. Robles que ho compara amb vacunes contra la malaria però si que m'agradaria entendre quin son els criteris que els nostres utilitzen a l'hora de confeccionar pressopostos. Jo no discuteixo la vàlua del Sr. Barcelói la seva obra pictórica però valia la pena gastar (no Invertir) 20 M€ en aquesta magna obra.
-El Moratinos ha dit al parlament que ell está orgullòs de qu hi hagi una obra d'un artista Espanyol a les NU. Jo em pregunto, el Kilo d'orgull patriòtic surt un xic car, no??

tranvia

Ahir a les 16h30 aproximadament vaig agafar el tramvia a Francesc Maciá, direcció Bon Viatge.
El indicatiu que hi havia pintat al morro del vehicle era el 19 per si algú li serveix d'informació.
Quan vaig baixar a la parada de Numancia el tramvia va passar per davant meu i vaig poder veure com el conductor tenia, desplegat a les cames, un diari que, aparentment anava mirant.
Des de dins no es veia perquè el propi seient del conductor ho impedeix però qui, com jo, surt i camina cap endavant ho podia veure amb tota claredat .
Em sembla del tot inacceptable que un conductor d'un transport public tot i que vagi per una via, pugui portar el diari a les cames.
A mi em posarien una multa si ho fes anant amb cotxe, i aquest conductor????

cigarretas

Venint cap al despatx he creuat un bon tros de Barcelona amb el cotxe. Apart dels problemes de trànsit, obvis perquè eren les 8h30, m'he fixat en el comportament dels meus conciutadans i francament, només son dos exemples però em temo que son massa freqüents.

El primer, noi d'uns vint i pico anys senzillament té un paper a la ma i quant creua el carrer aprofita i el tira a terra i tant tranquil, escombraries per que? jo ho tiro que algú ho recollirà i si no, com es al carrer, no passa res. Jo avui n'he vist un però ahir al vespre, tot passejant amb la dona i la nostre gossa vaig veure desenes de papers per terra i en canvi cap cagarada, ho dic per els que diuen que aquest si es un problema i perdoneu que hagi fet aquest incís (per al·lusions directes).
El segon, encara mes bo. Un home, d'uns trenta i pico, fumant al carrer, evidentment la cendra tota a terra i esperant a l'entrada d'un bar. Que esperava, res mes que acabar la cigarreta que ha tirat a terra, encesa evidentment, abans d'entrar al bar a prendre el seu cafè. Si es prohibit fumar al bar i l'home ho sap, no sap que també es prohibit embrutar el terra o això no compta? i si el propietari del bar sap que els seus clients tenen aquest mal costum no podria posar un cendrer a l'entrada per facilitar el tirar la burilla sense embrutar el terra?.
Es dilluns i vull començar bé la setmana així que au som hi que passeu una bona setmana

papereras

Parlem d'estalvi. Algú em podría dir quantes papereras tenim a Barcelona (ja no parlo d'altres municipis), 1.000, 10.000, 100.000? Tant se val, segur que son milers.
Us heu fixat que aquestes papereras hi posen una bossa de plástic cada día o cada quant sigui?.
En un fácil exercisi de matemátiques em sorten milers de bosses de plástic cada día que suposen una despesa notoria i no aporten res mes que soplir o bé un disseny mal fet de la propia escombraria o be simplificar la feina dels operaris que las recullen.
Si el problema es de disseny perque la brossa cau per entre els foradets, o s'enganxa a les parets, bé ja sabem quina es la solució, redissenyar el producte atenent al ús que se li vol donar.
Si el problema es facilitar la feina, llavors que algú calculi quant ens costa el remei respecta al problema que l'origina (ja no comptem en els aspectes ecològics de producte derivat del plàstic)
Em sembla recordar que es parla a nivell d'estat de primar el reciclat de les bosses de plàstic en general i els Ajuntaments en canvi mániga ample

enveja

Algun cop he sentit dir que l'enveja es un dels nostres esports nacionals i ara estic convençut de que es així.
El sr Zapatero resulta que ha aconseguit la famosa plaça per anar a Washington. jo no entro en la valoració del fet però en lloc de tenir unanimitat a l'hora de celebrar el fet, homes com el Duran diuen: "i quin es el preu que hem pagat a França?" i el Rajoy dient que no n'hi ha prou que a mes ara s'ha de manar mes.
Això es ser simple i barruer.
Suposo que tenien preparats els dos discursos, si perdia era la xirigota, si guanya quin es el tribut que s'haurà de pagar.
On es la elegància i classe política on fins i tot un McCain es capaç de reconèixer i valorar la victòria del seu rival o encara mes la d'un Obama que felicita al perdedor tot i destacant la seva vàlua.
Ara comprenc quan diuen allò de la cultura democràtica nosaltres encara estem al parvulari

La Rambla de les aigües

Abans es deia la Carretera de les Aigües però crec que el nom de Rambla li fa més justicia avui en dia.
Hi vaig anar a passejar el diumenge passat (no aquest de pluja sino l'altre que feia un sol fantàstic) amb la meva dona i la nostre gossa.
Nomes posar peus a terra ja vaig tenir el "privilegi" de sentir un renec d'un maleducat per no dir un altre cosa perque la meva gossa es va acostar a menys de dos metros i això el va indisposar.
A partir d'aquí el tot va ser un "slalom" entre moltes bicicletes, algunes molt ràpides o fins i tot massa ràpides i d'altres passejant i uns quants vianants.
NO vàrem trigar una hora en girar cua i tornar cap a casa tot i el sol i la fantástica vista de tot Barcelona.
Suposo que deu ser normal que les bicis hagin pres possessió del passeig a costa dels qui caminem, la pena es que es perdi el respecte per el mes feble en lloc de respectarlo.
Per cert, al principi no em vaig adonar però la Rosa m'ho va fer notar, erem els únics que passejavem amb gos i es que si els que passejen a peu son ciutadans de sgona respecte als qui van en bici, els qui passejem amb gos som "apestats" de tercera.
Curiòs que mentre a la resta de Europa els animals de companyía i els gossos en concret son acceptats a tot arreu, restaurants de luxe inclosos, aqui ni a la platja podem anar a passejar.
Tenim molta cultura i educació de "boquilla" i molt poc civisme i educació real.
Sr Hereu, parlo per vostè.

os o caçador

A la Val d'Aran no hi volen ossos aparentment altament influïts per el "gremi" dels caçadors que sembla tenen mola força.
A mi no m'agraden els caçadors, crec que els fets fàcilment poden demostrar que es molt mes perillós un home amb una escopeta que un os.
Si el motiu per el qual els polítics d'Aran han decidit que no volen ossos es el perill per les persones llavors crec que la lògica mana que també hi prohibeixin caçar.
Al cap i la fi a mi no m'agrada pensar que mentre passejo per el bosc hi ha per allà un home amb un fusell que em pot confondre amb un animal.
segur que les estadístiques em donaran la raó sobre quantes persones han mort per accidents de caça i quants per ossos.
Sentia avui el sr LLena, conseller d'agricultura que deia que son mes importants les persones que els animals. Com es pot ser tan simple!
Els animals i les persones no son excloents. Sempre han conviscut i son complementaris i fins i tot es necessiten els uns als altres.
per cer els animals solen ser mes nobles que la majoria dels polítics, ho deu saber això el sr LLena?

Congo

Aquest estiu vaig tenir la sort i el privilego d'anar a Uganda molt a prop de la frontera amb Congo. Un pais molt jove, amb gent molt jove i entusiasta i amb ganes de ser algun dia com els Europeus.
Avui al Congo, a menys de 10km d'on nosaltres varem anar torna a succeir el mateix que va passar a Ruanda, els Tutsis fan fora als qui els fan nosa. De moment nomes hi ha desplaçaments en massa, però em temo que falta poc per anar al següent estadi, el dels assessinats.
Ser que el eu blog no el llegeix gairebé ningú però tan de bo que entre uns i altres fessim que aquesta Europa tan desitjada per ells faci algo mes que mirar cap a l'altre costat quan van malt dades.
Us asseguro que veig les fotos i s'em posa la pell de gallina perque em sembla veure tots aquells que vaig coneixer fa uns mesos ara opatint per la seva vida

ja no hi ha crisi

O així ho sembla perque els dos primers bancs del país han declarat un increment de guanys del ordre del 5 al 10% en funció del criteri emprat. En qualsevol cas han guanyat mes que abans així que tot aquell problema que la resta de mortals tenim en el dia a dia per aconseguir que els bancs treballin com a tals ja no existirá mes a partir d'ara.
O es que no i jo no ho he entès, sera possible que ells continuin guanyant mes mentre que les petites i mitjanes empreses no troben financiació i els consumidors no poden obtenir una hipoteca i a mes el govern de l'estat els obra lineas de financiació per no sabem que???
Ironia, cinisme, llástima que la distancia entre el poble i els qui manen sigui tan gran, junts podreim fer un gran pais

i vergonya 3

Finalment els de CIU han decidit no remenar mes el tema dels cotxes per por de sortir ells mateixos esquixats així que ja no hi ha tema i com els diaris jan han parlat del Touriño i els altres tampoc hi ha tema.
Em queda un darrer punt, cap dels que ha estat atacat ha justificat ni argumentat la bondat de la seva conducta, TOTS sense excepció han argumentat que els anteriors mandataris havien fet el mateix, es a dir que si els d'abans eren lladres jo també ho puc ser.
Sort que el SR Benach en un "alarde" d'enginy ha dit que tot això está argumentat des de Madrid contra ERC, pobres

encara mes vergonya

El home va i en lloc de disculpar se en primer lloc li passa la decisió i la responsabilitat al Parlament. Després va i fa una roda de premsa on ens comunica que cancel.la la comanda dels "extres" tot i argumentant que li servien per poder fer bé la seva feina.
Penediment: zero, vergonya: zero.
Un que no es especialista en cotxes però "algo" sap es pregunta: i un Audi A-4 (per allò de mantenir la marca) no n'hi ha prou, o fins i tot un A-6 que esta d'oferta perquè ara el canvien i costa mes o menys la meitat??
Resulta que tota l'argumentació es basa en el fet de l'estalvi que hi ha respecte al contracte anterior lo qual vol dir: 1- que els anteriors gestors eren uns incompetents i 2- que ja n'hi ha prou en fer ho millor que les anteriors encara que segueixi sent una vergonya.
Per cert els de CiU molt pacífics ells, tant que fins i tot fa "pudor" i els joves de ERC diuen que això no es res, m'agradaria saber que haurien dit si fossin els d'un altre partit.
Quan podrem despedir als funcionaris incompetents o fer un ERE que ara esta tant de moda,quan hi haurà polítics integres capaços de pensar primer en el país al que representen abans que els seus partits o ells mateixos.
Per acabar una petita anècdota:
l'altre dia el Sr. Montilla, en l'entrega d'uns premis va començar així: Honorable conseller, senyors y senyores, es a dir l'un va primer i es mes que els altres i els altres nomes son senyors o senyores.
Qui c...... els ha posat per sobre nostre,aqui tots senyors i tots senyores.
bona nit

vergonya

El Sr. Benach, empleat de la Generalitat, s'ha auto atorgat un Audi A8 amb Tele i tauleta i altres "virguerias" (80.000€) quan per l'altre banda i en tribuna pública reclama austeritat als Catalans.......
I lo mes trist es que TOTS, tret el Saura, han callat i no han dit aquesta boca es meva i això em fa témer que hi ha un corporativisme que quan tracta dels privilegis particulars dels funcionaris, tots callen.
Quants d'aquests "privilegis" deuen tenir i nosaltres ignorem????
Ho lamento, el Sr. Benach ha perdut tota la seva credibilitat i representativitat i si no dimiteix ni el fan dimitir els altres es posen al seu nivell.
Comença a ser hora de netejar la Casa

IBERIA

Ahir vol de tornada de Niça a Barcelona previst per les 19h20.
Vol anulat per "motius tecnics"
ens desvien cap a Madrid en el vol de les 18h35
el vol surt cap a Madrid a les 20h15 !!
arribem a Madrid a les 22h15
a correcuita agafem el darrer pont aeri a les 22h40
arribem finalment a barcelona a les 00h00 del no se ja quin dia
total per un vol d'una hora varem trigar mes de 4h30...
disculpes d'Iberia: cap
atencions d'Iberia: cap
cap de nosaltres va sopar entre altres coses perque no varem tenir temps
Jo ja evitaba volar amb Iberia, ara directament fugiré sempre que pugui
per cert un amic anava protestant tot i alegant que tenia la tarja "platino", va arribar com jo fet un nyap i de platino res de res
Iberia ja us la podeu confitar

el poble karen a Myanmar

Jo vaig estar a Tailàndia molt a prop de la frontera (tancada) amb Myanmar i no vaig saber res d'aquesta persecució del poble Karen però si que en varem conèixer a la zona de Mae hong so.

Això esta passant avui

http://www.youtube.com/watch?v=z2EEJkyntV4

i els que passen gana?

Es una nota que no es veu massa però l'he llegit un parell de cops. El sr. Bush va rebutjar un ajut de 5.000 M de USD per els qui mes ho necessiten als EUA adduint que no els tenia i en canvi ha pogut trobar 700.000M USD per "salvar" el sistema bancari americà. També ha sortit avui a la Vanguardia que amb el que ens gastem en armament amb un any podríem evitar la fam del mon no se quants cops.
En definitiva que sempre reben i rebran els mateixos, els qui res no tenen i nosaltres, en el fons i en las formes, egoistes com sempre, primer mirem la nostre butxaca abans de d'ajudar a que el nostre veí que es mora de gana.
I que consti que ho escric tot i que el meu ajut es mes aviat minso, però jo seguiré dient ho en veu alta per que als qui hauria de caure la cara de vergonya es als nostres "dirigents" que son en els qui varem delegar la funció de fer el be. En aquest grup també hi podem posar tots aquells que s'han enriquit de manera poc escrupolosa i ara tots els hi hem de riure les gràcies.

crisi i pornografia

el diuemenge vaig llegir l'entrevista al sr. Oliu i em vaig sentir ofès per veure com aquest home ens adoctrinava sobre el que hem de fer i el perquè esta plenament justificat que ells ens retallin el crèdit i en cap cas admet que ell com tots els altres banquers, ha jugat al negoci fàcil amb crèdits al sector immobiliari i ara nosaltres paguem els seus excessos.
us recomano que veieu al You Tube l'entrevista de George Parr sobre el tema de la crisi bancaria.
Gràcies sr. Oliu per tutelar nos, per ensenyar nos el camí de la veritat a nosaltres, pobres il·luminats.
segona lliçó de pornografia: la portada d'El Periódico d'avui. Si d'el que es tracta es de provocar por a tothom ho fan força bé però comunicar e informar racionalment això ja ho han oblidat.
ja ho diuen que la qüestió no es informar si no la noticia elevada al màxim exponent

Spanair

Si alguna cosa pot servir per a medir la talla i el nivell del nostre país, l'accident de Spanair n'hes un bon indicador.
1-cap dels responsables ni polítics, ni mediatics, ni de la companyia aèria l'importen un borrall els familiars de les víctimes atès que els ignoren mentre difonen "filtracions" que d'altres publiquen tot per espolsar se la seva responsabilitat
2-si una noticia es filtrada interessadament, no haurien els mitjans de tenir un comportament ètic i no seguir el joc als qui han actuat il·legalment
3-els poltítics no haurian de gestionar i resoldre el tema abans i no despres per evitar dubtes i maletentesos i estar preparats per depurar responsabilitats encara que siguin a casa
4-els consumidors ja han, influenciats per els mitjans, crucificat a Spanair abans que realment sapiguem si son culpables.
En definitiva pena de pais

malalts de bandera

A mi cada cop m'agraden menys les banderes si no son per fer bonic.
La gent mata per una bandera i en nom d'una bandera ho justifica tot, lo bo però sobretot lo dolent.
Totes las guerres ho son "defensant" una bandera i tots els governs fan us de la bandera per mobilitzar els seus ciutadans quan necessiten el seu ajut sense gaire discussió.
L'altre dia vaig llegir no se on que Catalunya es un poble malalt perquè som l'únic poble que quan celebra el seu dia, la seva festa, treu un altre bandera al carrer.
La primera lectura em va provocar un cert rebuig però donant hi dues voltes al tema vaig veure que qui això deia tenia molta raó.
Si viatgeu per Africa veureu que hi ha moltes banderes noves fruit dels nous països que han nascut els darrers 50 anys però sobretot hi ha un munt de gent que no se senten ni d'una ni d'un altre bandera perquè son un poble per se i no necessiten cap bandera per auto identificar se.
A mi ja m'agrada la quadribarrada però no crec que estigui disposat a agafar un fusell per defensar la i dubto que la majoria ho fessin.
A mi la estelada no em diu res com tampoc la republicana ni cap altre.
Jo em sento Català, també espanyol i europeu i per aquest ordre però si he de triar soc d'aquí, de casa meva, de la meva terra i prou.
Las banderes son una enganyifa per moure la gent sense pensar.
Bon vespre

els criteris del Sr Hereu

El proppassat divendres em varen la grua es va endur el meu cotxe. Fins aquí la cosa no ha de sorprendre ningú però hi ha tot un seguit de circumstancies que son una mica sorprenents:
1- La grua va actuar a les 23h30 en un carrer sense voreres (motiu de l'in fracció), en un lloc on, us ho ben prometo, no hi provocava cap problema de transit per a vehicles o vianants.
2- Això va passar davant del cine Bosque (així que ja esteu avisats) i per tant em temo que el meu "aparcament" deu ser recurrent per els qui anem al cine i els "senyors" de la grua ja ho deuen saber i van a recollir cada nit abans de plegar un infractor com jo.
3- Com es que aquesta o un altre grua no es MAI, a les 8h00 del matí davant, per exemple del bar Dole al carrer de Capità Arenas on i paren en doble filera tots els cotxes que volen, cada dia de la setmana, cosa que ja he denunciat i ningú no ha dit ni mu.
4- Que potser hi ha criteris, com els dels aeroports, que son desconeguts per als ciutadans i que regeixen el funcionament de la grua??
5- Com es que els alcaldes poden aparcar en un espai sense voreres (la Plaça Sant Jaume) i a ells la grua no els diu res. He d'entendre que hi ha, a mes del criteri ocult abans esmentat, un doble criteri per els qui son "oficials" i o "càrrecs oficials"??
6- Jo no he votat al sr. Hereu ni a cap altre polític perquè, en funció del seu càrrec, tingui uns privilegis que NINGÚ no li ha donat.
En tinc prou d'injustícies institucionals i des d'aquí vull iniciar una protesta que m'agradaria es multipliques amb les denúncies individuals que cadascú de nosaltres podem veure dia a dia al voltant nostre.
Se que el meu blog no es cap plataforma però si algú ho llegeix i creu que val la pena li agrairé que ho vagi publicant en el seu blog i poc a poc, qui sap, potser serveix.
Jo enviaré el mateix text a La Vanguardia per veure si tinc sort però ho dubto. L'altre dia vaig llegir el que els nostres polítics "donen" als grups de comunicació en forma de subvenció i ja tinc clar que ningú no mossega la má que l'alimenta

hola

Les vacances han estat intenses d'una banda i descansades d'un altre. De fet he "ignorat" el meu blog massa temps.
Altre cop, com el darrer parèntesis que vaig tenir fa uns mesos, m'he replantejat parlar, o no, dels nostres ínclits polítics, parlar de "coses" que realment siguin interessants segons el meu particular criteri, o senzillament deixar ho corre perquè al cap i a la fi els meus lectors es poden comptar amb els dits d'una ma.
Finalment he decidit tornar hi per que he descobert que el mes gratificant per a mi es escriure encara que no en se i si algú ho llegeix doncs "bingo", un mes.
Així que seguint el consell d'un bon amic i blogaire ja tinc alguns temes per els propers dies. Si encara queda algú per aquí ja ens llegirem.
Bon vespre

vaixells presó

Tot allò que ignorem avui en dia vol dir que no existeix, per tant si els mitjans de comunicació ho ignoren, nosaltres també.
Alguns, com sempre al llarg de l'història creuen que tenen el poder (de fet el tenen) d'interpretar les lleis i normes que regeixen els homes segons la seva voluntat.
Es allò tan recurrent de que el fi justifica els mitjans.
Penseu com es deu sentir un home o una dona a qui han privat de qualsevol mínim dret humà i un poder "democràtic" establert el pot tractar com si fos un animal amb tota impunitat i fins i tot pot morir en aquest tràngol.
Això es el que passa en aquests vaixells que els EEUU tenen sobretot per l'indic i tots calladets tot i que tots sabem el que hi passa.
Ens hauria de caure la cara de vergonya.
No discuteixo si son o no son terroristes, per això hi ha jutges que ho han de certificar, però tots tenim dret a un judici i llavors ser o no condemnats.
Negar aquest principi es posar se al nivell dels pitjors assassins.
Ei!! Humanitat, despertem una mica i recordem que aquest mon l'hem de fer entre tots i no deixar que quatre energumens ho facin a la seva manera per a nosaltres.
La meva veu no es gaire forta però una mica de cadascú potser faria un molt.
Bona setmana

Bassas, Antoni

SI LA CLASSE POLÍTICA CATALANA NO AGUANTA UN PROGRAMA COM AQUEST, LLAVORS ES QUE TENIM UNA CULTURA DEMOCRÀTICA MOLT JUSTETA.

D'aquestes frases en diuen lapidàries i segurament molta gent l'ignorara i/o fins i tot pot pensar que es una reacció visceral del Antoni.
Jo, per ser franc era dels qui seguia en primer lloc al Bosch a RAC1 fins que s'en va anar a l'Avui. Una llàstima perquè al Avui es desaprofita tota la seva vàlua, però bé, acceptada la seva decisió vaig tornar cap en Bassas.
Tot i això admeto que amb les limitacions que tots tenim, m'ho passava bé l'estona que trigava per anar de casa al despatx. No crec que ningú pugui dir que era ni tan sols una mica radical però solia dir la veritat i això fa mal a tots aquests polítics que tenen una memòria tan efímera.
Si el nostre país permet aquest tipus de "purga" política es que no som tant lluny de períodes que ho havia viscut de nen, llavors s'en deia "represión".
Ens fa falta molta educació democràtica encara per arribar a ser un país.

una pensada

NO PODEM AFEGIR MES ANYS A LA NOSTRA VIDA PERÒ SI PODEM AFEGIR MES VIDA ALS ANYS,

es bona llegiu la dos cops

funcionari

SI un funcionari public esta de servei tot i que vagi de paisà vol dir, segons el meu enteniment, que esta fent una feina en nom de l'institució.
Si fent aquesta feina pren mal per una pilotada d'un mosso i les autoritats ho amaguen mentre poden fins que surt per camins no oficials, i quan, interpel·lats per els mitjans de comunicació las autoritats neguen qualsevol aclariment, jo crec que hi ha "marro".
Com es pot dir que volen respectar la seva intimitat
Es que l'home no feia realment el que se suposava que havia de fer?
Es que la coordinació entre cossos: mossos i Guàrdia urbana es inexistent i l'home era al mig ?
Es que l'home estava de fet manifestant se i no el van reconèixer ?
Es que el Saura no té ni idea del que passa i l'Hereu igual ?
Es que no saben com resoldre el tema?
Perquè no els enviem a Turquia amb l'Aragonés i el Clos que allà sembla que els agraden les nostres personalitats

si vols arribar lluny, has d'anar a poc a poc

Paraules de Herman Zapp, en una entrevista d'en Xavier Moret, al Periódico del dissabte.
Es una petita gran lliçó d'humilitat i senzillesa.
Sort que de tant en tant alguns s'encarreguen de ensenyar nos que tot es possible amb voluntat.
Una sola frase: No et desitjo un viatge sense problemes , sinó amb les forces suficients per superar-los.
Es la historia d'una parella que han trigat tres anys per anar d'Argentina a Alaska.
val la pena llegir la

llàgrimes de cocodril

Un podria fins i tot arribar a creure si fos extremadament innocent però quan he vist al Sr. Laporta fent veure que plorava en la darrera roda de premsa prèvia a la moció de censura, he vist clarament que aquest senyor es mes fals que un "duro" de plata.
Jo ja he votat SI a la moció de censura.
Espero que la moció prosperi, com a mínim a Can Barça podrem evitar els entabanadors.

conseller de que??

El Sr. Huguet, "conseller d'innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya" diu: Estaria bé que els Catalans, aquest any es quedessin a Catalunya i gastessin aquí....
El Sr. Raul Castro, en el seu moment va dir que a Cuba no deixaven viatjar i volar lliurement als Cubans per que no hi cabrien tots volant, ho recordeu?, va ser la gran riota del dia.
A mi el Sr. Huguet em provoca el mateix sentiment però aquí tots tranquils.
El Sr Huguet també pot demanar que no mengem salsitxes de Frankfurt o marisc Xilè i, òbviament tots els cotxes els hem de comprar a la Zona Franca. Segur que el seu vestit està fet per un sastre català i no a Xina, les seves sabates son catalanes, nomes menja productes catalans i el seu cotxe oficial es Català....
I aquest senyor es conseller, de que??????
No seria millor que ajudi les empreses Catalanes a competir en igualtat de condicions a la resta del món? Segur que aquest senyor no llegirá mai el meu blog però si ho fa el convido a parlar de com millorar les empreses Catalanes sense tornar a l'autarquia franquista

festa Custo

Sabeu el que es la festa Custo?. Hi heu anat mai? Jo no ho coneixia però aquest any, gràcies a una amiga hi varem ser invitats, la dona i jo.
Com us ho podria definir, difícil, es un mon que existeix molt lluny del meu mon o jo lluny d'ell per ser molt objectius. Hi havia unes 2.000 persones segons els diaris i us asseguro que com a mínim val la pena veure ho un cop si mes no per poder opinar.
Es tot aquell mon que viu de l'espectacle, de la imatge, de la moda, carregat d'una immensa capa de superficialitat però que allà estan i s'ho passen d'allò mes be.
Jo, mes aviat com un pop en un garatge.
Es de destacar l'enorme moviment que es desplega en un esdeveniment com aquest. "Seguratas" per tot arreu vigilant que tot passi com ha de passar, alcohol, molt alcohol, mes encara, i molta gent "guapa", o dels que s'ho creuen com a mínim.
Dones d'aquelles que et fan girar el cap, i la resta, nois que feien girar les dones joves i les no tan joves i els típics vells que es resisteixen a ser arxivats, i entre tots ells dos folklòrics: l'Hereu i el Trias, ja em direu que hi pintaven.
Bé jo tampoc hi pintava res.
Per cert tot això passava al Palau de Pedralbes, un lloc molt adient.
De fet suposo que no hi tornaré, si em tronen a convidar delegaré en els meus fills que potser "sintonitzaran" millor que jo.
I direu a que ve aquest escrit, es com si hagués participat en un "show" de TV en directe i he pogut comprovar que molta gent d'aquest que sembla que no siguin reals també existeixen, increïble però cert.
Tot un espectacle però si algun dia em perdo no m'hi trobareu pas, ara ja se el que es

crisi del petroli

Si algú tenia dubtes de qui es el culpable de la crisi del petroli nomes fa falta que vegi al sr Brufau i al sr Sebastian com es passen la pilota en la recent conferència on es buscaven culpables a la crisi.
Un deia que els petroliers son especuladors i l'altre que el govern abusa amb els impostos i un acaba entenent que "el ladrón cree que todos son de su misma condición".
En definitiva els uns especulen i els altres callen i s'emboixaquen els impostos que cada cop pugen mes gràcies a aquesta fantàstica especulació.
No hi veig cap solució. Si els uns van pujant els preus i els altres callen perquè la seva comissió es cada cop més sucosa no veig cap solució per nosaltres.
Jo faria allò que un va dir, setmanalment fer el boicot a una marca, la que sigui mes cara. si tos ho féssim mes d'un reaccionaria en benefici de nosaltres els consumidors

bancs

No se si us heu fixat que en el entorn que vivim els bancs son d'els pocs que encara van presumint dels guanys que tenen i que segueixen incrementant, com el Sr Botin va anunciar fa poc vestit amb una ostentosa corbata vermella en la seva junta.
Jo, en virtut de la meva feina no puc criticar que un empresari guany el que bonament hagi sabut gestionar però sempre he cregut que hi ha una frontera entre el que es correcte i el que no.
Em sembla menyspreable l'hipocresia amb la que es presenta la banca en general quan parlen "d'ajudar" a les persones i les empreses.
Tinc la sort de no necessitar el seu "ajut" i puc parlar dins la llibertat de qui no te deutes però em fan mes por que una pedregada per si algun dia les coses canvien.
Riem quan sentim les històries dels jueus que vivien de l'usura i jo em pregunto on es la diferència, son vells igual, això si en lloc de barba tenen lluïdes corbates i a l'hora de fer negoci no entenen nomes que l'idioma dels diners i guanys i no reconeixen altre religió.
A Alemanya per exemple, la banca s'implica en la gestió de les empreses per tal de crear mes riquesa tot i fent negoci, aquí nomes et deixen en funció del que tens i es rodegen de lletra petita que casualment sempre els afavoreix.
Això si recordeu la màxima, si els heu de deure diners que siguin molts així a l'hora de pagar us tindran respecte i consideració perquè com sigui poc la palmareu i perdreu el que no teniu

pastera

Avui, i no es nou, ha sortit una nova foto d'una pastera carregada d'homes i dones que intentaven arribar a Europa fugint d'un present desesperat.
Com has d'estar per fugir mar endins amb un futur poc menys que impossible. Proveu per un moment de seure en una zodiac i poseu vos a uns quants metres de la platja i veureu que petit que ets rodejat de mar.
Em sorprèn que tothom parla del problema de les pasteres però ningú no parla de las mafias que les organitzen. Tan difícil es d'agafar aquesta gent? o no es vol agafar los?
El problema dels immigrants es que els europeus no som capaços de pensar en clau de construir un mon millor per tots i nomes mirem de protegir el nostre present.
Un funcionari Europeu ha recordat avui al govern de l'estat que sort dels immigrants que han permès mantenir un nivell de creixement per sobre la resta de d'Europa. I es que nomes ens interessen com ma d'obra barata.

zimbabwe 2

sembla que el meu blog el llegeix tot el mon, al endemà han sortit tots els escrits que jo reclamava, ara ja nomes falta que hi fassin algo els qui poden fer ho

zimbabwe

La noticia no sempre gaire important per els nostres diaris i apareix ben petita: Morgan Tsvangirai, cap de l'oposició de Zimbabwe, ha renunciat a la segona volta de les eleccions perquè el dictador Robert Mugabe, esta matant a tothom que intenta ajudar lo.
Evidentment, no hi ha prou interessos internacionals (o potser masses) perquè els qui tenen els mitjans intervinguin.
Així que tenim un altre país Africà que abandonem a la seva sort, per a protegir uns interessos inconfessables d'alguna multinacional o algun govern que protegeix a un dictador que ja fa prop de 30 anys que s'aguanta.
Nomes falta el comentari aquell que diu que els Africans no en saben ni serveixen, i es que han tingut uns bons mestres en els Europeus.
Llàstima que el meu blog nomes el llegeixi una persona

Anatole France

Es, o millor dit va ser un escriptor Francès que un dia va escriure:
"els qui no han tingut mai una mascota tenen un tros de la seva anima que no ha despertat".
Els qui si la teniu ja sabeu perquè ho dic.
bon vespre

El sr. Olmos i els Mossos

Resulta que una sentència judicial ha condemnat uns mosso per una conducta impròpia i per maltractar a uns joves. No entro en el contingut de la sentència perquè no conec suficientment el cas però entenc que deu ser la correcta i si no hi haurà recurs imagino per la part perjudicada.
En qualsevol cas aquest no es el tema per a mi.
El Sr. Olmos, que imagino deu ser el cap dels mossos diu que ell segueix defensant els mossos, que dedueixo varen actuar correctament en contra de la sentència. Aquesta defensa dels seus homes l'honora però si, ell funcionari PUBLIC, en virtut del seu càrrec els vol defensar que dimiteixi en solidaritat però si no, que els sancioni com correspon a qui no ha actuat correctament.
M'explico, ell no pot prendre una decisió per sobre del poder judicial perquè si no vol dir que ell està per sobre la llei.
Com sigui que això nomes es un comentari d'un ciutadà no passarà res perquè les "autoritats" que estan per sobre del Sr. Olmos no han dit res i es que aquí això de la dimissió no es paraula del nostre diccionari

català

Segur que aquest escrit no agradarà a tothom però no me'n puc estar de dir el que penso.
Crec que es un gran error obligar a que tots els professors hagin de parlar català per donar classes a Catalunya.
A mi això em sona a dictadura i no m'agrada però a mes qui ha decidit això potser pensa en el català però no pensa en els catalans.
L'ensenyament i l'educació es la pedra angular sobre la que es construeix el nostre país i si ens privem de tots aquells que, per no parlar català no ens poden ensenyar anem molt malament.
Allò de mirar nos el melic sembla una constant en la nostre manera de viure.
A mi poden venir professors de tot el mon i que parlin el que vulguin i com vulguin si això contribueix a enriquir nos. Només faltaria que tots els docents hagin de parlar català. Com ho farem quan vingui un professor d'un altre país per donar una conferència, també el rebutjarem???.
El nostre problema es que no guarim la infermetat, nomes donem una pastilla per matar els símptomes.
Es al carrer on hem de fer que la gent parli català però perquè ho vulguin fer, la imposició es mala cosa, que no ho recordeu allò de "la letra con sangre entra".
El català es la meva llengua i sempre que puc la faig servir però sempre serà un lligam per unir, mai un eina de separació, ho sento.

carta

Avui he vist una persona llegint una carta i m'he quedat parat mirant. Sorprès he intentat recordar quan va ser la darrera vegada que vaig escriure una carta a ma. No ho recordo. Recordo quan, estant a la mili escribia llargues cartes a la que ara es la meva dona.
Em temo que he perdut la capacitat d'escriure a ma i escriure a algú. El mail i l'ordinador han substituit el paper i el llapis: es una pena per que es mes maco veure un text escrit a ma. Soc un romàntic, m'agrada el paper.
Bon vespre

el sr Castells

El Sr. Castells va tenir un rampell de sinceritat i va dir allò que realment pensa del nostre pais. Això es bó perque significa que l'home es intel·ligent. Ell va reconeixer que el pais está per damunt dels politics i que aquests no poden condicionar el nostre futur als seus interessos. Fins aqui tot bé.
Desafortunadament, els nostres politics son el que son. Avui ja he sentit a la radio que ahir, molt disciplinadament, el Sr. Castells ja ha demanat disculpes per dir el que pensava i ha retornat al camí de sempre.
Llastima, vaig veure un raig de llum al final del camí però ha estat nomes un miratge que no un miracle

tres taces de te

Us recomano aquest llibre: tres taces de te, autor Greg Mortensen.
No es cap novela, es senzillament l'historia d'un nortamericà que ha dedicatlla seva vida a construir escoles i altres serveis baiscs al Pakistan i Afganistan, a les zones mes deprimides prop de l'Himalaia a sota el conegut K2.
Va començar als anys 90 i ha cosntruit una cinquantena d'escoles, ponts, sistemes de subministrament d'aigua potable.
Al principi, semblava un xic "panfletari" però un hi pensa una mica mes i descobreix que sense educació, la gent no som res.
l'home, practicament sol lluita contra tots i tothom per cumplir una promesa.
Bé, no us l'explico, llegiu lo i despres el comentem.
bon vespre

vaga

El divendres vaig tornar de viatge amb altres persones al aeroport de Barcelona. Jo vaig tenir la sort que la meva dona em va venir a buscar però a un company de la feina no tenia aquesta sort.
La meva dona, que s'esperava fora, va tenir l'encert d'arreplegar un taxista que estaba deixant algú a la terminal A i li va demanar si podia agafar un passatge.
L'home va dir que si però que cobraria 30€ perque no podia posar el taximetre en marxa a l'hora de creuar tot l'aeroport on hi havia els famosos piquets informatius, els senyors que s'encarregeun d'aplicar la democracia "suigeneris".
En primer lloc m'agrada comprobar que, davant les dificultats sempre hi ha espabilats, com el nostre taxista que cobra mes del que correspon i fa la feina tot i estar oficialment en vaga.
En segon lloc veiem la patetica imatge que donem a l'entrada de Barcelona per a milers de persones que no entenen com, el nostre aeroport no te un minim de transport public que eviti les cuades que se varen formar. Si nosaltres arribem a un aeroport i veiem aquestes cues diem que es una republica bananera que es el que desafortunadament som encara.
En tercer lloc on son las "autoritats" que han de regular el dret de vaga i el dret no patir abusos del piquets i sobretot el dret ineludible a mantenir els serveis bàsics.
Algu va dir que la llibertat dels uns acaba quan atenten i afecten la llibertat dels altres. Jo sere sempre respetuós amb qui tingui i vulgui manifestarse però mai trobaran el meu respecte quan es dediquin a perjudicar als altres.
Per cert, en una foto vaig veure uns ramaders tirant llet al terra com a manifestació de la seva protesta. Quan hi ha tanta fam al mon em sembla "pornografic" tirar menjar ni que sigui com a protesta. Sembla que diguin jo protesto i els altres m'en foto.

ja tenim castell

Això es el que ens ha comunicat l'alcalde amb tot el rebomborri. Potser no tinc prou esperit civic però no he sabut trobar el significat que es vol donar.
Se, perque l'historia ens ho recorda, que fa anys va ser un punt on hi varen passar fets per oblidar però, tot i això, no m'ha emocionat especialment. Fret? poc sensible?, potser però en tot cas molt poc inclinat a seguir el joc dels de sempre.
Gràcies al Raimon, com a minim la cosa tenia la seva gracia.
Parlem de memoria històrica però si això es el que es preten llavors no l'hauriem de deixar tal i com era, amb tota la seva cruesa i fredor.
sempre ens fem la "p..." un lio a l'hora de decidir que fer amb els simbols

carta oberta al Sr. Montilla

Benvolgut Sr. Montilla,
Em dirigeixo a vostè com a conciutadà i amb el dret que tinc com a un dels mil·lions de votants del nostre pais.
Per ser molt clar i directe, si vostè té els "nassos", despres de tot el que em viscut, de dir que el Sr. Baltasar li mereix tota la seva confiança i que la seva gestió ha estat excellent, jo em quedo amb un dubte molt fort:
- o bé vostè es veu obligat a dir el que diu perque interessos no desvetllats li ho impedeixen, amb lo qual no tindria credibilitat
- o bé vostè no te la capacitat de discernir un bon profesional d'un que no ho sigui, amb lo qual no tindria el nivell minim exigible per ocupar el càrrec qe ocupa.
Crec que només els 200 que tenen xòfer votarien a favor de salvar el Sr. Baltasar, els altres 6 mil·lions de conciutadans em sembla que opinem diferent.
Un bon consell, consulteu les hemeroteques

rectificació

He d'admetre que m'he equivocat quan deia que el nostre govern no planifica; SI QUE HO FA.
Com no tenim prous cotxes oficials i prous xofers perque els pobrets 200 personatges poguin anar d'un costat a l'altre sense preocupar se d'aparcar, hem contractat una empresa de "limousines" per fer la feina.
Així m'agrada, previsió perque aquest si que es un punt important. Avui dormiré tranquil.
Busco on hi poden ser 200 persones que NECESSITIN disposar de cotxe oficial i que això ens costi 4.400.000€, altrement dit aproximadament 730.000.000 de les antigas pesetas o, entran en el detall, uns 22.000€ per personatge i any........
Sort que els nostres comptes tenen un superavit increible.
Ah, i no compto el que ens deuen costar aquest mateixos personatges en seguretat perque, es clar, el risc que tenim que els robin es molt alt. Però això segur que també esta planificat i mai no sabrem el que costa.

planificació

Al govern que tenim crec que el recordarem per la seva capacitat de planificar:
- planificar les necessitats d'aigua del pais,
- planificar les previsions de metges que tindrem o hem de tenir perque es clar que ningú no podia preveure que al estiu no tindriem prous metges per atendre les necessitat,
- planificar la reducció d'ingressos per impostos del patrimoni perque ningú no podia preveure que la "bombolla" inmobiliaria reventaria i que ara ens faran anar coixos,
- planificar el calendari de la financiació del nou estatut
- planificar la posta en marxa del accessos al nou aeroport que nomes trigaran dos anys despres de la posta en marxa de la nova terminal per arribar hi, sense parlar de que anar d'una terminal a l'altre es fará amb "bicing" imagino.
- planificació
-planificació.....

la tieta

La tieta ja no hi es. Ha marxat en silenci i per la porta petita i quasi be sola.
Era una tieta com la que cantava el Serrat, una dona solitaria, que ha viscut sempre a l'ombra de la resta de la familia.
De fet, ni tan sols era tieta meva però vull, ara que ja no hi es, tenir un petit record per ella.
Per ella i per totes les tietas que, com ella han tingut una vivència secundaria, eclipsada per els altres que han tingut familia, descendencia.
Curios aquest rol secundari que otorguem als qui no han volgut o no han pogut crear la seva propia familia i s'han integrat mes o menys en la dels altres.
El seu era un rol gris perque compartia amb nosaltres petits troços de bullici i xivarri però acabava en la solitut de casa seva.
Voluntari o forços sempre sembla dificil d'assimilar per aquells que no estem acostumats a viure sols.
a tu tieta

cuina

Com que fins i tot els srs del Periódico hi posen la cullerada, jo també hi vull afegir un xic de sal al tema.
Imagineu que arribeu al restaurant, seieu a taula i llegiu el menu quelcom així:
-emulsionant fregit amb un xic d'edulcorant
-estabilitzant e-222 guarnit amb acidulant crionitzat
-gelat desestructurat i refredat amb hidrògen liquid, etc, etc, etc
Tot i exagerar jo, amb tota franquesa, m'aixeco i m'en vaig a un altre lloc a menjar un bon pa amb tomàquet i pernil.
Aqui sacralitzem a determinades persones e institucions i no acceptem la crítica, encertada o no.
Particularment no tinc cap simpatia per el sr Santamaria al qui no conec però soc dels que creu que determinada cuina ja no es cuina, es senzillament un espectacle.
sentia ahir al sr Freixa (restaurador) dient que la gent no pregunta al metge el que ha de pendre per guarir i que nomes va al restaurant per "disfrutar". Discrepo. Al metge hi vaig i si puc evito pendre medicamentsperò si prec un medicament es perque el producte incorpora un paper amb tota la formulació, recomenacions i possibles perjudicis. Discrepo, dos: si jo vaig a un restaurant vaig a gaudir de la cuina i menjar bé. Quan vull disfrutar d'un espectacle vaig al circ, al teatre o al cine

mes aigua

El tema de l'aigua ens está portant al paroxisme. ICV ja corre a dir que el trasvassament ja no fa falta perque els embassaments ja tenen aigua, i els de ERC que us he de dir. CIU encara no ha obert boca perque encara reclamen el trasvassament del Roda i el PSC ja no saben que dir per quedar bé i fer l'obra.
Resultat, un caos polític que no te en compte, en cap cas, les verdaderes necessitats del pais ni la realitat del sistema hidrogràfic i climàtic.
Si deiem que la canonada podria servir per abastir el Tarragonès al inreves del inicialment previst quan la dessaladora funcioni, perque ara ja no es considera això com un argument.
Si diem que la climatologia i els rius que tenim no donen abast perque una obra estructural que evita aquestes situacions limits no es considera positiva.
Si encara no podem regar, tot i que em sembla que tots fem el que volem, resulta que ara ja no regarem mai mes tenint en compte que el MH ha canviat els criteris d'excepcionalitat?
si resulta que la conca del Ter també es deficitaria i així ho manifesten els Gironins no tindria sentit de perllongar aquesta canonada cap el nord i així intercomunicar totes les conques i facilitar el trasvassament d'una regió a un altre en funció de necessitats.
Crec que al final, a Catalunya i a Espanya, ens passará com a Itàlia, que el pasi funcionará a pesar dels polítics o no funcionará.

darfur

si ahir parlava de Birmania, avui he llegit la contra de la Vanguardia i encara m'he sentit pitjor: Personalment no era coneixedor que Xina fos qui alimenta el conflicte en aquest troç de mon perdut de la ma de Deu.
Suposo que els nostres polítics si que ho sabien i ho saben i tot i això callen i es que la Xina es massa important com a mercat per correr caqp risc i es que la pela, ara l'euro, pesa massa al fidel de la balança.
Si no l'heu llegit feu ho. Fa mal al cor escoltar el patiment demolts i veure que ningú no fa res.
Vull creure en l'humanitat però hi ha cops, masses cops, que la nostre humanitat no demostra ser gens proactiva per ajudar se a si mateixa

biocombustible

Jo no compraré cap biocombustible. em podeu dir poc ecologiste però jo em catalogaré com a persona.
Els biocombustibles tenen un origen potser molt ecològic però s'han convertit en una manera d'empobrir els paisos del tercer mon i sobretot de fer que encara mes persones es morin de gana perque ara els seus cultius ja no serveixen per alimentarlos sino per fer benzina.
Viatjant per Africa no costa veure grans extensions de cultius intensius de cereals per produir biocombustibles però la majoria de la seva població es mor de gana.
Els anomenats paisos civilitzats podem veure morir un nen de gana a la tele i no ens tremola el cos, ara si parlen de deforestació posem el crit al cel. Crec que abans de ser ecologistes hem de ser persones perque lo un no es incompatible amb lo altre si es fa en l'ordre adecuat.
Be amb aquest escrit acabo per aquest cap de setmana.
En conec un que em dirá de tot però tenis ganes de parlar de tots aquest temas però francament no ho he pogut fer abans.
Perdoneu me si voleu i podeu, mai seré un blogaire correcte però m'agrada poder compartir aquests sentiments.
Bona nit

gossos a Barcelona

He llegit a La Vanguardia uns escrits de tó molt critic sobre els gossos a Barcelona.
Parlen del espai que ocupen en detriment de les persones, de la pudor dels pixats, etc.
Bé, com imagino que pocs gossos tindran la capacitat de resposta necessària per a la seva defensa em permeto contestar jo, com a minim en nom d'alguns dels gossos que es puguin sentir aludits.
En primer lloc si de bruticia parlem diria que per cada cagarada que pogueu trobar al terra i no recollida per els nostres tutors podriem trobar un centenar de cigarretes tan po mes pudoroses i a mes que et podem cremar, sense comptar els xiclets enganxats al terra i els milers de papers que la gent tira sense cap mena de recança.
Si parlem del espai que ocupem els gossos, crec que a tots els humans us hauria de caure la cara de vergonya perque monopolitzeu el 99,9% del espai i encara protesteu!! Per uns miserables pipi cans us creieu que ja heu cobert l'expedient? sou uns egoistes i desagraits.
Finalment tot i que els nostres tutors fan com si fossin de pares, no oblideu que son ells i no nosaltres els qui han de recollir les nostres cagarades, que al cap i la fi nosaltres nomes som gossos, oi??????

Birmania

Fa díes que volia parlar d'aquest tema i no podia trobar el moment. Em sap greu i vergonya admetre ho perque crec que el tema s'ho val.
Pregunto: si tot el món es concient del que está passant a Birmania, com es que cap de les insttucions que se suposa vetllen per tot el món i cap de les grans superpotències (tan actives contra determinats objectius pseudo militars) actua en defensa dels Birmans per molt que els seus governants, dictadors reconeguts no ho permetin?
Ei!! polítics, on sou? per que no acteu? per que no justifiqueu ni que sigui un cop a la vida el sou que us paguem?
Zapatero, Rajoy, Montilla, Carod, Mas, etc per que no aixequeu la vostre veu (ni que sigui) en defensa dels milions de persones que no poden rebre ni tan sols el minim ajut que espera a la frontera del seu pais.
Crec que aquest crit hauria de ser mes multitudinari.
La nostre societat sembla inmune al dolor aliè i en qualsevol cas poc expeditiva i massa conformista.
Despertem tots, demostrem que encara tenim conciencia i som persones ja que cap politic te aquesta condició

art sacre

Suposo que els meus analisis tendeixen a ser simplistes però si per casualitat algú va llegir ahir un escrit sobre la titularitat de l'aigua, entendrá el que vaig a dir.
Com es possible que aquesta esglèsia que predica la caritat i el donar i donar se, lluita aferrissadament per la custodia d'unes obres d'art sacres.
Que no es l'esglèsia un temple obert a tots i tothom (en un altre moment ja en parlarem). Per que aquestes escultures no son entregades generosament com si fossin cristians i perque els altres no diuen tranquils guardeu les vosaltres.
Per que les gigurs o pintures son d'uns o d'altresen funció d'on varen ser trobades. Em sembla que ni uns ni altres tenen la propietat d'aquestes peces i per això tots les volen tenir.
Em temo que soc o massa estùpid o massa innocent però no realista.
Aquesta esglèsia, la d'ells, ja no es la meva i em sap greu.

aigua i 2

No voldria oblidar en el tema de l'aigua la brillant actuació dels nostres sempre reconeguts politics.
Medalla d'or indiscutible al conseller de medi ambient, Francesc Baltasar, amb el seu trasvassament del Segre perque no hi havia cap alternativa real fins que de Madrid l'han il·luminat. Però ell no dimiteix ni que el matin, que a la fí ell ho ha justificat tot i tot si val.
Medalla de plata i diploma especial ERC que son capaços de posicionarse a favor del trasvassament al matí, dinar oposant se al mateix trasvassament i sopar amb una meditada abstenció per no caure en una posició compromesa. Ah! i tot això evidentment amb un posat seriós i rigurós i cap dimissió.
Medalla de bronze al govern en ple de la Generalitat per el que podriem anomenar una fabulosa gestió de la crisi de l'aigua i per una planificació increible de les infrastructures necessàries per el pais, tenint en compte que el tema de l'aigua em sembla que no es nou.
diploma especial per el sr Hereu per l'imatge que ha sabut donar de Barcelona a tot el mon.
diploma especial per Agbar i l'agència catalana de l'aigua perque han callat tota l'estona però ULL en cap moment han deixat de facturar nos l'aigua, perque ells, responsables no, però a l'hora de cobrar això no falla

aigua

Amb el tema de l'aigua i el trasvassament he descobert un parell de coses. Una que aqui tos som amics fins el moment de compartir, llavors les amistats es perden, i dos, que aqui cadascú s'otorga la propietat de les coses en funció del que l'interessa.
Anem a pams.
Tots som catalans però si els de Barcelona han d'agafar aigua de l'Ebre, llavors els de Tarragona diuen que els de Barcelona som poc menys que lladres i abusons, que no erem catalans tots i ben avinguts?? doncs no. Som catalans però l'aigua me la quedo jo i els altres que es fotin.
L'altre questió es la propietat. Si el riu passa per el meu territori llavors es meva. Així els aragonesos diuen que, tot i organtizar l'expo de l'aigua, l'aigua aragonesa no s'ha de donar als de Barcelona, encara gràcies que als de Tarragona s'els deixa agafarla.
No ho entenc. Per aquest principi, he d'entendre que si un Aragones ve a la platja a la costa daurada, els hi puc dir que es banyin als Monegros que el Mediterrani es meu?
Com es pot pretendre tenir la titularitat del pais i el seu territori.
D'on treuen l'aigua els de Madrid, d'un pou? perque territori no en tenen gaire i que jo sapigue no els neix cap riu.
Amb tota franquesa, el tema de l'aigua ha destapat les miseries de la nostre civilització i de la nostre gent.
He tingut la sort de viatjar per molts paisos del mon i he pogut veure que els qui menys tenen normalment solen ser mes generosos amb el poc que tenen que els qui mes tenim que no donem ni per "pipas".
"To pa mi", "to e mio"aquest son els nostres crits de solidaritat
Hi ha cops que un s'avergonyeix dela nostre civilització i es que som uns pobres d'esprit

els uns i els altres

Ahir vaig anar amb la Rosa cap a l'Estartit per l'AP-7. ANava a 130km/h fent us d'aquella teorica tolerancia que se suposa que hi ha respecte al limit de velocitat.
Per ser franc la gent es comportava i tot i que de tant en tant algun passava molt "esperitat" fins que va arribar el qui faltava.
Tot d'una va apareixer un Audi blau marí, dels grossos, amb tot d'antenes al sostre i seguit per un altre cotxe platejat amb mes antenes i 3 persones dins. Si senyor, ho heu endevinat era un dels nostres Polítics.
Ho poso en majúscula perque cada cop tinc més clar que n'hi ha uns i estem els altres.
Resulta que els dos cotxes ens adelanten a uns 150km/ i adelanten tot just despres un cotxe dels mossos i ningú no els va parar.
I dic jo, no deiem que 120km/h es el limit?
o es que Ells fent us del càrrec poden saltar les normes i lleis que han fet ells mateixos.
Un castellà ho va reflectir molt clarament: "haz lo que yo digo y no lo que yo hago"
Mes tard vaig saber que l'ocupant del cote era ni mes ni menys que el Sr. Montilla.
Així m'agrada, predicant amb l'exemple

Judas

Gràcies a Deu jo no he viscut cap guerra però he llegit una mica i he vost forces pel·licules sobre el tema.
Un fenòmen força frequent sempre ha estat l'us de xivatos per denunciar els uns als altres. Els alemanys feien servor als propis francesos per denunciar als seus compatriotes del "maquis" i així tots ho han fet amb tots.
Ara descobreixo que el nostre fastuós govern propicia aquest tipus de pràctiques i els nostres mitjans de comunicació s'en fan ressó.
Resulta que jo he d'anar passejant per el carrer, aprofitant que trec a passejar la meva gossa, i anotar en una llbreteta tots els qui senti o vegi que estant regant el jardí i omplint la piscina? Que potser em donaran un premi o em diran que he vetllat per el bé de la comunitat mentre als altres els hi posaran una multa??
I si denuncio als governants que malgasten l'aigua de les canonades de Badalona o perden tot el que necessitem per les canonades dels regants en mal estat, també els hi posaran multes?
I a Agbar, que se suposa que "vetlla" per el nostre suministrament i lo únic que fa es facturar i callar??
Francament jo no penso denunciar cap conciutadà.
Tots hem de ser lo suficienment responsables per fer el que s'hagi de fer. Si n'hi ha de "massa llestos" com sempre, doncs bon profit i sino que el govern governi que per algo hi son.
Per cert avui he rentat el cotxe en un túnel de rentat i no puc imaginar quanta aigua he gastat amb el vist i plau del govern, en canvi no puc regar, em sembla que hi ha quelcom que no rutlla.

restaurant

Aquesta setmana vaig anar a dinar al restaurant Provença, al acerrer Provença. Cuina correcte preu raonable però del que vull parlar es una altre cosa.
En un altre taula hi havia el Sr. Batlle, ex regidor d'esports i ara em sembl que director general de presons. Havent dinat l'home no va pgara, senzillament va signar, lo qual vol dir que hi té o tenen compte obert i lo millor del cas, fora aparcat en un lloc prohibit, l'esperava un cotxe oficial (Peugeot 407) amb xòfer.
L'endemà era al restaurant Mosaic, a la Diagonal i el Sr. Mas hi dinava amb un altre polític del qui no recordo el nom.
A la sortida el sr. Mas tenia dues persones i un fantàstic cotxe esperant fora
Renoi, en aquest pais hi som els tontos i els polítics.
Us podeu imaginar el que costa que tots els càrrecs tinguin un cotxe oficial i un xòfer que només espera i desespera??
No parlen de control·lar despeses i de crisi, o es com el tema de l'aigua, totsnosaltres a estalviar i ells la despilfarren.
Francament, cada dia que passa tinc un motiu mes per menysprear els nostes polìtics

nou Gobierno

Ja tenim nou Gobierno i entre tots destaca la presència de la tan "partía" Maleni. No opinaré del Sr. Moratinos que ha estat, crec, el pitjor ministre d'exteriors de l'Estat de tota la jove democràcia.
Crec que posar la Maleni altre cop es tant com ignorar i menysprear uns quants milions de ciutadans humiliats per els comentaris estùpids d'aquesta dona i son els qui mes els han votat....
Per cert, no voldría semblar masclista perque no ho soc però posar una dona embarassada de ministre de la guerra o defensa com es diu ara em sembla una frivolitat impropia d'un cap d'estat. Quan ho he comentat totes les dones m'han contestat que l'embaràs nomes dura quatre mesos però jo em pregunto: si demà els exèrcits haguessin de tornar al Perejil li faran una armilla antibalas per embarassada o sense ser tant irònic, si ha d'anar a Afganistan, dirà que hi fará quan hagi nascut el petit????
Finalment hi ha una ministra d'igualdad que té 30 anys! Altre cop, alguns m'atacaran però amb tot el respecte per la gent jove crec que el cap d'un ministeri hauria de tenir, a més de la valua que suposo aquesta persona té, un nivell d'experiencia suficient per gestionar un equip humá i poder pendre decisions a maxim nivell.
la questió. per a mi, no es si aquesta noia val, segur que si, sino si es que tant mancats estan que han d'anar a buscarlos a la guarderia.
Bé ja tenen Gobierno i nosaltres???

el nom dels polítics

aquesta setmana a la Contra varen entrevistar al sr. Espirito Santo, que es, com el seu nom indica, el propietari del banc Portuguès d'igual nom.
No es que un banquer sigui el meu ideal d'home però va dir una cosa que em va agradar força. un pais ben gestionat politicament es aquell, els polítics del qual no surten sempre als mitjans, i com exemple preguntava qui es el president de Suissa, resposta no ho sé.
giro cap el nostre pais i em venen ganes de plorar perque la gran majoria dels nostres titulars son els polítics,
algú em va dir que tenim els polítics que tenim perque cobren poc, i així es una feina que nomes interessa a persones mediocres...
O això o la poltrona agrada massa.
un petit exemple, avui mateix el "govern" ha admès que el trasvassament es farà de l'Ebre i no el Segre. Quan ens hi juguem que el conseller sr. Baltasar, autor d'un projecte que només ell i el Saura han defensat no dimitirà.
M'agradarà saber quina serà l'excusa.
Tant de bó no coneguessim el nom dels nostres polítics

honorable?

Aprofito que estic davant l'ordinador per treure un segon tema i demano perdó a qui ja se que em renyará per no dosificar.
Bé, ahir veig una taula on hi havia una Honorable i un Excelentíssimo i jo em pregunto, que tenen aquest senyors, senyores que els otorga aquest títol diferenciador.
He d'entendre que jo no soc honorable?, carai això em sona negatiu.
Som o no som en funció del càrrec públic que nosaltres, els votants hem decidit? Es a dir, jo et triu i un cop tu has estat votat majoritariament ja passas a ser Honorable i jo segueixo sent no honorable!!!!!, aqui quelcom falla.
Podría arribar a entendre que l'honorabilitat fos un premi per haver fet quelcom gran per la societat, es a dir el sr. Vicenç ferrer sería honorable per a mi però crec que cap càrrec public hauria de tenir cap títol.
Des de el meu blog llenço aquesta proposta d'anular els títols anexes a qualsevo càrrec públic de qualsevol mena.
Reivindico l'igualtat en la dignitat de totes les persones.
bon vespre

aigua

si encara queda algú que de tant en tant mira aquest blog, nomes us vull agrair que encara us recordeu de mi. Intentaré tornar a escriure encara que guardant la meva anarquia.
només una petita reflexió:
aigua, un bé necessari, imprescindible, es subjecte de negociacions polítiques i económiques. Es etic? crec que no. Ja no entraré en l'ineficacia del nostre Govern que ara va corrent per trobar una solució d'emergència cara i segur no gaire eficaç, es l'eterna cançó de l'ineficacia dels nostres governants.
El meu tema es si es etic negociar amb un bé imprescindible des de qualsevol ámbit, crec que no.
No m'agrada veure com uns reclamen guardar la "seva" aigua com si aquesta fos seva i uns altres reclamen una suposada solidaritat, uns ja estan muntant un negoci venen aigua i uns altres s'aprofiten per obtenir redits de qualsevol tipus.
Renoi, ni un pam de net, no he sigut capaç de trobar un sol escrit d'algú, de ningú que digues: nosaltres us ajudarem i no demanem res a canvi, senzillament compartirem la que tenim.
Una frase tan senzilla i en canvi aparentment impossible.
Em fa po veure la poca talla de la nostre societat

esglèsia o partit politic

Em sembla que aquesta no es l'esglèsia que Déu va imaginar. No m'imagino a Jesus, ni Deu, ni Buda, ni Mahoma, ni Gandhi actuant com ho fan aquest individus que es consideren els representants de l'esglèsia, en nom de qui i/o de que, jo no ho sé.
Mai la religió ha de fer bandera de cap ideologia política, i molt menys fer xantatge aduint que religió va lligat a una filiació.
El pitjor es que aquest "irreductibles" que anyoren el "palio" i las creaudes encara volen imposar el seu criteri en nom de no se qui.
Com sentia avui al Iñaqui Gabilondo, aquests homes de negre autoanomenats purpurats diuen que aquestes lleis estan destruint la societat i no s'adonan que es la societat que está exigint aquestes noves lleis.
Lo pitjor es que aquesta dictadura obliga al silenci dels qui realment tenen una fè verdadera i treballen per la societat i amb la societat.
Feia temps que em molestava la seva actitut però vaig sentir en primera persona al bisbe de la Seu, entrevistat per en Bassas a Catalunya Radio i vaig sentir verdader fàstic per les declaracions d'un individu que, protegit per una sotana deia nomes disbarats i res en relació a la caritat, l'ajut als necessitats, la fè i /o qualsevol dels missatges cristians.
m'havia proposat no tornar a parlar de política però ha estat massa per mi
ho sento però jo si crec i ells no en pas dignes, em sembla que si Jesús tornes entre nosaltres s'avergonyria dels seus suposats "ministres"

má biònica

Entre mig de totes les "desgràcies economiques" que tots els financers ens han transmès hi ha una noticia d'avui que realment val la pena.
Una noia de 13 anys ha recuperat una má que, de fet, mai havia pogut tenir, gràcies a un enginy "biónic".
Penso per un moment que no tinc la má dreta i no serveixo per gaire bé res i si perdo l'esquerra poc mes.
Doncs aquesta noia ha descobert exactament el contrari, que ara ja té má i podrá fer mes o menys el que tots els altres fem.
Si això no es com un miracle jutgeu vosaltres mateixos.
No se ni qui ni com ho han fet però em trec el barret per l'equip que ho hagi fet i per la noia que ha acceptat el repte de ser la primera en provar ho.
Vaig llegir que nosaltres som els qui construim el nostre futur, el nostre estat d'anims i les nostres expectatives i esperances, Aquesta noticia obre una porta per l'esperança de molts i jo puc confiar una mica mes en la bondat d'alguns davant la inutilitat d'altres,
Passeu un bon dia

filosofia

Em temo i em sembla que estic cumplint la meva paraule i els meus escrits han esdevingut mes aviat escasos.
D'una banda no sempre trobo allò que valgui la pena de tractar i d'altre banda no vull seguir parlant de totes les inutilitats amb les que ens prodiguen els nostres incommensurables politics. En el fons sembla que els fem el joc donant importancia al que diuen.
Avui tinc un bon tema:
Es diu Francesc Torralba, es filòsef i teòleg i acab de publicar un nou llibre, el sentit de la vida.
Varen publicar la seva entrevista al Periódico el 16/1 i comença:
"el sentit de la vida no es troba, es construeix", es com allò de la sort, aquí res no es casual ho has buscar i guanyar ho
"La persona que viu amb sentit s'enfronta més fàcilment a qualsevol contrarietat per dura que sigui", gran veritat, quan el que fas te un sentit tot esdevé mes llògic i mes fàcil.
..."hem de donar sentit a la vida conjugant verbs que donin sentit al present. en la societat de masses sobretot es conjuga el verb consumir. Donar sentit a la vida és atrevir-se a conjugar altres verbs: passejar, conversar, mirar, acompanyar o estimar"
"la vida per se no es bella: a la vida hi ha bellesa, però també hi ha maldat, i buit."
"una persona viu autènticament quan intenta fer de la seva vida un projecte personal"
Sens dubte la darrera es la millor, penseu hi una mica, jo ja hi porto un cert temps
bona Setmana

Curiositats lingüístiques i de punts de vista.

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'
allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el
gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols
destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui
'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer',
i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot,
no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns
sinvergüenzas', mentre que els corresponents
catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora,
ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades'
mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en
tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia'
i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront
dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches'
diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs,
e lls en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos',
colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen
vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen
dues realitats tan diferents com és un mol·lusc
salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un
cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou,
rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem',
és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals,
els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i
els altres sobre la sinistra'(esquerra).

Tota una concepció del món, doncs,
s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la
llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu,
d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o
pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de
traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els
qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al
treball, no únicament canvien de llengua. També
canvien de punt de vista.

És important fer córrer aquest missatge perquè siguem conscients de què tenim i de què gaudim: l'idioma d'una nació.

No us penseu pas que tot això es meu. He fet un "cortar y pegar" però val la pena

Imagine

Avui rendeixo homenatge a una lletra genial

John Lennon
Imagine
9 Septiembre de 1971


Imagine

Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one

val la pena oi???

Té uns enormes ulls negres i una mirada carregada d'una certa tristesa però quan em mira els seus ulls s'omplen de vida i això em fa molt feliç.
Té sempre un posat molt digne i serè però també sap transformarse en un veritable "tornado" capaç de regirar tota la casa.
Es guapa i força sexy lo que fa que i tots els "mascles" del barri se la volen rifar però un aguanta ferm.
Les nostres passejades cada cop s'allarguen més i tot i que no parlem cada cop ens ho passem més be.
Encara no té un any però sembla que en tingui molts mes.
Fa poc que esta amb nosaltres però ocupa un espai molt important.
Me l'estimo
es diu Fibi i es la nostre Labrador

Una bona per començar l'any

Si un problema té solució ja no es un problema, si no tampoc.
Senzill pero cert. Crec que es una bona manera de començar l'any.
La frase pertany a Tulku Lama Lobsang, metge tibetà entrevistat avui a la contra del Periódico